dilluns, 14 de setembre del 2015

Misèries

Sembla el nom d'una obra de teatre d'origen anglosaxó, però no, així és com estem a dia d'avui els bombers de Catarunya amb el material pels serveis.

Després d'estar pràcticament un any sense "sepiolita" (arena absorbent), durant la primavera ens va arribar una partida que poc a poc hem anat gastant i alhora estalviant fins que fa un parell de guàrdies es va acabar. I es va acabar en mig d'un servei on feien falta un parell o tres de sacs, però sol disposàvem del "cul" d'un parell de sacs. Així que recordant aquells temps en que ens creiem que també podíem dominar el Risc Químic (ara veig que era una il·lusió), varem utilitzar material de fortuna com pot ser terra de la vora de la carretera per tapar i intentar absorbir l'escampall d'oli que havia quedat al ben mig d'una corba, al sostat d'un Stop de la cruïlla.

Esperats uns minuts intentem fer un bon escombrat d'una part (a mode de control) per comprovar que tot l'oli ha quedat a la mica de sepiolita i també a la terra, però en lloc d'un sòl net va quedar un llit de fang oliós. Solució, tornar a tirar arena, que com a mínim des de lluny destacava sobre l'asfalt i a esperar que algú de carreteres portés la maleïda sepiolita.
 


Però mentre ens quedem sense la sepiolita altres companys demanen motxilles per les mànegues del camió forestal, perquè després d'un estiu mig mogut (tampoc ho ha estat tant) cal canviar material trencat o malmès... i si, des de magatzem ens proporcionen una motxilla. 

Si? Doncs no. En realitat no porta cintes per lligar lateralment les mànegues interiors, ni porta un "esquelet" extern per donar-li rigidesa... llavors? Llavors truques a magatzem i et diuen, no, si és que us l'hem donat per a que la proveu, per a veure si li podeu treure alguna utilitat. La motxilla de recanvi ja arribarà, algun any, quan se'n comprin.

O sigui que en realitat, ens veren donar una motxilla que algú havia "donat?" a bombers per a fer proves, o algú els havia venut alguna "moto". I allí està, sobre una taula al parc de Lleida, esperant que algú li trobi utilitat. Potser per portar els bocates a punta de llança, o posar-hi alguna corda per algun rescat, però res de pes, perquè no té consistència.

Be això tan sols son dos exemples que aquest estiu hem pogut veure, això si, ja tenim les jaquetes forestals noves i des de fa 10 dies el canvi d'emissores (6 anys després d'Horta i 5 després de les conclusions de la Comissió).
També podríem parlar del pantalons de dotació bàsica, com es diu en alguns cercles "vaia trunyo"!!! però és que ja em posaria de mala llet i no cal.