dilluns, 16 d’agost de 2021

GRAE i altres sistemes de rescat i d'emergència

A l'estiu tenim tots la mania de sortir de casa i anar a veure món. Alguns van a la platja, altres a la muntanya, altres agafen vaixells o avions i d'altres simplement van on poden. Però tots absolutament tots estem fora. Així que en cas que tinguem algun ensurt haurem d'estirar de sistema d'emergències local. Però no és el mateix si ens fa falta a nosaltres que si l'utilitza algú altra, no? O això es desprèn d'alguns comentaris que la gent escriu a les diferents xarxes socials.

Els que viatgeu per Europa sabreu que cal passar primer per la Seguretat Social a demanar la targeta de salut europea. I amb això ja tenim certa sensació de seguretat. Tot i així no tot és el que sembla, ja que cada país té les seves prestacions. I aquí la meva experiència de fa ja alguns anys. Prop de París vaig portar a la meva filla al metge, estava malalta i necessitava tant la confirmació com les medicines pertinents. Vaig fer cua, ens van atendre en francès (jo ni el parlo ni l'entenc normalment), però em vaig poder comunicar amb el metge i finalment vaig trobar una farmàcia on comprar els medicaments. Al cap d'unes setmanes vaig rebre una factura a casa, en francès, on em cobraven una petita part del servei. En canvi per als països extra-europeus més val fer-te una assegurança específica, per assegurar-te la cobertura i evitar una factura contundent.

Per altra banda, anant per les "espanyes" te n'adones de la diferència de servei d'emergències que hi ha entre comunitats. Aquí saps que ambulàncies i bombers tants com vulguis. També radars i fotografies vàries. Hi ha comunitats on no veus un parc de bombers en centenars de quilòmetres i amb prou feines hi ha un parc de bombers a la capital de província. Així que segons on vagis més val no tenir cap ensurt. Al Pirineu de casa nostra tenim el GRAE, l'helicòpter de rescat i també els medicalitzats. Però en sortir d'aquí qui dona aquest servei sovint són els helicòpters de la Guàrdia Civil.

I el que hi ha a tota la península són helicòpters amunt i avall. Que pel que sembla és el mitjà que s'està imposant. Vagis a la comunitat que vagis sempre hi trobaràs els helicòpters EC145. Suposo que ambulàncies i bombers estan deficients, però helicòpters no els en falten. Per cert, recordo una conversa a la Conselleria on ens van dir que potser el que calia en lloc de bombers, era posar un helicòpter a un punt estratègic i fer que arribés amb els bombers als diferents serveis del Pirineu... i els camions d'on sortirien? i per la nit què passaria? Aix quina por quan deixem als polítics pensar en organitzar les emergències d'un país.

Si tenim un accident volem ser atesos de forma ràpida, eficient i a més gratis, que per això som contribuents de la Seguretat Social. Però quan tot això passa als altres, què? Doncs és quan llegim als diaris digitals, tuiters i etc que a quants dels rescatats del cap de setmana se'ls passarà factura... Però pensem una mica. On està el límit? Si em trenco el turmell al Passeig de Gràcia vull que vingui l'ambulància i em porti. Però si em passa a un camí del poble, ja compta com a rescat? I si és pujant per una senda prop de Tremp? Uix, quan això passa a un corriol del Parc Natural de Montserrat? Suposo que depèn de si és camí de l'Abadia o estic pujant cap al Cavall Bernat. I quina és la diferència? Portar botes de marca?

I us heu plantejat que passa quan circulem pels carrers de la ciutat si realment és gaire diferent d'anar a la casa rural on passaré les vacances però que el camí no està asfaltat? O si és el camí asfaltat que em porta a l'aparcament d'alta muntanya que després em permetrà accedir al circ de Cavallers?

Però quants de vosaltres (i potser jo mateix) hem pensat si realment el nostre sistema d'emergències ha de ser universal, gratuït i ens ha de cuidar a tots o només als quatre que són de la població i no als visitants? Perquè si per pujar a Montserrat cal cobrar el servei, perquè no es cobra al mig d'una ciutat? Deu ser perquè la majoria de la població viu a ciutat...

Vaja, que si sou una mica viatjats (per això ho he començat així) segurament no poseu gaire problemes a com es fan els serveis per part dels mitjans de la Generalitat. Però els qui poseu en dubte la necessitat de cobrar o no o que si la gent no sap anar pel món, potser el que us fa falta és viatjar una mica més. Bé, potser no tant. Que aquest estiu tenim el Pirineu ple de gent que només sap passejar per la vorera i amb semàfors. I llavors tot són embussos per la muntanya i tortes de peu. Us recomano que si aneu a la Vall d'Aran, compteu els viatges que fa l'helicòpter en només una tarda.

Potser, a l'estiu el que falten són bombers, ambulàncies i personal d'emergències a la muntanya, que és on hi ha els serveis i "desvestir" les grans ciutats. Perquè en el fons és on hi ha la gent, a la muntanya i a la platja (on aquí si hi ha personal) i les ciutats estan desertes.

2 comentaris:

Unknown ha dit...

Comptant que la Seguretat Social sembla que només cobreix els accidents i malalties "urbanes", caldria, com bé dius,a l'estiu calrcal les zones de muntanya. També, paral.lelament passar factura pel rescat realitzat, potser no el 100%, però si una part significativa, amb el detall del cost real i el que es pagarà. Si acceptem , quan viatgem pel món, pagar visites, atencions i medicines, no hauria de ser tant estrany pagar per haver "utilitzat"un servei de rescat.

Marc ha dit...

Alfons, jo discrepo una mica. Els bombers ens fem un fart d'anar a buscar gent que s'ha perdut i que després no pot tornar. No estan en cap lloc de difícil accés, simplement que han sortit del camí o han agafat un altre i s'han desorientat i no saben tornar. I truquen els bombers perquè els anem a buscar, quan ells podrien esforçar-se una mica- ah! i no truquen quan es fa fosc, sinó a vegades són les quatre de la tarda i encara tenen moltes hores de llum.

També ens fem un fart d'anar a buscar gent que porta hores caminant i que "està cansada" i no poden tornar. I a vegades és gent jove sense cap malaltia. O ens truquen perquè s'està fent fosc i no porten roba d'abric...

De la mateixa manera que no pots conduir sense cinturó o parlant pel mòbil i se't sanciona, també se t'hauria de sancionar per segons quines imprudències a la muntanya, que t'acaben posant en risc.

Caldria un replantejament d'aquest tipus de servei, ja que darrerament semblem més un servei de taxi que no pas un servei de rescat.