dilluns, 30 d’agost de 2021

Un estiu per treure'ns els colors

Portem alguns anys en que la calor i l' "estiu" s'allarguen fins a començat l'octubre. Per tant els incendis forestals (ja en menor quantitat d'hectàrees/dimensió) segueixen sent un dels principals perills per a tots. Abans, la segona quinzena d'agost era la del canvi de temps. Primers dies de vent, fresqueta pels matins, i que ja no venia de gust passar per la piscina (la municipal, la de casa algun amic o la pròpia (aquells que en teniu). Així que poc a poc acabar l'agost significava anar tornant a la normalitat de llegir per les tardes i deixar d'anar a fer soparets a la fresca de les terrasses.

Aquest any hem tingut un estiu llarg, calorós com pocs abans, amb incendis importants , nits sense dormir i un grapat de relleus. Segurament ha estat l'any en que s'ha fet el rècord d'activacions M1 (reforç dels torns i dels parcs) motivats per la calor i el conseqüent risc d'incendi. Durant les properes setmanes viurem, fins que no hi hagi un canvi de temps i de temperatura real, una continuïtat de sortides a incendis de vegetació que aniran disminuint a mesura que arribin les primeres pluges.

Després, ja com sempre, tornarem a engegar les calefaccions i xemeneies a tot drap (sense haver-les netejat abans) i no només s'encendrà la llar de foc i la caldera, sinó que els tubs i xemeneies cremaran com mai. I ja tenim la campanya de tardor encetada. Per cert, sempre ens diuen que l'havien netejat feia poc, després gratant una mica, veuen que el temps ha passat de pressa i allò de "potser fa un parell d'anys" acaba sent fa més de 10. Així que millor feu-li una repassada a la llar de foc.

Després estan tots els problemes de fabricació i muntatge de les llars de foc de la MAJORIA de cases. Estan malament, ja us ho podeu creure! Segur. Sinó no cremarien amb tanta facilitat les cobertes de les construccions fetes després del 2000. I és que el bum de la construcció va fer molt mal. I la moda de fer sostres de fusta, per on ha de passar el tub de la calefacció/xemeneia és un greu error. Si, és així. De fet, aquest estiu, crec que l'ultima setmana de juliol (o primera d'agost) en una tarda d'aquelles de tempesta d'estiu on a muntanya hi refresca de matinada, ja vàrem tenir el primer incendi de coberta. Només cal preguntar als bombers de Sort, que són possiblement els més experts en incendis de coberta de tot Catalunya.

De tota manera aquest any és realment diferent. Les últimes convocatòries de bombers han provocat que els parcs de bombers tinguéssim cada cop menys "forestalillos", molts han entrat ja de bomber, altres han anat trobant millors feines i poc a poc les borses de treball per a fer d'ajudant d'ofici (forestalillo) s'han quedat sense gent. A veure si ara que es tornaran a omplir tornem a trobar la bona gent que hi hem tingut fins ara. També cal dir que els bons ja fa dies que han anat entrant a les últimes opos de bomber.

I és que només començar setembre, molts "forestalillos" i altres cracks vinguts de fora entraran a l'escola de bombers a fer el curs bàsic. Ens espera un setembre on tota la DG es posa les piles, tornen els cursos, la formació, reunions, les planificacions i les compres... l'estiu ha rutllat, s'han apagat els incendis, els parcs s'han cobert amb els bombers i bomberes que han tornat a fer un grapat d'hores per assegurar que hi hagi prou efectius pel que se'ns venia a sobre. I tocarà seguir picant pedra per a que se'ns renovin els camions, s'executin les obres als parcs, els contractes de manteniment dels EPI funcionin com toca, arribin finalment els polos i resta de roba que s'ha de substituir, potser el 2022 portarà que tots els camions tinguin el seu equip d'aire. Sembla un acudit amb molt mala llet, però comencem el setembre molt pitjor de com vàrem començar l'1 de juny. Llavors tenia equips d'aire a tots els camions del parc, avui n'hi ha només 2.

La realitat però, és que som com Europa. Un vell continent. Arrossegant tot de problemes, mala infraestructura, organització i que no hi ha forma humana de canviar. Cal canviar coses, moltes, però la realitat és que per molt que se'ns vulgui fer creure el contrari, som un cos vell. Camions vells, parcs vells, roba vella (de concepte), sistemes de control de RRHH vells, una estructura plena de parxejats però que és vella. Seguim tenint una grapat d'elefants antiquats al capdavant de moltes àrees i no hi ha manera de canviar-los. Som un dinosaure que se li ha canviat el color de la pell, però que segueix sent un dinosaure.