dilluns, 22 de gener del 2024

Desagraïts

El 2024 ja el tenim més que començat. Gairebé li portem un mes (de fet són 3 setmanes), però ja apunta maneres. Tots els que estem en parcs grans ja hem tingut els nostres incendis d'habitatge i tots aquells que han fet concurs per anar a parcs petits ja estan maleint el dia en que ho varen triar. Alguns amb prou feines han tingut un parell de serveis en les 4-5 guàrdies que han fet fins ara. Un gran canvi, a pitjor, que pateixen molta gent de les últimes promocions. Una altra cosa és els "retir" volgut a parcs amb poques sortides. Diguem que hi ha d'haver gent per tot. Uns per un volum actiu de feina i altres per tenir hores de sofà i gimnàs.

La realitat dels parcs grans tampoc és tant desfasada. A Lleida (igual que a la resta de parcs de 9) hi ha temps per tot. Hi ha matins tranquils, tardes tranquil·les i nits on fins i tot pots descansar fins l'endemà a les 7. No totes les nits són les de divendres i dissabte. Aquí si que canvia tot. Des dels que van 5 en un ascensor de 4 a les 3 de la matinada (els pelaries), al qui troba una fuita d'aigua passada mitja nit. I també el mal despertar que et provoca anar a un accident de transit a partir de les 5 del matí amb sospites de que la cosa és grossa.

Tot i això sempre hi ha a qui li va la marxa. I després de passar molts anys esperant en parcs petits (i ara parlo de la REL) finalment tiren els papers per venir a Lleida. I si, aquí es treballa més, és més entretingut, però com he dit abans, ni tot el dia és un anar i venir ni totes les nits les passes en vetlla. Així que després ja de les primeres guàrdies, veus als "nous" companys amb gairebé tant experiència com tu amb un bon somriure a la cara. Poc a poc aniran conduint els camions per Lleida (bàsicament per les rutes i el camió escala), però hores d'ara no hi ha res que no es solucioni amb uns quants matins a la cotxera amb l'autoescala amunt i avall.

I tot i així n'hi ha a qui encara els hi va més la marxa. Els dels gossos (GRCR) són d'una pasta especial. Aquests si que s'emporten la feina a casa. El gos és una part indivisible del bomber caní. Cal entrenar-lo cada dia, a diferents escenaris (no és treure el gos a passejar). Cal fer exercicis de seguiment de rastres o fer venteig en mil i un llocs i sempre amb persones diferents. Qualsevol visita d'algú al parc els hi és una nova oportunitat de tenir gent per amagar-se i seguir buscant.

Aquest inici de 2024 però, el recordarem per la fi del GRAF de Lleida. Si, per nosaltres és el GRAF de Lleida. A Tremp n'hi ha un? No sé, no l'he vist mai. Sé que algun cop algú ha vingut a cobrir als companys d'aquí, però no recordo haver-los vist mai com a unitat passant pel parc. Ni tampoc en cap servei (de fet ells estan al A i C i jo al D). Però és igual. Per mi a la REL ja no hi ha GRAF. Simplement perquè els qui eren els meus companys de parc (que no de torn) ara molts ho són de torn. Després de la desfeta que n'ha fet la casa, han hagut d'ocupar, si o si, la seva antiga plaça de bomber.
Aquí qui ha fet les coses malament és la casa. Si. Així ho pensem molta i molta gent. Aquesta ha tancat una subseu, ha finalitzat les seves comissions de servei (tot legal, això si) i s'ha quedat tant ample. El que us dic des de fa molts anys. La DGPEIS no té cor. Gens ni mica. Fa i desfà al seu interès. Però aquí som persones que tractem amb persones. I si he d'anar a una reunió on pensi que el meu "jefe" em pot fer fora qualsevol dia perquè li discuteixi una decisió, dons no anem bé. Al final ningú es voldrà presentar a res. Simplement la vida de parc (de mínim 5 o de 9) és molt més senzilla que haver d'aguantar si el Pla 20-2X de torn diu o no diu. Només és un Pla. Una idea plasmada en un paper (o arxiu) que de tant en tant cal posar-li tics. I ningú ve després a dir si allò ha estat encertat o no, és simplement una cursa per veure si aquells tics els acabes posant tots o no. Si has posat molts tics sembla que has estat un gran planificador. El que no diu el tic és que ara a la REL hi ha mig GRAF. O menys. Perquè Tremp només treballa la meitat de dies. I quan obre li manquen efectius. Que en un futur seran omplerts? Ja veurem. Sembla que el futur immediat és que també en plegui algun. Així que ja veurem qui apaga els grans incendis el proper estiu. Si confien en els de Reus i els de Rubí que són els següents a la llista de prescindibles... anem arreglats.

Ni una sola trucada d'acomiadament ni d'agraïment. Malgrat els tics, el planning i la cursa per tenir un nou pla, la part humana ens segueix fallant. Després del bon historial del GRAF Lleida, aquesta fi no és merescuda.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Abans de destruir s'ha de conèixer i saber construir

Anònim ha dit...

Tota la raó! No costa res donar les gràcies!