dilluns, 19 de juliol de 2021

Comprem que tot ho arregla

Avui escric amb dos propòsits. El primer perquè en plena campanya d'estiu on hi ha incendis a diari i de la magnitud que ens toca viure, no escriure sobre incendis en un bloc com aquest no s'entendria. I per altra perquè el meu amic Joan Antoni (àlies Andoni) @joan_ru_ca (a Twitter) em va fer una consulta sobre si amb 4 hidroavions n'hi hauria prou per apagar els incendis d'aquest estiu. I aquí estic. Explicant com s'apaga un incendi en plena campanya i sense cap avió al meu abast.

Els incendis s'apaguen a l'hivern. Frase típica de bomber que es va tornant un tòpic. Però que és totalment certa. L'hivern és clau per a la gestió dels incendis de l'estiu. Si hi plou més que l'any anterior, si arrosseguem anys de sequera, si durant l'hivern s'han fet feines de condicionament i neteja de camins i pistes forestals, si s'han arreglat les basses d'aigua que podien tenir petites fuites. Si aquestes s'han emplenat abans de la campanya o s'ha esperat a última hora (no és vital, però et pot enganxar amb els pixats al ventre). Si hi ha hagut tasques de neteja del sotabosc. I mireu el detall. Sotabosc. Perquè hi ha boscos sans, amb troncs gruixuts que tenen un matollar a la base que provoca una continuïtat molt important a tot el bosc, fent que una petita flama pugui pujar a la capçada sense cap mena d'esforç. I així molts detalls que molta gent un cop els hi expliquen poden entendre perfectament.

https://twitter.com/JaumeLlanso/status/1416406047330291712?s=20

Però com he dit, al final dir que tot t'ho jugues a l'hivern és un tòpic i fins i tot hi ha un grau de demagògia. Perquè quan et jugues la lliga és durant els partits, no a la pretemporada. I això és el que us vull explicar avui. Que com al futbol, una molt bona pretemporada fa molt, però que els partits es juguen al camp, partit a partit i utilitzant els recursos i tàctiques que millor s'adeqüen a cada rival. Als incendis has d'arribar preparat. Havent fet les pràctiques adients, preparat les tàctiques, provant les comunicacions en simulacres i exercicis "gairebé" reals, tenint els excels, powerpoints amb la base dels informes de situació. Res ha de quedar per la improvisació. Res.

I ara que ja tenim la pre-temporada OK i totes les tàctiques i material d'anàlisi assajat, què? Doncs ara tenim els mitjans. Els jugadors. I aquests som els bombers. Tenim les nostres botes forestals, els pantalons i la jaqueta forestal, que són sempre de màniga llarga. Quantes imatges heu vist de gent posant-se en perill amb xancletes i banyador per voler "apagar" les flames d'un matolls? Per això nosaltres anem amb tot un EPI, que és la nostra equipació de Champions. I tenim els camions específics per incendi forestal. Molta gent es sorprèn quan ens veu tirar aigua amb la mànega. Però aquí si que surt aigua! Sí. Tot està calculat. mànegues de 25mm de diàmetre, reforçades per la temperatura i les punxades, pressió de fins a 40bar per arribar força lluny amb cabal suficient, i una llança (el propulsor que posem a la part final) des del qual triem la quantitat d'aigua (de 19 l/min a 250 l/min) i també la forma en que ho tirem (amb ventall més o menys obert o raig).

I els bombers i les mànegues cal distribuir-les pel territori. Parcs de bombers a totes les comarques. Algunes amb un parell i altres amb 5 o 6. Depenent de la població, el territori a cobrir i també la pressió política durant la creació i implantació de l'actual model. Podeu llegir algunes coses a: http://unpobrebomber.blogspot.com/2011/06/el-model-gironi-i-la-paradoxa.html sobre perquè hi ha més parcs de professionals a les comarques de Girona que a les de Lleida.

I els parcs impliquen camions de bombers. Camions amb bombes d'aigua que proporcionen fins als 40 bar que abans he esmentat. O cabals molt més grans per les mànegues de 45 o 70mm (però que ja no són per incendi de vegetació). Aquests camions són la mare dels ous. Cal distribuir-los per tot el territori. Parcs amb més personal que en tenen 2 o parcs petits que només en tenen un. Parcs urbans amb també camions per incendis urbans, camions cisterna per portar molta aigua (amb la pèrdua de maniobrabilitat i velocitat), camions escala, furgons de rescat, altres camions i vehicles especials... tot això forma part de la gran estructura que des de fa molts anys té el Cos de Bombers de la Generalitat.

Per molts tot això és sabut, especialment els bombers (em sap greu, perquè aquest post és un rollo per vosaltres), però per la població en general aquest post ha de ser una petita obertura d'ulls. La gent ens veu com a herois. Som els que ens posem davant les flames, sota el sol de l'estiu i a l'hora en que la resta de gent està a la platja o a la piscina del càmping. Però no hi ha res d'improvisació.

L'incendi de fa una setmana, al costat de Martorell, tenia unes característiques totalment diferents a les de Llançà. El primer era un incendi més convectiu, amb un vent lleuger, dins una zona mig urbana i confinat per carreteres, autopistes i polígons industrials. El segon però estirat de forma clara per la Tramuntana, dins un parc natural i sense gairebé canvis de combustible. Per tant amb una continuïtat que tampoc ens ajudava en la seva extinció.

