dilluns, 22 de febrer del 2021

Bombers vs les bales de foam

Per una vegada us he demanat sobre de què volíeu que parlés... i he tingut un parell de propostes interessants. Una sobre els incendis forestals que hi ha arreu de la Península Ibèrica i una altra relacionada amb els Mossos, la formació i la manera en que uns i altres ens enfrontem als reptes que ens donen els problemes que ens trobem en el dia a dia... Respecte als incendis forestals he escrit molts cops, sabeu perfectament el que penso. Segurament en aquest moment som un dels cossos de bombers més preparats i amb més analistes per metre quadrat que hi ha al món. Hem estat capaços de superar moments crítics com són els incendis del Solsonès i el Bages de fa més de 20 anys (1998), després va venir Horta de Sant Joan i entre mig hi tenim la creació del GRAF. Així que podem dir que el Cos de Bombers és resilient. Podríem dir que hem estat capaços de ressorgir de les nostres pròpies cendres. I aquí és on hi ha el lligam amb el problema de credibilitat que pateix el Cos del Mossos i tot allò relacionat amb les actuacions quan hi ha disturbis al carrer.

Per una banda som conscients que a nivell d'investigació els hem arribat a posar dalt un pedestal. Els atemptats de Barcelona i Cambrils junt amb l'explosió d'Alcanar no ens van deixar cap dubte al respecte. Una altra cosa és quan han de fotre cops de porra als manifestants. Sovint oblidem que són el mateix cos. I que quan actuen ho fan sospitant i malfiant-se de tothom. De fet no crec que s'hagi de fer de cap altra manera. Si veus a tothom per igual, minimitzes els errors a causa d'empatitzar amb algú que pot acabar traint-te o sent qui no et pensaves.

Però el que està molt clar és que el tarannà el bombers i de policia són molt diferents. Bombers, que sempre hem estat coixos a l'hora de vendre'ns. El nostre departament de premsa està mancat de personal i de recursos. I sempre que parlem d'actuacions fem referència a tots els agents que hi han intervingut: policia de la Generalitat, local, SEM, Agència de Residus, Agència de l'Aigua o qualsevol altra intervinent que d'una forma o altra hagi estat participant en les tasques de salvament i prevenció realitzats. En canvi quan revisem els missatges de Mossos són ells els únics que fan i desfan, Quan als accidents de trànsit hi treballem sanitaris, policia i bombers. I sovint has d'explicar a la gent que part de la nostra feina com a bombers és treure persones dels cotxes accidentats.

I això ho mamem des del mateix moment en que uns i altres entrem a l'escola (de bombers o de policia). Crec que va ser un error en la forma, però és el que hi ha. Però es van integrar en un únic recinte. L'ISPC va integrar-nos a nivell acadèmic. I aquí és on uns i altres prenem consciència de les grans diferències que hi ha entre ambdues organitzacions.

Per una banda, la policia, ha de ser un cos molt ben organitzat i jeràrquic, on part de la instrucció és aguantar la pressió de l'escola, els comandaments i la rigidesa de les normes. El seu curs és molt més llarg i selectiu que el nostre. Ells fan en part una instrucció, que pot recordar una mica a la mili que la majoria ja no hem fet. Això xoca totalment amb la manera de ser de Bombers. Evidentment també som un cos jeràrquic, que hem de seguir normes i instruccions, un ordre i sobretot sentir-se part d'un equip. I nosaltres treballem amb persones com aquells a qui hem d'ajudar i no detenir ni sospitar de res.

Això ha provocat que després de 40 anys de Bombers, siguem un cos molt ben apreciat. I com ja he dit, hem ressorgit de les nostres cendres. Hem seguit aprenent i millorant dia a dia. La motivació de molts bombers es veu recompensada amb la possibilitat de formar part dels grups de formadors de l'Escola de Bombers. Aquests participen activament en la millora d'àmbits operatius com poden ser la conducció, la selecció de material per escalada urbana i aquàtica, de les eines d'excarceració o també del control i aplicació dels controls COVID als alumnes i tasques formatives als diferents cursos selectius i de promoció que es fan a l'Escola. El millor exemple ha estat el reconeixement que des de l'ISPC s'ha donat al grup de formadors de Riscos Tecnològics per "la formació i la recerca científica" en el seu àmbit.

D'aquesta manera s'han pogut crear grups com el GRAF (que ja fa 20 anys que existeix), el grup de formadors de conducció i que participen molt activament en la millora del maneig dels vehicles (que no sempre han pogut participar en el seu disseny i prestacions), el grup de Riscos Tecnològics que ha acabat també fent tasques específiques a les residències amb presència de COVID, el grup d'anàlisi d'incendis (que estudia com ha afectat el foc i com ha pogut desenvolupar-se) que ha estat a incendis tant importants com el de Badalona de fa 2 anys o el d'aquest mateix hivern, però també en molts altres de menor repercussió mediàtica... i així podríem trobar tot un munt d'activitats específiques de bombers, amb tot de gran professionalitat darrera que dia a dia fa millorar aquest cos.

I tot això ho hem pogut fer sense pràcticament recursos ni personal. Hem estat molts anys (d'abans de 2009) demanant bombers, patint la manca de personal i minvant dia rere dia el nombre de vehicles operatius. Patint retallades en sou i sent acusats injustament per alguns comandament de no voler fer la nostra feina. I tot i així hem fet i hem creat tot això que he explicat.

Ara, amb recursos i una nova direcció operativa, s'han creat millors estructures internes que han donat un nou impuls al cos. El GREC per a l'àmbit de les estructures constructives, el GROS per a donar tots aquells mitjans que sovint fan falta als serveis amb mitjana i gran envergadura, el GRIT que poc a poc es va obrint camí en els serveis NRBQ, el grup de guies canins (GCR) i les recerques de persones perdudes. I poc a poc i amb voluntat potser millorarem el que fins fa poc anomenàvem "Punt de Trànsit" per passar a ser una unitat de comandament mitjà (o vehicle de suport al comandament) amb l'aplicació de tecnologia a través de programes de localització i la gestió d'aquestes dades.

I aquí la meva perplexitat quan veig imatges als carrers de les nostres ciutats, amb gent que perd ulls, carrousel de vehicles policials passant a tocar de persones (si, són persones i humanes), escopeters apuntant en horitzontal o simplement (i perquè ho he patit) circulant a tota velocitat a tocar d'altres grups com som bombers, policia local o sanitaris. No em crec que no es sàpiga qui dispara, qui comanda un operatiu ni que no hi hagi les converses gravades. Les nostres, les de bombers, ho estan. Recordeu els àudios d'Horta de Sant Joan. Tot està gravat. Tot. I si no es millora és perquè no s'ha volgut millorar. Evidentment cal aturar als vàndals, als lladres, als que trenquen i destrossen botigues, però no s'ha atropellar a cap manifestant ni se li ha de treure l'ull a ningú. I si això passa és que alguna cosa no s'ha fet bé.