dilluns, 26 d’abril de 2021

les històries perdudes

Terrassa
Quan ets jove, no te n'adones que allò que vius, escoltes i comparteixes forma part de la història del Cos. Jo, que començo a sentir-me veterà, fa alguns mesos que estic prenent consciència que hi ha coses que ja s'han perdut a la ment d'alguns companys jubilats, vehicles que mai més veurem o edificis de parcs que ningú se'n recordarà.

Bombers de Terrassa l’any 1964
Alguns exemples són: El totxo de Santa Coloma, el "Chicha" (de Reus), el cara cartón, una unitat de mesura anomenada "corbellòmetre", el "osea", o parcs ben curiosos que han estat en un forat sota una pedra, compartint espai amb un escorxador, en un magatzem de l'autopista, antigues estructures elèctriques fent de torres guaita i un llarg i curiós etcètera. I tot això es perdrà a la nostra memòria el dia que ens jubilem i deixem d'explicar-ho als companys.

Inicis del GEM
També es perdrà tota aquella saviesa dels conductors del doble embrague dels Comet o la maleïda 4ª marxa dels Egipci. Recordo haver arribat a canviar de marxa d'un Comet sense pitjar el pedal utilitzant només l'oïda, o la dificultat en adquirir habilitat en els canvis de marxa del Pegaso Europa. Els clàssics Magirus amb l'autoescala que ben poca gent sabria conduir, sense direcció assistida i un joc de palanques per engravar i també per moure-la en totes les direccions.

Bombers Voluntaris de Gèlida, l’any 1984
Tot això es perd amb el temps. Sé que hi ha molta gent que demana un museu de bombers. I tenen tota la raó. Necessitem mantenir un model de cadascun dels nostres camions. També d'aquells BRL Santana que quan vaig entrar a la casa gairebé ja ni en funcionava cap. Sóc conscient que molts ja no els podrem recuperar. Però algun model queda. Així que per sort tenim a companys de la Centre, entre ells en Ramon Vidal, que fan una feina fantàstica de restaurar algunes de les joies que els hi arriben. Esperem que algú els ajudi econòmicament (la casa també ho hauria de fer) per a trobar peces, rodes i informació específica de tots aquests models, que un dia o altra haurien d'anar a parar al "museu de bombers" que hores d'ara només està a l'imaginari d'alguns il·luminats (en el que em dec incloure).

Associació de Restauradors de Vehicles Antics de Bombers
Llàstima que no s'hagi decidit guardar algun dels camions i vehicles que s'han retirat recentment. Tot és la pela. Una licitació per retirar els vehicles. Alguns a desballestar i altres a reaprofitar com a vehicles de segona mà o per a peces de recanvi. Una llàstima. S'hi inclouen autoescales i alguns camions amb modificacions particulars.

Presentació llibre 150 anys dels Bombers de Reus
I com he dit només començar. Totes les històries viscudes als parcs que es perdran. Potser seria motiu d'una tesi o un doctorat, com les ja fetes del Marc Ferrer, del Leo Jové o el Josep Farré. Un recull de les històries reals de bombers reals. D'aquesta manera no haurem de tornar a buscar en els contenidors de Cerdanyola per recuperar les fotografies dels bombers morts durant els 80 i 90 que estaven penjades de l'antiga sala d'actes de Bellaterra. Ara hi ha la Sala Central de Bombers, abans hi havia la sala on molts varen triar plaça, rebre condecoracions o simplement hi havia un record del seu pas pel cos. Evidentment no cal viure dels records i la nostàlgia, no crec en que temps passats fossin millors, però si que cal conèixer d'on venim. I malgrat tot serà una llàstima que al 2050 ningú sàpiga que va passar el 1980, el 2000 ni el 2020 i evidentment tampoc sabran res del Pla 20-25.

Cap comentari:

Vols rebre els articles per correu? apunta't!