L'anecdotari dels bombers és ben gran. En aquesta casa quan comences a acumular anys i serveis se't va omplint el llibre, que abans era ple de fulls en blanc, amb tot de continguts emotius, curiosos i també de tots aquells personatges que de vegades has hagut de compartir-hi alguna que altra guàrdia. El més curiós, i també penso que és una sort, és que cada cop costa més omplir aquest llibre de curiositats, anades de bola i també, perquè no dir-ho, de gent i situacions que mai haurien d'haver passat.
Les guàrdies de fa 25 anys i les de en fa 15 són totalment diferents a les actuals. En les primeres hi havia tot de gent curiosa, que d'amagat posaven picant al menjar, que tenien més vicis que virtuts, que aprenien a base de repetir i repetir, però que feien les coses d'una determinada manera perquè és com els hi havien ensenyat i que d'aquí no els podies treure... però que sovint tenien cops amagats. Feien equip perquè la suma de tots ells era capaç de tapar aquelles mancances individuals que podien tenir.
Una cosa que sempre em va sorprendre és que quan hi havia un incendi dels que picaven, amb molt fum, tothom bevia llet. Hi havia la falsa creença que la llet netejava la porqueria que s'havia respirat. I en molts incendis forestals i d'indústria, a més del vi, et portaven llet (de la marca Nieve). Evidentment ja no et porten vi als serveis, ni llet tampoc. Només en aquells que de matinada porten un termo de cafè també ho acompanyen amb alguna ampolla per a fer el tallat.
Segurament algú hauria d'escriure aquest llibre d'anècdotes. No sé, potser pel Marc, d'Històries de Bombers, o el Leo, un altre "malalt" de la Història d'aquesta casa. I és que totes aquestes petites històries haurien de ser conservades en el temps. Cada cop que un bomber se'ns jubila es perd una mica d'aquesta història i cultura del Cos. Quan a les noves fornades expliques que en algun moment hi havia qui comprava ampolles de licor, per passar les tardes o els vespres dels caps de setmana, a molts (i a mi també) se'ns fa difícil imaginar-ho. Però era una realitat d'un altra temps.
Avui, és difícil començar una guàrdia sense la reunió del matí. Posada en comú del què ha passat al parc des que vàrem sortir fa 3 torns. Que si s'ha espatllat un camió, que si s'ha reparat una finestra, que si han vingut a fer els vidres, que si han canviat espatlleres o tenim menys pulmos per un tema de revisions... Igual com algun dia ningú recordarà que abans hi havia bombers conductors. Ara tots fem de tot. En alguns parcs es reparteix la feina per vehicle, en altres per funcions, però que tots fem de tot és cada dia una major realitat.
Aquesta setmana començaran les guàrdies de pràctiques els nous bombers acabats de llicenciar de l'ISPC. Segurament no saben ni que abans l'Escola de Bombers estava a Bellaterra. El que us deia, la història de la casa es va perdent en el temps. Com les fotografies dels bombers morts que hi havia a l'antiga sala d'actes de Bellaterra (on actualment i la Sala Central de Bombers). Algú les va tirar al contenidor i algú les va recuperar per casualitat. I és una veritable llàstima que aquestes coses puguin arribar a passar. Fa algunes setmanes vaig estar al parc de Zona Franca de Bombers de Barcelona. Quan entres al seu edifici de formació, el primer que hi trobes és una paret plena de fotografies en blanc i negre. Tots ells son bombers que van perdre la vida. Però tots els bombers que van a fer formació els veuen cada matí abans d'anar-se a canviar. És un bon recordatori per a tots. La formació i la pràctica és important. Forma part de la nostra seguretat. I recordar que hi ha gent que fent el mateix que fem nosaltres ha perdut la vida és, segurament, el millor ensenyament que podem donar a les properes generacions. La nostra feina és perillosa, estigues preparat per a afrontar-la amb el millor de tu mateix. Sense voler-ho m'acaba de sortir un bon lema.
Els nous bombers ens aportaran ganes de treballar i noves maneres d'afrontar els serveis. Portaran als parcs nous coneixements i ben frescos. Nosaltres insistirem en fer les coses com sempre (uix, ens estem tornant una mica grans) i poc a poc incorporarem millores, canvis i també assentarem noves maniobres que encara tenim a mig implantar. I és que els nous materials i equips, juntament amb els nous bombers, son una oportunitat per seguir millorant en el dia a dia. I quan estiguem dinant o sopant recordarem aquells moments en que algú va fer un arròs i podies donar la volta al plat sense que caigués ni un gra, de l'enganxat i passat que havia quedat. Ningú s'ho creurà, però son aquelles coses del passat que alguns havíem viscut. Com també aquells bombers que entraven als incendis amb un mocador mullat tapant-se la boca i després bevien llet per desintoxicar. O aquella vegada que teníem equips d'aire que de repent et deixaven sense aire al pitjor moment. Si, en algun moment no massa llunyà això quedarà oblidat.
Doncs tenim massa coses bones i massa coses dolentes com per oblidar-les. El nostre Cos de Bombers necessita aquest record. Les coses bones per a posar-les en valor i les dolentes per a no oblidar-se que els mals moments existeixen i que cal mantenir els pressupostos en les coses essencials. Els manteniments i els equips han d'estar SEMPRE en la millor de les condicions i que cap polític, del color que sigui, MAI MÉS pugui retallar un pressupost en manteniment dels nostres equips de treball ni de protecció. Ens hi juguem la vida. Que mai més calgui penjar una foto en blanc i negre a les parets.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada