dilluns, 15 de març de 2021

Un horari sense bombers

Feia temps que un post no destacava especialment pel nombre de lectures rebudes. Però el dels camions de fa un parell de setmanes va pràcticament doblar la mitjana de lectura dels últims articles penjats. No sé si és perquè la gent té ganes de camions nous o perquè alguna cosa hauré fet diferent. Però com sempre, intento treure temes que per una banda m'agraden i per l'altra que o són polèmics o simplement són els que sonen aquests dies pels parcs i penso que també us  interessaran..

Aquests dies sona especialment el nou horari d'activitats durant la guàrdia. Simplement és demencial. Ho repeteixo. D E M E N C I A L. Està fet per algú assegut en un despatx. Sense aplicar la lògica ni l'experiència. Per una banda podem entendre tots que hi ha una bona quantitat de parcs que són "mediocres" en quant a nombre de serveis. Aquests tenen temps per a moltes coses, però hi ha altres parcs que són (símil futbolístic) de nivell de primera divisió on la cosa ja canvia una mica. En aquests o bé tenen una sèrie de vehicles especials que els fan especialment sensibles a determinades accions de posada al dia de coneixements i pràctiques o perquè estan en algunes zones industrials o nexes de carretera que els donen molta quantitat de serveis. I finalment hi ha els parcs de Champions, en aquests el nombre de sortides, de vehicles i d'activitats durant la guàrdia ja és important. I no els podem menysprear. Doncs això és el que passa amb aquest nou horari, està fet pels parcs "petits".

Només un exemple. Fins ara hi havia una hora (si és que no hi havia cap imprevist) on poder esmorzar i comentar les qüestions bàsiques de la guàrdia, que es parlen tot esmorzant. Sembla una tonteria, però en un parc on hi ha una desena de vehicles i una desena de bombers, tenir-ho tot tancat abans de posar-se a esmorzar no és feina fàcil. Sempre hi ha la trucada de control demanant dades de no sé què. La trucada a Taller ràdio per alguna cosa de les emissores, la del Magatzem per la roba, l'eina o el vehicle que té problemes... així que els responsables de torn no s'asseuen a taula fins passats quarts de deu. Que no seria problema, si no fos perquè ens hem llevat a les 6 del matí (això el que viu a la mateixa ciutat), i que des que s'entra a les 7 del matí el responsable del torn no para. Doncs ara, que ja sabem que gairebé cada guàrdia el cap de torn s'asseu a taula a quarts de deu, té la videoconferència de coordinació entre parcs a tres quarts. Vaja, que esmorzarà en 15'. No pot fer ni el cafè, que sovint s'acaba fent durant la trucada.

I en acabar tot seguit ja es pot donar la "sortida" a pràctiques, que evidentment lidera el cap de torn, fins quarts d'una del migdia. Llavors si, temps per dinar fins les 14h, un parell d'hores de descans (gràcies a Déu) i seguim amb les pràctiques de la tarda. Que també porta el responsable de torn. Ah, i quan acaba la pràctica tots a fer esport com a bojos!!!! De la tarda ja ni en parlo.

De debò, això a parcs petits potser té un sentit, però als parcs grans on al matí hi ha diversos serveis, al migdia hi ha moments en que dinem a tongades i per la tarda entre els alertants que només avisen de columnes de fum (que són cremes legals de pagesos) i el veí que se'n recorda que té goteres o alguna esquerda, se'ns fa impossible la majoria de guàrdies de fer coses.

Per sort, l'horari ens el passem pel "forro". I portem molts anys fent MOLT més que això. Gairebé cada guàrdia a més de tots aquests serveis (sovint més de 10 per dia) revisem eines, provem coses noves, mirem vídeos d'altres cossos i altres actuacions i tot de pràctiques i provatures per a ser una mica millors cada dia i que el proper servei surti encara millor que l'anterior.

Com porto ja força temps dient. Si Bombers hem superat la crisi del 2009, és gràcies als mateixos bombers i no als seus dirigents. Som nosaltres els que sense formació ni recursos hem seguit buscant-nos la vida per tal d'incorporar noves tècniques i formes d'abordar els serveis. La voluntat dels mateixos bombers de (evidentment cobrant les hores respectives) cobrir les guàrdies i omplint els parcs de personal, quan no n'hi havia, i que va quedar més que evident amb la vaga de finals de 2018 i començament de 2019, va salvar la crisi més gran que hem patit al cos de bombers.

I com sempre, el que es reconeix és res. Els camions sembla que ja s'havien de comprar, els bombers sembla que ja s'havien de convocar, els parcs sembla que ja s'havien de renovar. Però sense els bombers segurament encara estaríem esperant. Recordo, quan tot just començava la crisi, que algun enlluernat se li va acudir el cinquè torn. Doncs d'haver-lo fet, avui potser no tindríem bombers de la Generalitat, Així de dur. Doncs res. Ja seria hora que de forma real, abans de fer qualsevol canvi, es preguntés als mateixos bombers com ho veuen. No per res, sinó perquè si tenim Bombers és gràcies als bombers i no gràcies a les polítiques bomberils.

Cap comentari:

Vols rebre els articles per correu? apunta't!