dilluns, 20 de juny de 2022

som els bombers

Som els bombers, com si fos la cançó infantil. Però la realitat és molt més dura. En plena onada d'incendis cal valorar i reconèixer la gran feina dels bombers aquests dies de condicions extremes que fan que la nostra labor tingui encara més dificultat.
Primer us avanço que deixo a banda les crítiques i reivindicacions perquè ara el que toca és apagar els incendis i després ja analitzarem què ha anat bé, què no tant, que cal canviar i què cal incorporar. Però això ho deixo per quan sigui el moment.

Avui he de parlar d'incendis. Els bombers som els principals responsables de la seva extinció, anàlisi i organització. Tot un operatiu que aquests dies no para de treballar. Des del de més avall fins al de dalt de tot, tots i totes estan/estem donant el màxim de nosaltres mateixos. Els qui estem penjats dels diferents grups de comunicació oficials i no oficials rebem un constant de fotos, vídeos, anàlisis, plans, organigrames, relleus, plevisions, planificacions i també avisos de mobilització. Tot això només pot ser fruit de la capacitat que té la casa i el seu personal per a la gestió i extinció dels centenars d'incendis de la darrera setmana.
Des d'un simple camió, un punt d'emplaçament de vehicles, els "Lima" que porten el menjar al personal distribuït per tot l'incendi, el GROS-India que fa el seguiment i assistència mèdica dins la zona de l'incendi, el GROS que munta tota una "ciutat" i la seva logística i intendència, el Punt de Trànsit i la seva labor de conèixer en tot moment on és cada vehicle, el CCB com a enllaç amb la Sala Central i amb la resta de sales per a la gestió de tots els mitjans que són necessaris, el centre de comandament com a màquina de pensar... (i segur em deixo algo) són tot un entramat humà i de mitjans necessaris per a que el bomber pugui anar per l'interior de la zona de l'incendi amb el màxim de seguretat, informació i eficiència.
Això no escapa que puguin passar moments de dificultat donades aquestes consideracions de calor i treball esgotador que cal patir. Per això també hi ha un àrea per al seu seguiment i a ser possible prevenció, o la incorporació d'un retén del GRAE. I com he dit, sustillos en tenim. Ja vàrem tenir cops de calor a l'incendi de Torre de l'Espanyol de 2019 com ara també n'hi ha hagut. Apagar incendis per sobre 35° a l'ombra no és fàcil, sota el sol en plena onada de calor encara menys i si a més afegim la feina durant tantes hores, us podeu imaginar que és una feina gairebé impossible la d'evitar defalliments.
Des d'aquí, avui, només puc que demanar que els nostres polítics dotin al Cos de Bombers de la Generalitat les eines que ens són necessàries i que tant s'han demanat els últims anys i decennis. Aquesta estructura de gestió de l'incendi i organització s'ha creat a base d'imaginació i gestió de la misèria provocada per la infra-dotació pressupostària i la manca crònica de recursos tècnics i humans. I tot i així, els serveis urbans, accidents i rescats també es segueixen fent, com el del divendres passat a Lleida rescatant les persones d'un ascensor ple de fum, causat per un incendi al quadre elèctric a peu d'escala.
Imagineu què podríem arribar a fer amb pressupost, camions, parcs i personal. Segur que el que tenim ara, creat des de zero i que funciona (perquè funciona) amb simultaneïtat de serveis, quantes hectàrees evitaria de ser cremades si quan sortís un nou incendi no haguéssim de treure recursos dels altres serveis.
Tenim al millor personal del món mundial. Del no res en traiem or. Gràcies a tots els meus companys i companyes del Cos de Bombers, des del més petit al més gran.