Començarà definitivament la Campanya Forestal? Portem algunes setmanes que entre núvols i algunes pluges no tenim consciència que el maig ja acaba. De tota manera com diu la dita: al maig cada dia un raig. I és que el canvi climàtic ens ha portat a gairebé oblidar-la. Venim d'un hiverns i una primavera en que només ha plogut les darreres setmanes. Hem vist el pantà de Sau com mai, no només el campanar, l'església sencera sinó també les construccions més fondes que es van inundar al seu temps. Si, és cert, la sequera l'anem arrossegant des de fa alguns anys. Per això molts experts ens recorden que tot i les darreres pluges no podem baixar la guàrdia.
Tinc companys GRAF que reivindiquen que, tot i riscos considerats baixos, l'estat de la vegetació no permet ser gaire optimistes. Tant temps de sequera una part molt important dels arbres es manté seca, arbres sencers d'alguns boscos ja no es recuperen i estan morts. Tot i això, veiem molts boscos amb els colors verd clar de tota la fulla nova, donant una amalgama de verds preciosa. Però no ens enganyem, darrera hi ha molt de marró, fulla seca i arbre mort.
L'incendi de Batea i el Matarranya de fa dues setmanes, va ser un exemple del que ens ve a sobre. Salts de focus secundaria a més de 500m. Això només es veia en grans incendis a ple estiu. Però ha passat just després de les bones pluges que fins i tot ens han permès menjar alguna bolet de primavera. I jo que començo a tenir més experiència que anys em queden a la casa, recordo aquelles setmanes santes dels 90, on cada any cremaven un grapat d'hectàrees, dies de molt vent i nits sense dormir. Així alguns ja venim de viure totes aquestes situacions primaverals d'incendis.
En aquella època ni havia el GRAF, ni teníem mapes al mòbil, ni teníem el nombre de mitjans ni coneixements que hi ha actualment. De fet, els caps de guàrdia d'aquell moment, estaven deixats de la mà de Déu. ells i un o dos caps de parc que feien de cap de sector (o de línia) i la resta motxilla amunt i avall buscant com entrar a l'incendi... No hi havia punts d'emplaçament ni res de tot això. Aparcàvem el camió allí on ens semblava que arribaríem al foc i apa, a treballar.
No tinc cap enyorança d'aquella època. Era tant artesanal, que qualsevol cap de parc d'aquella època et podia enviar costa avall a apagar un incendi que et pujava de cara. Més d'un cop havíem hagut de marxar corrents. Per la nit, en algun moment de la matinada el cap de guàrdia decidia parar i deixar-nos descansar a tots una estona. Moment de contemplar del resplendor daurat i vermellós de l'incendi per sobre el llom de la muntanya. O de fer un cigarret... Els paquets de tabac volaven. Els joves obríem una mica la finestra per ventilar mentre els veterans, que semblaven màquines de vapor, es queixaven de fred i corrent d'aire. I l'interior dels camions estava blanc com la boira de Lleida.
Per sort ja no estem aquí. Hem pogut canviar els vells Comet pels nous Scania, més amples i més pesants. Ja no som tant agoserats de posar-nos davant el foc. Ara des de la cua es van atacant els flancs. I els "agoserats" del GRAF intenten anar per davant fent cremes i buscant oportunitats d'afeblir la potència de l'incendi. Evidentment to coordinat i monitoritzat per simuladors, ordinadors, anàlisis meto sobre el terreny, satèl·lits que ens donen la imatge de l'instant. Al final, l'extinció d'un incendi és d'una professionalització i anàlisi tant complexa, que es fa difícil veure també des de dins.
En aquest sentit us recomano poder estar a prop del centre de comandament. I sóc molt conscient que no tothom vol allunyar-se la primera línia de foc. Però viure, ni que sigui per un dia, el que es cou allí, és una gran ensenyança. Després ja tornarem a muntar mànega, motxilla a l'esquena i a patejar-nos tota la muntanya, que és el que realment als bombers de casc groc ens agrada.
Els nous 1000 bombers de les últimes promocions viuran properament els seus primers incendis com a bombers i bomberes. Alguns (cada cop menys) havien estat forestalillos. Segurament venen de l'Escola amb tots els coneixements teòrics de com és un incendi forestal, els diferents nivells de SISCOM que s'estableixen i tota la logística que s'hi desplega. Però el que està claríssim, és que sense el treball de tots i cadascun de nosaltres, aquest esforç no es veurà recompensat. I el que és més important. Per a que totes les baules funcionin correctament cal treballar coordinats i confiats en que a tenim al nostre costat, el de davant nostre i els la línia que trobarem a l'altre costat del vessant, estan treballant amb el mateix esforç o més que el nostre.
Així que els propers dies en que la calor començarà a fer de les seves, serà el moment d'anar entrant en situació. Aviat tindrem nous forestalillos pels parcs, posarem al dia el macuto, que alguns tenim per anar a foc forestal, anirem omplint les neveres dels camions amb ampolles d'aigua i canviarem les barretes energètiques per unes que no estiguin caducades (esperem). Poc a poc, les dues properes setmanes seran l'entrada a la nova campanya forestal, la de 2024. Esperem que d'aquí a que acabi puguem explicar tot d'anècdotes divertides ni no tràgiques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada