dilluns, 2 de setembre del 2019

els grans incendis mundials

Fa dies que, en referència als incendis de l'Amazones, només veiem "retuits", likes i comparticions al Facebook, imatges terribles d'animals patint per tal de conscienciar, o simplement obtenir molts likes i visites als perfils... perquè què ens porta a compartir i fer likes si després no podem fer res per solucionar el greu problema de l'Amazones?

De fet, el "greu problema de l'Amazones" no és un problema únic al món. Molts dels que ens dediquem a apagar focs com a mínim intentem saber del què parlem. Perquè quan crema l'Amazones també crema al centre d'Àfrica, al nord d'Europa, al nord del continent americà, i també a la Xina i a tota la franja d'Indonèsia... entre d'altres llocs.
Però sabíeu on era?
Sembla que quan hi ha foc a la Torre de l'Espanyol. On? Quants de vosaltres no sabíeu ni on era? I ara resulta que estem tots preocupats per un incendi a un lloc desconegut de Catalunya i que alguns (ignorants) han arribat a dir que era l'incendi més greu dels últims 20 anys a Catalunya. La veritat, ni el més greu, ni el més gran, ni de bon tros el més difícil d'apagar.

Això ens hauria de fer reflexionar. Som presa de les xarxes, d'allò mediàtic i també de per on algunes "entitats" i organitzacions ens volen fer anar. I tot al final, es redueix en la senzilla raó de la publicitat. Segur que tots seguim un grapat de perfils de "bromes", d'humor i vídeos divertits, i de tant en tant ens aporten publicitat o simplement amb els nostres "likes" reben el perfil de gent activa a les xarxes... i ja hi hem caigut. A partir de llavors rebrem tot de publicitat dirigida especialment a nosaltres.
Una mica de realitat. Perquè si ens hem de dedicar a preocupar-nos per l'Amazones, és que ens hem de preocupar per la comunitat d'incendis, que és molta i diversa.
Primer us recomano que llegiu aquesta entrevista al Marc Castellnou:
En aquest bloc, i durant maig i juny de 2016 ja us parlava del problema dels incendis a nivell global. Un resum. Com fa més calor en indrets on sempre hi havia fet més fred i humitat, amb l'actual canvi de règim climàtic ens podem trobar estius molt més llargs (de 15 dies a dos mesos a zones boreals), fent que la sequera arribi a boscos fins ara impensable. Que boscos i sotaboscos que teníem una bona capa de gel ara comencin el desgel abans i que amb la temperatura (superior) s'eixuguin abans. I aquesta és la causa de molts incendis de Rússia, nord de Canadà, i també de zones per sobre el Cercle Polar Àrtic. Per tant ni Finlàndia, ni Noruega ni Suècia es salven de la calor, la sequera (simplement més sol i temperatura que abans) de tenir boscos disponibles al foc, quan abans això era gairebé impossible. Això és el que li passa a la zona de "La Taigà", que és un bioma caracteritzat principalment per boscos de coníferes en un clima fred. S'estén generalment per sobre dels 60º de latitud nord fins a arribar a la zona de la tundra. Pel sud, limita amb el bosc caducifoli temperat.
Si mirem mapes aplicats del Planeta Terra, podem veure entre altres nivells de CO i també els llocs on hi ha hagut incendis. I el més important, mapes de coberta vegetal! Mireu i sorpreneu-vos. Us poso imatges de fa alguns anys i també més recents en diferents èpoques de l'any.

Règim d'incendis 2000-2019:

Mapes de CO:
octubre 2007
febrer 2016
avui és l'Amazones i ahir era el centre d'Africa i la Xina

Règim del cicle vegetal:
març 2019
maig 2019
Com heu vist, avui crema l'Amazones, ahir va ser el centre d'Àfrica, demà serà Rússia, passat serà la Xina i un altra dia el centre d'Europa... El cicle d'incendis és cíclic, primer per una raó de cicle natural, després per una de cicle econòmic (que aprofita la primavera i estiu per cultivar i preparar els camps), el règim de pluges, de sequera... i un llarg etc. I la mà de l'home també, això no ho vull ni amagar ni discutir. Alguna cosa hem fet i fem malament.

Finalment dir-vos que l'Amazones no és l'única zona boscosa/vegetal important  del planeta, n'hi ha més.

Selva amazònica: 5.500.000 km², longitud de 6.400 km
Conca del Nil:  ‎3.400.000 km² de conca hidrogràfica, longitud de 6.650 km
Riu Congo: 3.680.000 km² de conca, longitud de 4.700 km
Iang-Tsé (Xina): 1.808.000 km² de conca, longitud de 6.300 km