dilluns, 25 de febrer del 2019

La família bomberil té corda per estona

Estic segur que a poques feines passa el que sentim pel grup i pels diferents companys a Bombers. No hi ha com anar a una manifestació (i aquests últims mesos ja en portem unes quantes) i trobar antics companys de promoció que per diverses raons no t'has tornat a trobar des de l'entrada a l'Escola de Bombers. Uns perquè han estat poc assidus a les manifestacions, altres perquè vulguis o no 1000 bombers en una mani costa trobar-te amb tots, o 500 com la de Lleida (tot i que amb aquesta xifra ja és més fàcil de poder coincidir amb els antics companys), també (i en el meu cas és evident) alguns companys que no coneixes et reconeixen i et saluden, animen a seguir escrivint, altres diuen que fa dies que no et llegeixen i es sorprenen més quan els dic que escric un post cada setmana... però el que us vull dir és que al final som una "petita" família.

A nivell de torn és evident, sempre portaré en ment (si l'Alzeimer em respecta) tots aquells companys que han coincidit amb mi als diferents torns on he estat (Reus, Cambrils, Montblanc, Mollerussa i Lleida), i també hi he d'incloure a molta gent de Regió (de la RELL, alguns de l'antiga Brigada de Tarragona (RET) i de l'Escola de Bombers amb qui acabes congeniant. Els que us dic, som una "petita" família.
A més hi he d'afegir que des de que fa alguns mesos he començat a jugar un paper més actiu a nivell sindical (i ja veieu que he intentat separar el bloc de tot això) també acabes coneixent i agafant cert "carinyo" a alguns dels companys de la competència que tot i no coincidir ideològicament, si que un cop deixes el paper negociador i d'intentar demostrar qui és més gallito, la majoria mostren el seu cor.

Amb això no us vull dir que em torni un tendre (uix, ara descobrireu la sopa d'all), sinó que el grup, a bombers, és molt important. Sovint tenim discrepàncies en si cal fer una acció o una altra, en si en un servei ho hem de fer d'una determinada manera o no, però sempre, o gairebé, es fa respectant a l'altra. Totes les idees son vàlides... bueno, hi ha, com a tot arreu, a qui li costa assumir que els altres també tenen idees i potser més bones que les seves, però el que està clar és que tots remem en la mateixa direcció, que no és altra que trobar la millor solució que podem fer als diferents serveis, i ara, perquè ara toquen altres coses, toca queixar-se, fer evident el que ja fa molt temps que sabem i sobretot aconseguir millorar tant el conveni com els mitjans que ens posa la casa per a fer la nostra feina.
De tot manera no és fàcil. Sempre hi ha globus sonda que de tant en tant espeteguen per a veure si poden dividir al col·lectiu, si poden fer que alguns es desmarquin, i si, poc a poc, va minvant la moral de part del grup i es va escampant com taca d'oli. Però no és així. En el món del Twitter i el Facebook, que és on solen apareixen informacions i desinformacions vàries, hi ha també el món del Whatsapp i el Telegram que asseguren la informació i també les discussions en un moment i que arriba a varis centenars de persones de tots els parcs de bombers.

Així és com avui podem saber que des de fa una estona algú ha fet una circular demanant o prohibint qualsevol cosa i que hi ha realment dubtes de que això pugui ser d'aquesta determinada manera. I no només això, sovint quan es trenca una roda, bolca un camió, un bomber cau per una escala o cau mitja façana d'un parc en menys d'un minut ja ha arribat al telèfon i a l'ordinador de més de la meitat dels bombers, estiguem o no de guàrdia.
Us imagineu què passaria si qualsevol volgués anar per la seva? Si qualsevol volgués passar-se pel forro la decisió d'un col·lectiu que té una caixa de sabates per l'altar, que sap perfectament allò què vol i què no vol, que volgués anar pel dret... és que qualsevol intent de fer la guerra per la seva banda o prendre una mesura sense el consens del grup, avui és impossible.

Per això els pobrebombers tenim moltes coses a dir, a decidir i a acordar. Avui amb una simple caixa de sabates tenim molt poder, més que mai. Si fa 20 anys anàvem amb el FAX com a mitjà d'informació i convocatòria, els mitjans dels que disposem avui fan que si per la raó X no pots anar a una mani, als 2' de començar aquesta ja tinguis mitja dotzena de fotos dels preparatius, i que durant el matí se t'ompli de fotografies i videos fins deixar-te plena la memòria del telèfon.
Apa, som-hi, que els bombers som molt grans i poc a poc arribarem a aconseguir allò que és just i que ens n'han privat des de fa un bon grapat d'anys.