De tant en tant cal reconèixer les bondats de Can Bombers, no sempre es pot posar el dit a la nafra. A l'estiu el que s'espera dels bombers és que apaguin els incendis. I això és indiscutible. Fins i tot diria que millor que molts del nostre entorn. A alguns llocs s'organitzen per brigades forestals o algun altra mena d'organització, però majoritàriament a la nit tots pleguen. Pocs són els que de nit apaguen incendis. Podríem dir que nosaltres des de sempre hem treballat tota la nit fent extinció. Amb la puntualització que cap als 90 de vegades es parava un parell d'hores de matinada per a descansar i menjar una mica. Però això fa molt que no passa. A la nit, sempre s'ha dit que és quan s'apaguen els incendis. Més que apaguen, quan s'aturen. L'endemà segueixen les tasques de remat i assentament per a que no reprengui.
Però com a cos global que som, també ens mantenim en alerta per a la resta de situacions crítiques que se'ns presenen. I aquest és un any en que sense haver simultanietat d'incendis forestals si que hi ha hagut accidents i incendis de tota mena als quals també se'ls ha donat una resposta satisfactòria.
El més espectacular va ser l'autobús a la C-32. Aquí es va mobilitzar un gran nombre de recursos tant especialitzats com generalistes. Des del GRAE a les autoescales per accedir a la cabina situada al capdamunt de l'arc del túnel. I una organització que és capaç de mantenir sota control tota aquesta estructura logística i de mitjans és un servei que funciona. I segur que hi ha moltes coses a millorar, segur. Però tenim els recursos i la manera en què cal fer funcionar l'estructura per a donar el millor dels serveis possibles.
Després hi ha hagut dos serveis dels de Mundial (que ja és més que Champions). El de Polinyà i el de Girona. El de Girona sense ser del tot espectacular, si que podia haver tingut gran transcendència. Aquí la solució d'omplir d'aigua la cisterna per tal de treure-hi el gas residual està a l'abast de molt poca gent. Primer perquè se t'ha d'acudir (i això vol dir tenir persones amb molt coneixement) i després per poder-ho dur a terme. Aquí els de Maçanet (i el seu oblidat furgó de risc químic) van saber construir i muntar la peça que permetia connectar un camió de bombers a una cisterna de tren. Aquesta és la grandària del Cos de Bombers, les seves persones. Són les qui fan possible coses impossibles.
Polinyà és el típic incendi d'indústria en què tot crema a l'ample. La diferència és que a més hi ha tot de productes químics i cal controlar on va el fum. S'ha d'anar amb cura dels gasos que es desprenen, de l'acidesa de l'aigua, dels vessaments, de no contaminar-se, de descontaminar la roba i les botes, també les mànegues. En un altre servei similar a Terres de l'Ebre a més van haver de netejar i descontaminar les rodes dels camions (per a que no es fessin malbé). Per tant són serveis d'un alt esforç tàctic, logístic i també de recursos generalistes i especialitzats. I aquí és on entra el GRIT.
Sovint es diu que no cal tenir estudis, sinó habilitats per a ser bomber. Certament és un bon perfil. Però com veieu no tot són accidents de trànsit ni habitatges ni incendis forestals. També hi ha serveis d'extrema complicitat. És quan has de tenir gent amb molta experiència i formació específica. Experiència bomberil (per saber sabem fer i els recursos) i experiència en allò al que t'enfrontes. És com la formació i experiència bomberils que demanem als sotsinspectors nous quan entren, que abans hagin fet de bombers. Per tant dins els mateixos bombers cal tenir gent amb sobreformació per a la resolució d'alguns d'aquests serveis que sobresurten del normal. També persones super motivades per a realitzar formacions molt específiques que a nivell de serveis habituals de parc no serien necessaris.
Hi ha qui es motiva trencant cotxes tot el dia, altres obrint panys de porta, altres mantenint les motoserres com si fossin un fill (que quan caiguin tots els arbres al proper aiguat agrairem), els qui s'especialitzen en sanitari, però també n'hi ha que entrenen d'arquitectura i saben analitzar si una paret caurà o si un tirant deixa de fer força. O els que se'n van al GROS a jugar a gruista, a muntar carpes i vehicles de comandament o a saber trobar un espai ben gran per a encabir la "ciutat dels bombers", que és on es munta tot el centre de coordinació i comandament. Finalment els del GRIT, potser els grans desconeguts. Diguem que la química i les radiacions són a més de desconeguts les àrees que creen més incertesa... doncs també hi tenim bona gent. Polinyà i Girona en són bons exemples.
I mentre hi hagi persones, amb els seus caràcters, neguits, coneixements, habilitats i especial motivació per donar tot allò que saben fer, tindrem un Cos de Bombers capaç d'afrontar serveis que molts altres cossos ni es plantegen. Aquí als serveis difícils els mirem a la cara i anem a per ells.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada