Aquest cap de setmana vaig posar una enquesta al twiter. Oju com sou. Voleu marro! Doncs avui no és el dia, o si. Com sempre haureu d'esperar al final del post per saber si n'hi havia. De fet jo volia parlar-vos de la Campanya Forestal de 2018, però sabent això quasi que canviï els meus postulats.
Us vull comentar un parell de coses. La primera és que porto des d'abril fent guàrdies i mai havia passat una primavera sense apagar un matoll, un camp
de cereal ni perseguint fogueres dels pagesos durant els últims dies de permís
de crema.
De fet durant molts anys la primavera ha estat una època de no parar. Serveis
de vegetació, de vent i d'aiguats eren d'allò més habitual. Curiosament ens hem
anat acomodant i com que sembla que quan arribi març només hagi de fer calor i
sol, quan hi ha un dia de pluja o de vent ens queixem.
La primavera és el temps de la pluja i del vent. I evidentment no hi ha dos
anys iguals. Durant molt temps hem viscut primaveres ventoses. Un dia d'inestabilitat
i núvols seguits d'una setmana de vent. La poca pluja ens havia donat camps de
cereal poc pròspers, amb espigues curtes però molt seques. Sovint per Setmana
Santa ens fèiem un fart d'anar a serveis. Petites zones boscoses que no havien cremat
ni 5 hectàrees era el més habitual. El dia de vent però marxava tot de mare i teníem
els incendis típics de les terres de l'Ebre.
Aquesta primavera hem tingut pluja, molta pluja. Les terres de l'Ebre també
ens han donat petits ensurts que no han passat d'aquí, alguns llamps i poca
cosa més. Però clar arriba l'1 de juny i a Can Bombers tot s'atura i tot és com
en els últims 30 anys.
Tants tècnics, tanta gent asseguda als despatxos i cap d'ells és capaç de
canviar ni un sol punt de la planificació (la de fa 30 anys). Així és com a Lleida
tornem a tenir un helicòpter que s'omplirà de tela aranyes fins a mitjans de
juliol. Auxiliars forestals (forestalillos) que perdran el temps un any més
(quan ens fan falta és a la primavera, que era quan altres anys cremava tot i
anàvem de cul). Evidentment farem les guàrdies d'estiu, ens anul·laran les
festes tot i tenir un mapa de risc d'incendi forestal blanc, el Punt de Transit
estarà a punt (el vehicle hi és, si), conductors de Ecos i Deltes s'avorriran
tot l'estiu, ajudants de magatzem que no portaran ni un dinar ni un sopar als
incendis que no tindrem, i així un llarg etc que no deixa de ser un disbarat
que any rere any es repeteix per a engrandir un negoci basat en la por de la
gent, la política mediàtica i la necessitat d'extinció de tot allò que passa al
bosc.
 |
| Les sales de Control de Regió també augmenten la plantilla a l'estiu |
A Can Bombers sempre anem tapant forats. No és el primer cop que una
licitació queda buida o que un cop concedida cal aturar-la per un conflicte amb
algun dels licitadors que no hi està d'acord i posa un recurs. No és el primer
cop que ens quedem sense pantalons, sense mànegues, sense recanvis d'alguna
cosa. La “crisi” ens va ensenyar a posar prioritats o com en diem a Lleida, a “gestionar
misèries”. Si, els nostres gestors de Can Bombers “gestionen misèria”. El
problema és que arriba un moment que acabes formant part d'aquesta misèria.
Helicòpters per a gent que no s'aixecarà de la cadira en tota la guàrdia és un
despropòsit. Conductors per a vehicles que no fan ni un sol quilòmetre en tota
la setmana tampoc ajuda a sortir del pou.
I a Can Bombers qui mana? Ningú. Si els nostres “jefes” no es creuen el que
fan ni tot el que poden fer... qui mana, un conseller o un polític que l'únic
que entén és de vots? No nem be, no.
1 comentari:
Caram Alfons, totalment d'acord. Mai més ben dit. Merci.
Publica un comentari a l'entrada