gestions de grans emergències

Aquesta setmana no podia deixar d'escriure sobre el malaurat aiguat a l'àrea metropolitana de València i la gestió genèrica de l'emergència que allí encara es viu. I que es seguirà vivint durant encara algunes setmanes més. De fet, les imatges no són tantes. Cotxes i fang, persones amunt i avall, algun polític fent escasses declaracions, que a més han de tornar a sortir per demanar disculpes pel que han dit a l'anterior compareixença. Exèrcit, Protecció Civil, Bombers i molts i molts voluntaris. Ampolles d'aigua, bosses amb molt de tot, entrepans i alguna botiga oferint el poc que té. La conclusió a primer cop d'ull és de caos i alhora que no tot el que hi passa es coneix.

És complicat començar a posar ordre a aquest caos. Igual com ho ha de ser la gestió de tots aquests punts que us he posat. Però cal fer-ho. De fet, Protecció Civil viu de fer Plans d'Emergència, els dels riscos  tecnològics (majoritàriament d'empreses potencialment perilloses, la seva supervisió i compliment legislatiu), els riscos naturals, com són els plans per nevades, calor, COVID, Vent, Pluja, etc... Aquí a Catalunya en tenim un grapat d'exemples. NEUCAT, VENTCAT, INUNCAT són noms i acrònims que els ciutadans ja ens hi hem acostumat. Fins i tot n'hem fet pogut fer befa algun cop. Però vist el que ha passat a València, els Plans han de ser-hi i han de ser seriosos.

En una gran emergència, primer has de conèixer quins són  els objectius temporals a plantejar-se. En cas de fortes pluges, en un primer moment, saber on i quant ha de ploure hauria de ser la prioritat. Amb això ja pots començar a moure recursos i a fer avisos a la població. Aquí tenim l'exemple de 2019 quan el Gloria gairebé desborda els tres rius que passen pel centre de Girona. Des de la DGPEIS s'hi va desplaçar recursos de tot Catalunya. Des d'algun bomber de Lleida amb el camió corresponent fins al Conseller d'Interior, que vivia sobre el terreny l'evolució d'aquella alerta. Recordo com al parc de Girona s'hi va portar també el camió de comandament (que altres comunitats tenen en negre) que tenim en color vermell llampant. Allí el GROS i un grapat de camions i bombers d'arreu de Catalunya estàvem per si calia fer-hi alguna cosa.

Per tant, en una gran emergència ens cal un centre de comandament suficient. Suficient per a gestionar recursos, fer plans d'acció, valorar sobre el terreny on hi ha les prioritats i saber de què disposem. Al final, com qualsevol gestió, es tracta d'utilitzar els recursos allí on fan falta. I si no en tens, els busques. En totes les imatges que s'han vist a les teles, jo no n'he trobat cap del centre de comandament de l'emergència. Un despatx? Una carpa? Un edifici de la conselleria? l'Ajuntament? On està el centre de decisió d'aquesta emergència? Qui la porta? Qui n'és el responsable? Una raó també podria ser que ens amaguen qui gestiona tot això. Ja sigui perquè si surt malament (com sembla) no es pot assenyalar a un culpable, o perquè es vol amagar qui i com s'organitza un operatiu d'aquesta mena. Però a Catalunya fàcilment podem veure un lloc on es pensa i es decideix. Potser acaba parlant el Conseller o fins i tot el President, però darrera seu hi ha els diferents responsables de les agències d'intervinents. Bombers, SEM, Mossos i Protecció Civil. A València l'únic que veiem és el President de la Comunitat amb un peto vermell, on no hi posa ni el logo del seu govern. Totalment improvisat.

Després cal canalitzar tota l'ajuda. Decidir quines prioritats et permeten triar amb coneixement i solvència quins recursos demanaràs i/o acceptaràs. Perquè no tot s'ha d'acceptar. No pots saturar les carreteres de camions de roba quan encara hi has de treure el fang. No pots omplir les carreteres de voluntaris quan acaben col·lapsant les vies d'entrada dels recursos més especialitzats. Grues, camions de rescat, vehicles amb bombes per treure aigua, generadors d'electricitat, menjar i beguda pels intervinents. Relleus del personal. I poc a poc anar obrint via per l'entrada dels següents recursos. Dir-ho pot semblar molt fàcil. Però portar-ho a terme no n'és gens.

Per la tele també s'ha vist com en mig del fanguer hi havia un magatzem on s'acumulaven centenar de bosses de plàstic amb: roba? menjar? medicaments? eines? I després qui ho tria? Què se'n fa? És curiós com alguns amics m'han demanat com fer per enviar ajuda o recursos. A tots els hi he dit el mateix primer parleu amb Protecció Civil de Catalunya (o alguna ONG de prestigi) per a que us diguin què cal i què no. I on s'ha de portar. Perquè a l'era de les xarxes socials, rebem desenes de missatges de gent que demana menjar, bolquers i roba d'abric. Però això qui ho ha demanat? Molt possiblement les ONG habituals com Creu Roja, Metges sense Fronteres, Càritas i altres tenen magatzem logístics amb l'ajuda ja preparada (perquè és la seva labor i ho fan molt bé), empaquetada, codificada, paletitzada disponible per enviar a València o al Camerun si fes falta. La improvisació no existeix en la majoria d'aquests casos. De fet, no recordo ni que m'hagin enviat una crida especial per donar sang.

Segurament en aquesta emergència s'ha prioritzat la política a la gestió real i efectiva de l'emergència. A més de la manca de previsió a l'hora de fer els avisos (potser sempre va ser tard) on no pots fallar és en saber dimensionar a què t'enfrontes. Has de saber parar, mirar, interpretar i saber si allò és molt gran o és encara més gran. Pel que sembla el mateix vespre es fa refusar un grapat d'ajuda d'altres comunitats. Sembla que si no eren amigues no hi havien d'anar. No quedava bé per la imatge. Però el que no queden bé són els vídeos i àudios d'un grapat de bombers de molts llocs de l'estat dient que estaven activats i que els van fer aturar per fer-los tornar. No havien acceptat la seva ajuda. Tampoc ha estat bona la imatge de polítics, de tots els colors, visitant els carrers encara enfangats, plens de desapareguts. Els polítics se'ls ha de veure a les rodes de premsa al costat dels tècnics d'emergències, que han de ser molt visibles.

Em dol enormement veure riuades de persones, vingudes de tot arreu, enmig del caos, provocant encara més caos. Els voluntaris, per molta bona voluntat que tinguin, gairebé sempre acaben fent nosa a la mateixa emergència, creant sovint una emergència paral·lela. Els voluntaris han d'actuar sempre sota el paraigües dels gestors de l'emergència. Han de dependre d'ells: On van, què han de fer, quan han de descansar, esperar, actuar. Aquest serà el seu treball més valuós. Una riuada de persones no és mai efectiva. Això és el rescat de persones, cases que han caigut, aparcaments soterrats plens d'aigua i sobretot, moltes víctimes i damnificats.

Per acabar. Molta empatia amb tots els companys i companyes que formen part de l'operatiu de Bombers de la Generalitat de Catalunya. Sou molt generosos. Però també cal recordar que estan en un lloc on aviat començaran les malalties, els virus, els bacteris i la insalubritat començarà a apoderar-se dels carrers i les aigües estancades per tot arreu. Protegiu-vos, us volem a tots sans i estalvis.