I aquí és on la gent es pregunta i demana. Necessitem a la UME, avions i molts voluntaris que ajudin als bombers? I com us he dit només començar els incendis s'apaguen a l'hivern. Quants d'aquests voluntaris que vindrien, han vist mai una mànega de bombers? Quants s'han posat un casc tipus F2, quants vindrien amb botes, pantaló llarg, camisa i sobre-camisa de màniga llarga? Quants de tots aquests tindrien una emissora que contínuament emet un senyal GPS per situar-los sobre un mapa i poder-los tenir localitzats en tot moment? Quants es mantindrien a les ordres dels bombers i quants prendrien iniciativa pròpia per a fer el que ells creuen que s'ha de fer?

I els avions? si heu estat atents a les imatges d'ambdós incendis, us heu anat a dormir amb el foc totalment desbocat. Però us vàreu llevar amb el de Martorell sense flames i el de Llançà força reduït. Per tant, els avions i helicòpters no són elements imprescindibles per apagar els incendis. Iep! fan molta feina, alenteixen l'incendi, rebaixen la longitud de flama, en definitiva ens ajuden a que estigui al nostre abast. Son necessaris, però que hi hagi 3 avions o 50 no farà que l'incendi s'apagui 50 cops abans. Per tant, el cost no és proporcional a la feina que fan. En canvi tenir 20 o tenir 40 camions si que duplica la capacitat d'extinció,

I la UME? A veure, siguem seriosos. No hi ha ningú a la UME que tingui una experiència de 20 anys. Per ells és una plaça més que els apropa a casa, els dóna punts per obtenir una graduació o simplement és una etapa més dins la seva carrera militar. I ho dic amb tot el respecte. Nosaltres, els bombers, també tenim incentius per a fer puntuació i acostar-nos a casa. Però sempre fent de bomber. Ells en canvi, venen d'altres unitats i marxen a altres unitats. La seva feina especifica no és la de bomber. Tampoc a nivell de comandaments. Per tant que ningú esperi que el fet de venir la UME és sinònim de millor control, de més comandaments o de millors tàctiques. Evidentment aporten personal i camions. Però les seves prestacions son limitades si les comparem amb les nostres. Cada escamot de la UME hauria d'acompanyar als diferents grups de bombers dels nostres Punts d'Emplaçament de Vehicles (PEV), així tindríem mà d'obra qualificada amb nosaltres.

Doncs això, que 4 avions més no millorarien la gestió d'un incendi, que vingués la UME tampoc. Ni que tinguéssim 20.000 persones disposades a moltes coses. Per cert, al 91 ja vaig viure una invasió de gent que van treure tot el material del camió perquè creien que així ajudaven. També al 94. Llavors quasi ens cremem, tothom va desaparèixer i nosaltres amb tot el material escampat per terra, desordenat i fet un embolic. Millor tot al seu lloc, sabent on trobar cada cosa.

I què hem de fer? Primer, creure en els bombers. De la mateixa manera que no li diem al fruiter com a de regar l'hort. No li hem de dir als bombers com apagar un incendi. Hem d'escoltar als Bombers, saber quines són les seves necessitats. Logística, tàctica, mitjans... és tot un pupurri que cal engranar bé. I cal d'una vegada per totes escoltar a la natura. El canvi climàtic fa que cada estiu batem rècords de temperatura. El bosc per tant s'haurà d'adaptar, i la manera més fàcil és cremant i creixent de nou. Per tant, cal ajudar als boscos fent illes internes de baixa combustibilitat. Creant-hi conreus, matollars, zones lliures de vegetació. I sobretot, deixeu de crear urbanitzacions dins el bosc. Primer perquè sou els que augmenteu el risc de l'incendi i segon perquè després us harem de prioritzar, en lloc de dedicar els recursos a extingir l'incendi.

Així que la propera vegada que vegeu un incendi, demaneu què necessitem i proporcioneu-nos allò que ens fa falta. De vegades és aigua per beure, altres que us quedeu tancats a casa i altres que canvieu la manera de viure, perquè si no ho feu avui, la natura se n'encarregarà demà.

3 comentaris:

Unknown ha dit...

Bon escrit, i aclaridor. Sols dir, perquè m'ha cridat l'atenció, quan dius "no li diem al fruiter com regar l'hort, jo com a conductor de bus urbà puc dir que si que en rebo " d'instruccions" més o menys sovint: "espera aquella persona que ve per allà", " per què no li has canviat un bitllet de 20 en aquesta persona", "per què no t'has aturat en aquesta parada", etc... Hi ha gent que sap de tot, i arreu.
Bona feina i salutacions!

Unknown ha dit...

Molt bon escrit, espero que la gent el llegeixi, pero tambe dir-te que la gent enten molt de tot i com a TES (Tecnic en emergencies sanitaria, ambulancia) tambe la gent es posa a tocar les coses de l'ambulancia i obrir les portes sense demanar permis

Anònim ha dit...

Gràcies per l'escrit. Bon post!

Vols rebre els articles per correu? apunta't!