dilluns, 11 d’octubre de 2021

Preparant-nos per seguir creixent

Ja hem arribat de ple a l'època dels bolets, els boletaires perduts, els primers freds, les primeres calefaccions de nit, els primers incendis de xemeneia i també les primeres intoxicacions per CO... res diferent dels que ja havíem previst i per tant, en la gran majoria, seria evitable. Però la realitat és la que és. Quants anuncis per la tele heu vist sobre què fer per no perdre's a la muntanya? Quants anuncis heu vist per tal d'evitar els incendis a les xemeneies o els mals funcionaments a les calefaccions? La resposta és cap. I cap seguirà sent durant les properes setmanes. Això si. La tele no pararà de donar notícies sobre recerques i incendis a llocs on ja hi fa fred.

Segurament hi ha una disfunció entre la política i l'operativa dels serveis d'emergència. Segurament el que hi hagi gent que rescati ven, en el sentit que hi ha un sistema que et pot ajudar en cas de problemes, però que alhora la ciutadania tampoc volem assumir els seus costos. Ni els de la prevenció ni els dels propis rescats.

Per una banda hi ha tots aquells que critiquen que hi hagi helicòpters, perquè costen uns diners. Suposo que ningú vol que el vinguem a rescatar en bicicleta, però que ens estalviaríem combustible, emissions i també soroll. Evidentment seria a canvi de perdre en eficàcia. I ningú ho voldria. Per això ja hi ha els camions i els 4x4 i malauradament no ens permeten arribar a tot arreu. Així que necessitem dels helicòpters.

També ens fan falta els gossos de recerca, perquè els humans no tenim un olfacte gaire desenvolupat, si ho comparem amb els gossos. Entrenaments, mètodes de recerca, experiència... res és fàcil ni gratuït. Per tant cal assumir que aquests costos són necessaris per a poder viure d'una manera millor.

I aquí és on comencem a tenir dubtes. Els helicòpters que van a buscar boletaires són els mateixos que ens poden donar servei com a habitants de la muntanya, en cas que nosaltres també tinguem una emergència? o només serveix per als "pixapins"? De vegades necessitem reflexionar una mica sobre el servei que reben les altres persones, perquè sovint (pràcticament sempre) aquest servei ens dona cobertura a tots. Portem alguns mesos amb 3 helicòpter (o més) que distribuïts pel territori són activats setmana rere setmana per treure excursionistes, muntanyencs i també habitants del Pirineu que pateixen emergències mèdiques. I això sovint som incapaços de veure-ho.

Així mateix, hem de ser conscients que els costos de tenir bombers distribuïts per tot el territori de Catalunya no és només un caprici per tal d'assegurar que els visitants de cap de setmana tornen a casa diumenge a la tarda, sinó també que hi ha serveis, incidents i emergències que també passen fora de l'àrea metropolitana i que cal donar el suport necessari. Tots paguem impostos i tots hem de rebre  la cobertura de seguretat necessària.

D'aquesta manera, des del territori, hem de demanar que hi hagi helicòpters, parcs de bombers, ambulàncies i també serveis sanitaris que donin un servei de 24h durant tots els dies de l'any. Igual com si estiguéssim al mig de la diagonal, de Mollet o d'Igualada. I quan vas per la Vall Fosca, la Fall Ferrera, les Valls d'Àneu o pel Montsec has de tenir la certesa que en cas de tenir problemes et respondran al telèfon i algú podrà venir-te a donar un cop de mà.

Sovint ens sorprèn quan a un refugi de muntanya, a un centre d'informació al coll d'algun pas o en altres llocs concorreguts trobem un polsador o algun sistema d'avís, que son el nostre contacte amb el centre d'emergències. No ens hauria de sorprendre, ans al contrari, n'hi haurien d'haver encara més. A la muntanya no sempre tenim cobertura de telefonia. Trobar un punt d'avís és un avanç important. I cal mantenir-lo en condicions. Però tampoc hi hem de jugar. No toca fer una prova per si funciona o no. Per sort estem en un país que les coses funcionen (les de les emergències si). Toca saber que hi són i toca fer el possible per a que no ens sigui necessari haver-lo d'utilitzar.

De la mateixa manera que tenim helicòpters i no ens ha d'importar si van amunt o avall a buscar a qui sigui. Tenim la sort que ho fan. Doncs els polsadors hi son per si mai els necessitem. Igual com tenim els bombers, els gossos de rescat i qualsevol altra mitjà d'emergències. I tot esperant que no ens facin mai falta, si mai els hem d'avisar faran tot el que està en les seves mans per tal d'atendre'ns de la millor manera possible. I malgrat tot, a la muntanya, al Pirineu i als llocs amb poca població, anem mancats de recursos. Aquesta setmana hem conegut que a Girona es remodelarà la teranyina do bombers. Hi haurà tres parcs menys. Esperem que aviat a Lleida i al Pirineu n'hi hagi 3, 5 o 10 parcs més. Els esperem amb ganes.