No serà que a un parc com Lleida no hi hagi feina durant la major part de l'any, però quan arriba el final de la primavera l'augment de servis de vegetació creix en escreix. A més, com en la gran majoria de parcs, al voltant de Sant Joan els petards, el final de curs i també l'inici de la sega (o quan està en ple apogeu) és quan hi ha un anar i venir del camió forestal del parc als incendis produïts per totes aquestes causes "naturals" del moment.
Aquest any, no ha passat pràcticament res diferent. Potser l'inici de la sega es va retardar uns dies (o es va aturar puntualment per una mica de pluja) però ha estat, com sempre, qui ha marcat l'inici de la campanya forestal a Ponent. També ho podria ser la crema de les restes de poda o de marges que es fa entre març i abril, però aquest any pràcticament no ho hem notat. Així que tornem a la sega.
Els nous companys, d'una de les últimes promos de bombers, van arribar al parc l'1 de juny. I apa. Doncs fins avui això ha estat un "sin vivir". Literalment. Hem pujat al camió lleuger, a l'urbà i en alguna ocasió al Furgó de salvaments. Però els qui no han parat son el BRP i el BFP. I aquest any que tenim dos BRP (l'Atego de tota la vida i l'SCANIA) a més del BFP, hi ha hagut moment de tenir els 3 (tres) camions fora. Per això, un bon inici de campanya per tots.
Així és com tots aquests "novatos" que ja s'han fet un racó al nostre torn, han fet un màster d'incendis i de sortides amb simultaneïtat, que en cap dels parcs anteriors ho havien viscut. Han tingut tot un mes de juny de Champions. Que recordaran com un dels mesos que millor s'ho han passat a can bombers. Perquè nosaltres també ens ho hem passat fantàsticament bé tot el mes. Dies en que just després d'esmorzar ha començat a trucar el telèfon (o l'emissora) i d'un servei anaves a un altra. De tant en tant ja ens passa que d'un servei vas a un altra, però hem arribat al punt de saber quan surts del parc a no saber de quin servei tornaries. Tres o quatre serveis, l'un després de l'altra ha sigut una constant.
Ha estat una molt bona experiència per a tots. Els nous i els antics. Els nous com a moment punta viscut, un inici accelerat a la seva carrera, i per als antics, com a font d'energia que ens ha envoltat. I que alhora volies no quedar-te enrere de ningú. Així que els uns ens motivàvem als altres. Uns donant la força i els altres l'experiència en aquestes petites grans batalles. Hem fet molts serveis i ens hem conegut. En un mes el torn ja torna a estar cohesionat. Hi ha 4 nous (d'un total de 13 al torn) i ja riem junts i fins i tot tenim les nostres petites anècdotes. Poc a poc cadascú va perfilant el seu rol en l'equip. El seriós, el que pregunta, el serè... són petits rols que anem descobrint-los i que ens complementen.
Tants dies de sortides, i la novetat d'un parc gran, ha provocat que els inicis de guàrdia siguin especials. Els briefing de primera hora del matí s'allarguen, ja que cal preguntar i explicar un grapat de coses, això provoca començar a revisar una mica més tard, però com "tot és nou" cal mirar, revisar i saber on està tot als camions. A més, com tenim l'SCANIA nou, que porta més coses que la butxaca màgica del Doraimon, tenim feina per a tots. Ja esmorzem a tres quarts de quinze i si no hi ha sortida doncs seguim mirant camions i maniobres, que els nous necessiten conèixer les dinàmiques del torn... però clar, hi ha serveis, de 2 en 2 o de 3 en 3.
De tota manera, com ja he dit, hem tingut un juny ple de serveis on hem gaudit de la millor feina del món mundial. Les anècdotes me les quedo pel torn. Però potser, caldria replantejar-se per a properes promocions i canvis de destinació, fer-ho en un moment menys complicat a nivell de sortides. Per una banda ha sortit bé, però també és un risc per la manca de confiança amb els camions, conductors "novells" i companys amb qui encara no saps si te la pots jugar gaire.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada