No us podeu queixar que començar un dilluns després de clavar-li 4 gols al gran rival no té preu. Com no té preu el luxe que és anar a segons quins serveis. Dona goig veure com en grans serveis s'activen mitjans com la Unitat de Comandament Mitjà, el GROS, el GROS INDIA, el GREC, el GRIT i no van activar més coses perquè el servei va anar sortint de cara. I a més hi havia 3 Eco i alguns altres sergents repartits per l'incendi.
A la REL no estem acostumats (també cal mirar el costat positiu, del tenir pocs incendis industrials) a aquests grans incendis. Ara fa molts anys que no s'ha cremat cap càmera de fruita. Però un desplegament com el de divendres a Montornès només es pot veure a les regions metropolitanes. A Lleida necessitaríem duplicar el personal de guàrdia per a poder abastir un servei d'aquestes característiques.
Però no tot és el personal. Cal tenir recursos humans i també els vehicles, carpes, formació i també pràctica dels diferents grups implicats. I això es fa provant, practicant i també apostant per a jugar als serveis amb tots aquests recursos. Així el dia que realment et fan falta els utilitzes amb tota la confiança que el sistema ho té muntat i preparat per a aquest dia. I res queda a improvisació, res queda a veure què puc "inventar" per a que m'ajudi en el servei.
Certament, com ja he dit, a la REL no hi estem acostumats, i encara ens sorprèn quan de tant en tant arriba per a fer pràctiques la carpa groga del GROS o el Camió de la UCP. Molts bombers no saben ni què és un GROS INDIA, ni què et pots trobar algú amb el casc de color verd. Els mitjans, a dia d'avui, estan concentrats a la zona central dels serveis. Això son les dues metropolitanes. No és cap casualitat ni cap menyspreu per la resta. Simplement a les altres regions en tenim poca necessitat. Però la necessitat al final també es crea. Quants serveis hem fet on hem pensat que possiblement un Eco o que el Cap de Guàrdia hauria d'haver vingut?
A la REL, dins d'un servei, parlar de SISCOM 2 o SISCOM 3 és com parlar en un altra llenguatge. Mai hi he escoltat aquest llenguatge. I no només això, quan qui fa d'Eco (i té horari mixt fora de la ciutat de Lleida) passa el 95% de la guàrdia al seu parc o desplaçant-s'hi. Això que a priori podria semblar lògic, no ho és gens ni mica. On son els serveis? L'estadística no falla. La realitat és que Lleida fa més del doble de serveis que qualsevol altra parc. A Regions com la de Tarragona, la base del E0 és el propi 112. Aquí la base és qualsevol lloc excepte on poden passar els serveis. Així que ens trobem ben sovint que un comandament ha de travessar mitja província per arribar a l'incendi d'habitatge, deixant al comandament o al bomber més antic en al servei la responsabilitat i habilitat de la gestió dels primers moments.
El decret de guàrdia ho deixa molt clar. El comandament del servei és el que està al servei. Així si un Eco no arriba, mai acaba portant el servei. I si l'Eco no arriba, com pretendrem que els sotsinspectors/inspectors de torn surtin del seu cau? És fàcil. Aquí qui s'encarrega dels serveis és l'últim mico. El qui no té la potestat de triar. Així és com els sergents i caporals del parc de Lleida estan més que preparats, i també preparadíssims per portar qualsevol mena de servei.
Son ells qui sempre surten i "pillen" els serveis des del minut zero. Ells son el SISCOM1, SISCOM2 i SISCOM3 de pràcticament el 90% dels serveis a la REL. Qui ho vulgui rebatre haurà de fer números amb l'estadística a la mà. I si no ho son és perquè aquell dia no hi ha comandament al parc de Lleida i segurament quan hi hagi l'incendi complicat l'Eco haurà arribat just després de el primer hagi deixat la feina encaminada. Una sort pensen alguns... i de sort no hi ha res. Com deia al principi. La pràctica, el mètode i la també el fer les coses una i una altra vegada fan que els bombers i els comandaments del parc acabin portant moltes hores de vol. Més que els Eco i Delta.
I no, no és cap virtut. La virtut és poder gestionar incendis com el de la setmana passada a Montornès, on hi havia comandaments fins i tot sota les pedres. Carpes, ordinadors, pantalla amb la posició de tots els actuants sobre un ortofotomapa, i sopar per a tothom pensat des del minut 0. Anava a dir irònicament, que igual que aquí. Però no. Aquí això ni s'ho imaginen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada