energia nuclear

Ja fa algunes setmanes que es va proposar als formadors de RRTT, tècnics i altra personal de bombers realitzar un curs e-learning que organitza la "Escuela Nacional de Protección Civil". Mireu, és un tema que sempre m'ha cridat l'atenció. Primer per inquietud de conèixer una cosa que no és gaire coneguda per la gent en general, per altra banda tinc un cunyat (uns anys més gran que jo) que al seu dia va participar de l'elaboració del Pla d'Emergència d'Ascó (o de Vandellòs) i també li he vist alguna foto fent xerrades sobre el tema, i per tant ja de ben petit sabia de l'existència de les nuclears, els plans d'emergència i tot el soroll mediàtic en contra (també recordo pòsters de "nuclear no gràcies" a l'habitació de la meva germana). Amb l'institut a Reus havíem anat a visitar la central nuclear de Vandellós I, que alguns anys més tard (1989) va patir l'accident que la va paralitzar. També tinc present el greu accident de Txernòbil i fins i tot vaig dedicar 3 posts al de Fukushima! Vulguis o no aquestes coses et marquen.

Vandellòs I (1989)

Tinc un bon coneixement de l'àtom i la física que envolta tot el seu funcionament intern, així que perquè no intentar conèixer els efectes i la protecció sobre la radiació? aquest va ser el motiu pel que a la tardor ja vaig poder assistir a la jornada tècnica de l'Escola de Bombers (ISPC) sobre actuacions en incidents nuclears. Ara aquest nou curs, d'unes 15 setmanes em donarà coneixement del funcionament dels plans de protecció, la coordinació i molts aspectes a nivell de logística que fins ara no he pogut assolir.

Ja portem 6 temes complerts, l'últim sobre els equips de radio, vaja una mariconada comparativament amb les emissores de bombers, però evidentment cal entendre l'estructura de comunicació entre administracions, entitats i intervinents de tota mena. Així que cada tema fàcil o difícil té el seu rerefons important.

Un dels més espesos, que per mi no va ser el que explicava el funcionament base de les central, és el de la zonificació exterior quan esdevé l'emergència. Vaig haver de recórrer a Google per recordar què significava "pi/8" en una circumferència, i a partir d'aquí crear les àrees dels primers quilòmetres... segons ens venia el vent predominant de la zona. I aquí la meva inquietud.

Buscant cap on van els vents dominants he trobat el següent article de l'Ara: article. que parla d'una població lleidatana a 10,4 km i per tant només a 400m de la zona I. Val la pena llegir-lo.

Jo com a bomber que estic al parc de Lleida, per tant el primer de professionals en accedir a la zona des de la zona nord, i abans només Granadella i Serós (voluntaris de la RELL), no hem rebut mai formació ni informació de què passaria ni que se'ns demanaria en cas d'una activació del Pla PENTA, on possiblement s'haguessin de crear zones de recepció de persones, zones de vigilància, d'exclusió... i perquè no, entrar a la zona I a realitzar alguna mena d'intervenció o suport? Els parcs del nord, com be diu l'article estem fora de la província de Tarragona, i a nivell bomberil tampoc en depenem. I dubto que el parc de Lleida com a gran parc a nivell de recursos humans i materials no hagi d'intervindre. I ara a més que hi tenim el furgó de Punt de Trànsit, que forma part de l'estructura de comunicacions i organització interna de bombers.

No sé quants dels nostres tècnics lleidatans estan fent aquest mateix curs o tenen consciència real de l'abast que podria tenir un accident a Ascó. Però no crec que estigui dins les seves prioritats. Segurament no és una prioritat, però primer cal tenir clar on arribaria l'abast d'un accident a la central i què farien bombers en aquella situació. Després, un cop valorat ja li donarem una prioritat o una altra, però tenir algun dosimetre als parcs més propers i les pastilles de Iode no assegura cap intervenció. Simplement tapa amb pedaços algunes de les nostres principals mancances, la Planificació de l'Emergència.

I si ens fem el mateix plantejament en risc químic?... la dependència personal ens aboca al fracàs. Com diu la dita: Si vas sol vas més ràpid, però si vas acompanyat arribes més lluny.