dilluns, 6 de juny de 2022

fins l'infinit i més enllà

Cada cop que miro enrere em sorprèn. Són gairebé 12 anys escrivint, des d'agost de 2010 i pràcticament cada setmana. Aquest, l'estadística del servidor no falla, és el post número 600 que publico. Així que porto aquesta vertiginosa xifra d'escrits, propostes, crítiques, anàlisis i també aprenentatge sobre el meu Cos de Bombers. Crec que amb 12 anys d'escriure i de posts, puc dir amb orgull que el Cos de Bombers és una mica meu.

Han estat temps complicats, hem patit la gran crisi de 2009 i tota l'època posterior on no hi havia un duro. Després hem anat descobrint que molts dels gestors que hem tingut no han estat capaços de fer front a aquesta manca de pressupost, manca de ganes o simplement que ja els anava bé com estaven les coses.

Pepe Gotera  y Otilio, chapuzas a domicilio

Hem pogut viure la renovació d'uns pocs parcs, l'intent d'un cinquè torn (hagués estat un gran desastre, amb els torns sense gent), hores extra per cobrir les mancances de personal (i que trigarem encara alguns anys a reduir), el fracàs amb el manteniment extern (ja arribaran els judicis que ens posaran noms i cognoms), manca de pantalons, camises, samarretes, equips que s'han espatllat i no hi ha hagut manera que s'arreglessin en un temps relativament curt (que som un cos d'emergències!), problemes amb les espatlleres, la humitat dels compressors i les ampolles d'aire. Les màscares d'aire (de pop, les de l'ancoratge metàl·lic, els cargols trencats, les molles...) que ja ni ens en recordem. Camions bolcats, la porqueria de 4x4 dels SsangYong Rexton, els camions Renault, els Lukas amb un dipòsit d'oli petit per a treballar amb dues màquines alhora, un Servei de Prevenció de Riscos Laborals de la Señorita Pepis, sindicats del "yo me lo como yo me lo guiso", manca crònica de comandaments (caporals ni sergents), alguns oficials que no serveixen ni per caporal, parcs apuntalats, parcs on cauen sostres, parcs amb goteres (i fonts i cascades d'aigua), portes de cotxera sense cap mena de control tècnic, manteniments d'edificis inexistents, manteniments d'instal·lacions que ni el "Pepe Gotera y Otilio", EOLIA, barraques de 20 anys per la REC, l'incendi a la DGPEIS de Cerdanyola, l'antiga gestió dels mitjans aeris, etc, etc, etc ... aquí podeu posar un grapat de coses més, que la llista és inesgotable.

Tot i això, tenim un personal que enamora. La gent dels parcs fan i desfan per poder sortir als serveis amb les millors condicions. Alguns es formen en cursos de l'ISPC, altres amb autoaprenentatge (que posteriorment s'incorpora a l'ISCP), altres es busquen la vida fora o simplement practiquen i practiquen fins convertir-se en experts. Gent motivada capaç de tirar endavant un GROS com mai ningú hauria imaginat. La incorporació de canvis tecnològics (que tot i la nul·la formació que ens ofereix la casa) ens dona un plus en molts serveis, les guàrdies de suport i operatives que ens dona diàriament el GREC, GEM, GRCR, GRIT. També el GRAF, que ha aconseguit donar una volta de 180 graus a tot l'entorn de l'extinció forestal. Els Briefings del matí, de la SCB, de les Regions, dels parcs, dels grups de suport, etc, tota la informació que hem tingut i hem comportat ha estat clau per a la millora del Cos de Bombers. Operativament som punters en molts àmbits (en altres encara hem de millorar i aprendre molt), la incorporació de mètodes i eines per a l'ensenyament (principalment la simulació) per a la millora i experiència en serveis de gran magnitud o poc habituals han estat clau quan hi ha hagut grans inundacions, incendis i accidents d'infraestructures. La reestructuració dels mitjans Aeris per als rescats i els bombarders i AVA. Els cascs forestals, les jaquetes forestals, els vestits d'intervenció. Per tant, si som sincers, hi ha moltes coses que si han funcionat i s'han millorat en aquests últims 12 anys.

Però cal seguir millorant. Necessitem que els nostres parcs (casa nostra) siguin dignes llocs de treball (potser haurem d'incorporar-ho als nous acords de 2023), necessitarem seguir augmentant la plantilla (de bombers, caporals, sergents i oficials), necessitem els nous camions (era post Scania), noves instal·lacions (centres ERA, parcs GROS, etc), necessitem deslocalitzar la formació. Els últims anys l'hem tornat a centralitzar als 2000m² del pati del ISPC (Catalunya té 32.108 km² i més de 70 parcs de professionals). També necessitem que molts Inspectors i sots-inspectors tornin a fer el curs des de zero (alguns no aprovarien). I cal creure més (o simplement creure) en totes les guàrdies de suport, inclosa la UCM (que als SISCOM 2 i 3 son necessaris).

Moltes d'aquestes situacions amb recursos es podien haver evitat, el més greu però que algunes coses ja no poden revertir-se, com la vida de tots aquells que l'han perdut fent de bombers amb tota l'escassetat de recursos, controls, manca d'empatia i desídia de molta gent. Els diners quan no hi són no es poden inventar, però si que podem evitar la desídia que ha regnat aquesta casa durant molts anys. Aquest bloc, sense la desídia, la manca d'empatia a molts nivells, ni la misèria de tants anys no hagués existit.

I ara com ara queden moltes coses pendents. Així que queda tema per escriure. Aquesta DGPEIS no deixa de sorprendre'm cada dia, així que fins la setmana que ve, la següent i l'altra. Potser algun dia podré deixar d'escriure tanta misèria i podré fer un "noticiari" de totes les coses boniques que tenim. Mentrestant, salut i força.