Què ens hauran deixat el Reis?

Podcast introductori aquí

Si vàreu llegir el post de la setmana passada ja us podeu imaginar la resposta: CARBÓ. Si no enteneu el perquè o no el vàreu llegir, doncs us animo a fer-ho i llegir-lo tants cops com sigui necessari. Sinó pregunteu, que ja sabeu que tinc el mal costum de contestar el que penso, dins un moderat respecte. De tota manera el que si ens han portat son deures. Molts.

La feminització de cos és una necessitat legal i una evidència després de constituir una comissió de treball i les primeres reunions. Però com tot en aquesta casa si es fa ràpid es fa malament i així estem. Intentant passar de 0 a 100 en dos dies, sense explicar res a les persones (si som persones) que treballem i fem més de 70 jornades de treball al parc. Compartim menjadors, cotxeres i nits fredes i no tant fredes per aquests mons de Déu on hi ha els serveis als quals ens toca donar tot el que sabem per poder ajudar a la gent que ens demana auxili. La igualtat absoluta és un objectiu, que no aconseguirem demà, i passat demà tampoc, però que ni podem demorar ni podem forçar a que passi abans que acabi el mes. Cal tot un procés de formació i informació dels treballadors i treballadors de can bombers. El dia que això passi, homes i dones bombers caminarem plegats ara però uns recelen dels altres i al revés.

Deures també son els nous polos i altra roba de treball per als parcs i serveis. Sembla que definitivament la camisa blava deixarà de ser el nostre emblema. Per una part és una llarga reivindicació de molta gent, però també perdrem part de l nostre diferencial amb la resta da cossos. De Catalunya públics i privats i també de la resta de l'estat on tothom va amb polo (però ells porten la bandereta rojigualda al costat). Després vindrà quan plorem.

També hem de deixar els camions nous com realment necessitem que siguin. Els que tenim versions "beta" (per dir-ho d'alguna manera) hem de patir agafadors, persianes, tancaments i solucions horroroses que esperem els nous camions que serveixin aquest any milloris amb escreix. I recordo que per molt que posis material i més material en un armari no tindràs un millor camió, sinó que tindràs un armari rebotit de coses que quan les has de tornar a posar és un trencaclosques.

Ens han dut (això si que ja ho sabem) fer pràctiques, moltes pràctiques. I és per la mateixa raó per la que ens han dut tant de carbó. Hem de ser conscients de la nostra seguretat, de que hem de tenir ordre i procediment. I que ningú pot acabar lliure en un servei. Tots hem de tenir algú al costat i a més amb algú en un altra lloc que sàpiga constantment on estem i què estem fent. I amb algú preparat per si cal anar-nos a buscar. Hem de ser més humils i reconèixer que no tot ho fem prou bé.

Tenim pendents un grapat de parcs que cal posar al dia, reformant-los, fent-los nous, altres cal tancar-los, altres obrir-los i canviar coses de lloc. El que han fet les últimes setmanes a la REG es farà a altres llocs. Redimensionar els parcs i la resposta a la realitat del sXXI és una tema que hem d'assumir. No és només obrir centres del GROS a les Regions, sinó molt més. Però el que personalment desitjo és l'obertura d'un parell de parcs de bombers a la REL, però que al 2022 no serà encara possible, però que poc a poc s'acosta el dia de veure-ho.

Ens arriben els nous sotsinspectors, que en molt poques setmanes ja volaran sols. A veure si aquesta saba nova serveix per alguna cosa. Jo que conec a alguns de les últimes fornades, no tenen res a veure amb els elefants, cocodrilos i algun mandril que encara arrosseguem d'altres èpoques. Així que esperem que les neurones les utilitzin en favor de la bona organització.

Bé, per començar l'any ja és suficient. Entre l'anterior i aquest hi ha molta feina a fer. Ara us toca moure fitxa i fer que tots aquests desitjos siguin una realitat. Les novetats i les modificacions. Ens veiem al proper servei.