Recordant els incendis del 94

Però això què és? Ja no fa estius com abans. No es compleixen les prediccions de la ceba. Que si juny plujós i juliol poc plujós... Doncs que els hi preguntin al del Segrià com ha començat el mes. Pedregades, arbres caiguts i sostres foradats.

En realitat fa estius pitjors que abans. Fa 30 anys a finals d'agost acabava l'estiu. La típica pluja de la segona quinzena i a agafar màniga llarga per sortir al vespre. Ara però els estius potser comencen més tard però la calor segueix fins ben bé acabant octubre.

Fa 30 anys vàrem tenir un estiu calent calent. Aquesta setmana algú recordava els incendis de començament de juliol del 94. I jo hi era. De forestalillo a Reus, alguns dies m'enviaven a l'aeroport a donar suport al DC6 (una bèstia) i uns altres cap a foc. Recordo anar a Breda, a peu del Montseny. Per l'emissora parlaves amb "control Breda" (llavors ja és muntaven centres de comandament desplaçats), i que quasi ens cremem entre Hostalric i Arbúcies. Aproximadament a un lloc que es diu Can Vilar. Allí ens van enviar gairebé per casualitat. Era el primer cop que veia al 00+ (zero zero creu, un capellà) i a més "manava". Ens vàrem dirigir a protegir la masia, al costat d'un cobert amb palla i una lletera. Allò era un niu de gent. El foc baixava fort. Ens vam quedar mig a les fosques pel fum quan el cobert va començar a cremar darrera nostre. Volien que treguéssim la lletera, però els forestalillos ens vàrem negar a posar-nos sota el sostre cremant. Els veïns (o qui fós) la varen treure un extremis. Però això no seria tot. Haviem de protegir la masia i els veïns ens varen treure totes les mànegues del camió per deixar-les escampades a terra sense solta ni volta. Inutilitzables, fetes un nus. Al final tothom va fugir i ens vàrem quedar al costat de l paret de la masia esperant que el foc passés de llarg. Després ja només recordo tornar a vestir el camió treient els nusos i plegant les mànegues. Per la nit vaig dormir a peu de masia, amb la llanterna de coixí. I pel matí ens varen oferir una tassa de llet bullida, acabada de munyir.

Des de llavors ha canviat molt la forma en que afrontem els incendis. Primer van ser els incendis de la Catalunya Central al 98 i posteriorment el cop dur que va representar Horta de Sant Joan. Allí a més de perdre amics i companys, es va demostrar que el Cos de Bombers no funciona. Ni en sabíem ni en volíem saber. Cadascú feia el que li semblava en funció de les ganes que li posava i de si en sabia o només ho feia veure.

Avui a més de l'especialització forestal que ha aportat el GRAF, tenim un Cos molt més ordenat, organitzat i també format. Des de la preparació, la pràctica la simulació i l'estudi dels incendis, la meteo i tots els paràmetres que hi intervenen, fan que l'extinció d'incendis sigui gairebé un art. L'art de la guerra aplicat als incendis. O l'estudi del rival i el coneixement dels teus futbolistes per afrontar un partit de Champions. En el fons és el mateix.

De moment aquest estiu només ens ha donat uns pocs partits d'entrenament. A veure quan arriba bé la calor i l'acumulació d'hores d'insolació començar a reflectir-se en els mapes de risc. Ara com ara, d'anar a aquests petits avisos ja anem perdent i reparant els vells Atego. Encara no és el moment de treure els Scania...