L'incert futur dels bombers

Aquests últims mesos son especialment durs. Les circumstàncies a les que en sotmet la casa fan que la gent es desmotivi. Jo fins m'he arribat a plantejar engegar-los a tots a prendre pel sac. Però reconec que la feina de bomber m'agrada i em costaria molt deixar-ho. Tot i això es fa difícil entendre com les ments pensants (encara no sé què pensen) volen motivar-nos i que treballem a gust quan ens retallen el sou, ens prenen una paga, ens treuen dies de festa (dient que era un privilegi) i que ara volen que fem més guàrdies durant l'estiu.

I encara és més difícil quan veus que molts dels que estan davant dels sindicats de l'únic que es preocupen és de fer que tots siguem iguals. Tinc la sensació que no lluiten per mi, ni per la bondat del col·lectiu. No sé per què lluiten. Fent un símil de futbol, jugar a tancar-se darrera esperant que no et marquin un gol, acostuma a ser mala tàctica. I la casa s'està aprofitant d'aquesta circumstància. Ens ha retallat el sou, ens afegeix hores de treball, ha canviat les condicions de la MD i ha oblidat les guàrdies remunerades d'estiu. Tot amb l'excusa de la falta de diners públics. Aficionats, que som uns aficionats.

Tot allò que prometen a la gent del carrer, dient que en un parell d'anys començarem a respirar, a bombers això no serà així! Potser acabarem recuperant el sou que teníem fa quatre anys, però res serà el mateix. Ara ja fem 3 guàrdies més (les dues festes que ens han tret, més les hores acumulades per antiguitat), aviat ens posaran més guàrdies (a l'estiu), més formació (augmentant l'horari més hores) i ells seguiran malbarant recursos. Ens hem acostumat a veure 100 vehicles de bombers en qualsevol incendi forestal i ningú es planteja que val això econòmicament i que d'on surten tants mitjans, i sobre tot, quins mitjans queden per la resta de serveis.

Aquesta setmana va cremar a Collserola. Hi havia poc més de 10 vehicles... si en lloc de portar-lo Bombers de Barcelona el porten els de la Gene... quants vehicles hi haguessin anat? I la culpa hagués estat del bombers, que no treballem prou, que s'han d'activar plans especials per tal d'obligar-nos a que contestem el telèfon i anem a cobrir el parc, perquè puguin seguir enviant camions i camions als incendis.

El que fa falta és plantejar-se les dimensions de l'extinció. Si al segle XXI fan falta 100 vehicles i als anys 90 amb 20 ja fèiem, serà que els boscos estan en pitjors condicions. Perquè nosaltres treballem aproximadament les mateixes hores, seguim en torns de 24h, i segurament som més gent i tenim millors vehicles, mitjans i sobretot millors coneixements tècnics, des del pobre bomber al tècnic GRAF, cadascú al seu nivell.

Per això que si ara resulta que el problema som els bombers serà que els que organitzen les estratègies les hauran planificat malament, o perquè exageren en el dimensionat de l'extinció o perquè no han evitat que les condicions del territori es deteriorin. La tecnologia de què disposem, els simuladors, l'aplicació científica del coneixement i les múltiples dades que es recullen cada dia, avalen que estudiem el nostre enemic (l'incendi) però que aquest cada dia és més perillós i això sincerament no depèn dels bombers com a persones individuals sinó de les polítiques forestals que tant erròniament s'han aplicat en aquest petit país en el que vivim i treballem.