Sembla el títol d'una película, però no ho és. El Cos de Bombers, el servei que es dóna està a punt de petar en qualsevol moment. Potser havia estat molt a prop durant algun moment puntual de l'estiu, sobretot quan cremaven millers d'hectàrees en un sol dia... Exemples n'hi ha un grapat, però el millor exemple és durant els incendis del Solsonès i del Berguedà. En aquell moment però el col·lapse era perquè hi havia un nombre d'incendis molt gran, cremaven moltes hectàrees i no en sabíem més. I aquí és quan van venir solucions de caire científico-tècnic que poc a poc han permès millorar l'organització del Cos, millorar en coneixement tàctic i també la formació del personal de base (tant bombers com personal de reforç de l'estiu, com fins i tot de tot el món que envola els incendis, pe. fabricants de material).
Però aquest cop és molt diferent. Aquest cop no tenim un problema de formació ni de coneixement científic dels incendis. Tenim un greu problema estructural. Tenim un servei de bombers que pot gestionar el dia a dia per la mateixa configuració per la qual va ser creat fa 30 anys, la xarxa, la teranyina o la distribució de parcs, és igual el nom que li donis. Els bombers arribem als serveis per una simple implantació territorial que de forma heterogènia cobrim el territori amb mancances però que fins ara s'hi han posat hores i voluntat per mantenir la capacitat humana que la casa no ha prioritzat.
Hem arribat a un punt on els pobrebombers no estem disposats a fer més hores extres, perquè a més de les 102 que ens van imposar amb un decret el 2014 en fem fins a 250 més per tal de cobrir la mancança de personal que hi ha als parcs. Avui, com ahir i com abans d'ahir els parcs de bombers estan mancats de gent. El parc de Lleida porta gairebé dos mesos sense poder tenir de guàrdia el nombre mínim de bombers (9) i el més habitual és que en faltin 2, i algun cop només en manca 1, així que sense equivocar-me puc dir que des de fa dos mesos al parc de Lleida: Més del 90% de dies hi han faltat bombers, i que això ha provocat la manca d'efectius per organitzar les sortides, les pròpies tasques de revisió (aquí tenim un grapat de vehicles) i poc a poc ens hem apropat més a la CRISI del servei.
La CRISI del servei ens la trobarem en qualsevol moment, i serà aviat. Portem força setmanes sense pluja, sense gota d'aigua i això poc a poc ha anat eixugant la vegetació i el reservori hídric dels camps. Portem alguns dies veient com el Pirineu està cada cop més sec, tot i les dues nevades copioses, això ja forma part de la història. Només cal veure el termòmetre durant el dia. Divendres ja marcava 18º a la plana de Lleida i això que a la gent normal li sembla bo (i és que dóna molt bo estar prenent alguna cosa en una terrassa) pels bombers el risc d'incendi ens va en contra.
Portem algunes guàrdies que amb la manca de personal i alguns parcs tancats (Girona i Catalunya central) ens trobem que la xarxa/teranyina comença a donar senyals de perill. Fins i tot a la RELL, on no s'ha tancat cap parc, amb un parell de sortides a contenidors, mobilitzen vehicles amunt i avall de diferents parcs, poc a poc es van desvestint els parcs i conseqüentment anem restant vehicles i PERSONAL als següents serveis.
La realitat de la manca de personal i que petarà, i tant que PETARÀ, està molt i molt propera. Amb aquestes temperatures tindrem els primers incendis de marges, camps bruts i vegetació diversa faran que els parcs es quedin sense bombers, i és llavors quan vindrà el primer dels incendis forestals que tirarà (encara no tenen massa capacitat) però cremarà fora de la nostra capacitat. I aquest cop no serà perquè no tinguem camions ni formació, sinó perquè no hi haurà bombers als parcs. I ja només falta que hi hagi un parell de focs d'indústria o serveis importants (com el del tren a Manresa o el foc de St Roc) que necessiten gent i que en alguns moments de la guardia ja no tenim bombers disponibles.
Però el que ha de venir no son moments puntuals, com els que ja tenim al dia a dia, sinó els que vindran que sean els importants. Quan coincideixi que tenim 4 o 5 camions apagant petits incendis, aparegui l'incendi forestal/vegetació que necessitarà recursos i finalment hi hagi un incendi d'habitatge, just en el moment que al parc de Lleida (el de Reus, Tarragona, Granollers, Martorell, etc) no hi hagi cap bomber... Aquí l'haurem liat. I no és ciència ficció. Això pot passar avui, i és real.
Que el Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya estigui a punt de petar és real, no és cap exageració, en poques setmanes pot passar, que comencin a descontrolar-se els petits incendis de marges i coincideixi amb algun servei important i ja la tenim. Al borde de l'abismo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada