dilluns, 4 d’octubre de 2021

De la patrulla canina als especialistes en Recerca Canina

Doncs ja els tenim aquí, com si de la Brigada Canina fos, des del dia 1 d'octubre van començar oficialment les guàrdies del GRCR (Grup Caní de Rescat). Finalment, després d'una desena d'anys entrenant, preparar-se, cursos per tot arreu i pràctiques i més pràctiques, els amics i companys del grup de rescat amb gos ja fan de forma regulada les seves guàrdies. Enhorabona.

I alhora cal felicitar al servei (també cal fer-ho quan s'ho mereix) per apostar per aquest grup de persones que han mantingut l'esperança i la il·lusió de les recerques i rescats amb els seus gossos. No ha estat una tasca gens fàcil. Els gossos són d'ells, no del servei. Els mitjans d'entrenament i pràctiques se l'han hagut d'autofinançar fins ara. I així tot un grapat d'esforç personal i individual que finalment ha donat el seu fruit. Evidentment la casa hi ha cregut, els ha donat l'oportunitat d'organitzar-se i de créixer. Doncs ara toca aprofitar aquesta empenta i recolzament del Cos de Bombers per a ser molt més grans del que ja sou.

Com ja he dit, han estat anys d'entrenament i formació i això ha permès fer un filtre de tots aquells que buscaven una altra cosa. Aquí no s'hi està per buscar medalles ni felicitacions. Aquí s'hi està per trobar persones i a poder ser amb vida. Aquesta és la gran recompensa. Com ho és la de la nostra meravellosa feina. Rescatar persones i salvar bens. Per això és i ha estat tant important la formació i l'entrenament.

Cada cop que s'engega un projecte nou cal dedicar-hi hores, esforços i dedicació i sempre hi perds temps i diners. Però aprens, et superes, coneixes gent que sap tant o més que tu, que t'il·lusiona, que l'il·lusiones i principalment comparteixes energia i resultats. Aquesta és la fita. Arribar a crear alguna cosa que sense el grup no és possible. Així és com al seu dia es va crear el GRAE, la professionalització de l'antic GRM (grup de rescat de muntanya), que cap als 90 feia anava als rescats després que els avisessin estant de guàrdia o a casa i cadascú en un lloc diferent. La creació de la guàrdia GRAE va ser un abans i un després en aquest tipus de servei. Avui ja amb el suport de 2-3 helicòpters (o més si és necessari).

D'aquesta manera és com poc a poc hem anat incorporant guàrdies de suport, d'especialistes i de persones que, unes des d'una guàrdia específica, presencial, de localització, temporal, etc (hi ha diferents modalitats) amb coneixements específics i mitjans específics donen un servei especialitzat, de suport o simplement complementari al que ja fa la resta de personal de Cos de Bombers.

A dia d'avui a més del GRAE de muntanya, el GRAE subaquàtic, el GEM (que ha tingut els seus daltabaixos) i el GRAF també hi ha el GROS, els ROMEO, el GRIT i el GREC. Els ROMEO és un grup que vetlla per la seguretat a les intervencions. Figura molt necessària en el nostre àmbit. Que poc a poc anirà agafant més empenta a mesura que tot hi creiem més en ell,

El GREC també està en fase de desenvolupament, Els amants de l'arquitectura i les estructures formen aquest petit grup que analitzen i ens preveuen moviments i possibles fallades estructurals tant en edificis incendiats, en ensorraments o caiguda de talussos. I pel que he pogut veure als diferents grups de Telegram, on adjunten la informació analitzada, fan una gran feina en pocs minuts. Aporten dibuixos i esquemes, ens mostren els els esforços i vectors, també les forces que hi intervenen. I el resultat és conèixer exactament la dimensió del que hi pot passar. No només si caurà o no, sinó cap on ho faria i quina és la zona més compromesa.

El GRIT també fa alguns mesos que ha entrat en joc. Segurament no és tant vistós ni mediàtic com ho pot ser un helicòpter, un submarinista o un gos de rastre o de venteg. Però que fa una feina des de la rereguarda molt important com és la de realment conèixer els perills dels productes i les reaccions que s'esdevenen en un servei a la indústria química. Però també als incendis en industries on les matèries primeres o finals també desprenen gasos i vapors tòxics. També en vessaments de productes desconeguts a les lleres dels rius o fins i tot per les inundacions d'Alcanar.

El GROS és el que, hores d'ara, té un paper més important. Ja actua des de fa un parell d'anys des del parc de Cerdanyola. Aquest ja s'ha convertit en un parc logístic. Lluny de l'antiga USLO (unitat de suport logístic) ara és un grup capaç de muntar qualsevol camp base per al treball de tot l'operatiu, aportar el material necessari per fer apuntalaments, electricitat i llum, gruatges, àrees de descontaminació o gairebé qualsevol cosa que es pugui demanar a un grup de "McGyver"s en potència.

Ara però, a més d'acabar de desenvolupar cadascun d'aquests grups, cal seguir apostant pels parcs. No hem d'oblidar als bombers "normals" que guàrdia rere guàrdia salven persones als accidents, als habitatges i als accidents laborals i també apaguen incendis de tota mena. Els patinets i els vehicles amb bateria i també amb combustibles de gas (GNL i GLP) son cada cop més comuns i la tècnica i els perills són diferents a cada servei. Per tant, apostem també per la formació tecnològica als parcs, la implementació de nous materials per tot aquest ventall de nova tecnologia i serveis ja ja son una realitat en el dia a dia de tots. Us faig una proposta. Quan entreu a l'autovia o l'autopista, compteu quants camions no funcionen amb gasoil... veureu que el percentatge ja comença a ser considerable.