Aquesta setmana us vull fer reflexionar novament sobre la distorsió errònia de país que tenim. Sembla que a Catalunya, a nivell de risc d'incendis només hi ha 4 espais. Els dos Extrems (Girona i el sud de Catalunya), el Pirineu i les Regions Metropolitanes. La resta no existeix. Aquí és quan començo a entendre perquè regions com la REL i la REC son les germanes pobres de la casa. La REC de fet té una Sala de Control en barracons (pitjor que qualsevol nova escola de l'època del Jordi Pujol). La REL ja sabeu som els reis dels parcs tancats. Si tancats. O és que els parcs de bombers voluntaris estan oberts? I en algun d'ells ni en localització podem trobar-hi vida. Els del pla van funcionant (cal posar-los en valor) però els de muntanya en prou feines donen senyals de vida. A veure aquesta última tongada que ha sortit de l'ISPC, amb foto i tot del Conseller. Clar, és època electoral i tot son propagandes i tics per al sots-director.
Però quan parlem de risc, principalment ara que sembla que han caigut quatre gotes, els comunicats son de si no plou patirem tots, però si ho fa només patirà el Sud i la franja nord de Girona (els tocats per la Tramuntana). Però del Sud del Segrià què se'n sap? Recentment hi va haver l'incendi de la Granja d'Escarp, amb un canvi important de les condicions meteo i de seguretat com mai havíem vist fins ara. O l'incendi de Baldomar, a la Noguera de juny de 2022. O Santa Coloma de Queralt del 2021... Si la història ens diu que els incendis dels últims anys els hem tingut a Ponent (i al Sud i a l'Alt Empordà).
Jo en el mapa de risc de dimecres passat hi veig el sud del Segrià i les Garrigues en vermell. Noguera, Urgell, Segarra i Solsonès en taronja. Totes aquestes de la REL. I tranquils, perquè a la primera de canvi els primers que deixaran sense la possibilitat d'agafar dies de lliure disposició serem els de la REL. Com cada any. Però això a la "foto" no surt, només hi apareix a l'estadística, la qual ningú es mira. Quan veiem els comunicats i previsions només parlen dels extrems del país. Potser haurem de començar a pensar que Ponent és un extrem, igual que el Delta i l'Empordà. Haurem de donar Denominació d'Origen als nostres incendis. Potser així sortirem a la foto.
I només cal mirar quan s'activen parcs en M1. Borges, Granadella, Seròs, com a parcs de voluntaris que són, solen obrir en caps de setmana de risc. Això té molt mèrit. Podent estar a casa o a la platja amb la família amb una cervesata fresca a la ma, prefereixen "perdre" un dia de la seva vida donant cobertura al parc de la seva zona. És clar, hi ha risc i qui millor que ells per a començar a fer equip amb la resta de vehicles que arribaran. Recordo a Baldomar com els bombers voluntaris d'Artesa, durant tots aquells dies, ajudant en la gestió de l'incendi. Donant facilitats per a gestionar espais, neveres i qualsevol necessitat sobrevinguda que es pogués oferir des de la població.
Per això, que no arribo a entendre, com es menysprea a la població de ponent i els seus bombers (professionals i voluntaris) quan parlem de risc i de mitjans. El parc de Bombers de Lleida és dels més grans de tot Catalunya. Segurament al nivell del de Tarragona (amb el Furgó de Risc Químic) i Lleida amb la UCM, que últimament compta les sortides per setmanes. I tot i això, els bombers de la REL no sortim al mapa de res. Ens van treure els mòduls de formació de Risc Químic de Mollerussa (amb l'excusa que eren massa cars) i ara hem de compartir pati a l'ISPC amb la ferralla i els vidres que hi viuen permanentment. La formació d'accidents de transit de camions s'ha muntat a Lleida. A veure el que dura. Fins que a algú li agafi un atac de banyes i s'ho emporti a un altre indret (al pati de vidres de l'ISPC).
Doncs així estem una setmana més. Fotos per les xarxes amb les noves promocions de comandaments, la dels nous Bombers Voluntaris i els Risc d'Incendi que "només" està als extrems del país. Un país que oblida que Ponent és l'hort de Catalunya i també el primer on han tallat l'aigua de rec a la meitat dels pagesos. Ja en sentirem a parlar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada