Tinc el costum d'anar periòdicament mirant les diferents xarxes i grups de bombers. Tot i que ni ho faig cada dia ni a tots els grups existents, si que hi ha un gran nombre de serveis. Només cal seguir el Twitter de la casa per estar més o menys informat dels principals serveis que tenim. Evidentment aquests passen un filtre i alhora no tot el que passa arriba als gestors d'aquesta xarxa oficial. De tota manera ja seria suficient per a tenir una idea del que passa en el dia a dia de can bombers.
Durant tot l'hivern, del que venim, hi ha un bon nombre d'incendis de vegetació. He dit vegetació, que de forestal en tenen ben poca cosa i algú encara tremparia. Sovint però son serveis que hem generat nosaltres mateixos a base de fer cremes en zones programades. Aquesta és una tasca que en els últims anys s'ha fet més recurrent. Per una part serveix per a gestionar territori (molt poc) i per altra com a pràctica i test per conèixer en cada moment com van cremant les diferents espècies vegetals, a mesura que avancen els dies cap a la primavera i l'estiu. Però no són els únics serveis que hi trobem.
És habitual veure-hi incendis d'habitatge. Molts dels quals són "radiats" a posteriori per la casa. Tot i que normalment no hi ha imatges pròpies durant l'extinció (hi ha molta feina a fer), només tenim les imatges un cop feta la feina de l'extinció i rescat, fetes des del propi servei i que un cop passats els filtres es pengen a les xarxes. I dic filtren, perquè no es poden posar fotos de l'interior dels habitatges, ni dels locals ni de les indústries ni tampoc fotos d'altres. Nosaltres podem entrar a apagar els incendis i gestionar les emergències però no podem fer fotos per fer-les públiques. Però que de fotos en fem, per tenir clar el què s'ha cremat, com ha evolucionat el fum i les flames, quin comportament ha tingut, etc. Son fotos molt útils per a nosaltres. No és només el "morbo" de com ha quedat una cuina.
Mirat fotos i fotos de serveis, te n'adones que molts incendis son a la cuina i altres al menjador. Els de la cuina evidentment són per la campana o la paella (què és primer l'ou o la gallina?). Al final una cuina bruta fa que o s'encén directament o quan es crema la paella es propagui ràpidament. Respecte al menjador, són sovint els endolls, les males connexions, o estufes properes a sofàs que provoquen un incendi habitualment virulent. I és que els menjadors, plens de roba, estovalles, mobles i sofàs fan evolucionar molt ràpid els incendis. Les cuines, en canvi, acostumen a ser incendis que, si es queden a la cuina, no tenen més conseqüència que la crema dels mobles annexes a la campana i poca cosa més (i fum). Però cada incendi és un món, que hi ha incendis de cuina que acaben cremant tot l'habitatge.
Últimament, des que tenim un grup especialista en estructures han augmentat les imatges als grups interns de parets esquerdades, caiguda de sostres, de parets i terraplens. No és gens estrany aquest augment. Realment el feedback és important. Sovint es contesta amb plànols a ma alçada i esquemes de com apuntalar, de quins són els esforços de les parets i quin és l'àrea més perillosa i a tenir present. A nivell intern el suport de gent especialitzada i que t'orienten en aquests serveis complexos tècnicament és molt útil.
Els caps de setmana augmenten les imatges i informacions de gent que es perd, accidents de muntanya, de ciclistes, de muntanyencs, d'excursionistes. En definitiva, els rescats es multipliquen el cap de setmana. Hi veiem els GRAE i els helicòpters amunt i avall. Ara et trobes el 03 (vermell) a la Serralada Prelitoral i una estona després a Montserrat, mentre el 04 (groc i vermell) és a peu del Cadí i després a Aigües Tortes. Accidents passen sovint arreu i sort en tenim dels helicòpters per a fer un grapat de serveis amb celeritat, que si s'haguessin de fer des dels parcs GRAE, feina rai a arribar-hi en un temps decent.
De tota manera, aquesta setmana el que més hem tingut són accidents de trànsit. La gran lacra de finals del segle XX i també de l'inici del XXI. Tot i la millora tecnològica dels vehicles, les ITV cada cop més rigoroses, els accidents siguin per la causa que siguin, hi són. I cada cap de setmana es repeteix. Però durant Setmana Santa mig Catalunya surt de casa amb el cotxe i uns dies després en torna. I la manca de paciència d'uns, la velocitat dels altres, els domingueros, els que no agafen mai el cotxe per a fer quilòmetres, etc... cada cop que hi ha un pont o un festiu tornem a tenir l'estadística disparada.
Recordo perfectament quan a finals dels 90 jo estava al parc més avorrit del món, que és Montblanc, i els caps de setmana d'hivern teníem sempre els accidents dels esquiadors i els dels marxosos de diumenge a la matinada. Una massacre. Després la tecnologia ha fet que molts d'aquells accidents ara ja siguin una mica menys greus. Tot i així, hi ha carreteres amb revolts, descuits i sobretot mòbils que provoquen els nous accidents. Desconec l'estadística dels accidents (xifra neta) d'ara i la de fa uns anys, però l'actual en dies com els d'aquesta Setmana Santa fan esgarrifar.
Si aquests dies seguiu les xarxes dels Mossos de Transit i les de Bombers us adonareu que a la carretera cal tenir-hi molta precaució. I que sovint amb això no n'hi ha prou, perquè quan tu no ets qui el provoca, apartar-te d'un vehicle que surt del seu camí és molt i molt difícil. Però tot i així cal anar amb compte, tenir la vista posada a la carretera i fugir si pot ser de les carreteres més concorregudes. En tot cas, un curs de conducció de tant en tant ens va molt bé a tots. Saber com frenar, com reacciona el cotxe amb ABS i sense, a les corbes i a les rectes... etc. Són petites accions que et poden salvar la vida.
Apa, espero que tots hagueu tornat a casa, sense patir cap accident, ni rescat, ni torçada de peu i que quan estigueu a casa ni se us encengui la xemeneia ni la campana extractora de la cuina. Doncs això, bona setmana post Pasqua.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada