 |
| Però sabíeu on era? |
Sembla que quan hi ha foc a la Torre de l'Espanyol. On? Quants de vosaltres no sabíeu ni on era? I ara resulta que estem tots preocupats per un incendi a un lloc desconegut de Catalunya i que alguns (ignorants) han arribat a dir que era l'incendi més greu dels últims 20 anys a Catalunya. La veritat, ni el més greu, ni el més gran, ni de bon tros el més difícil d'apagar.
Això ens hauria de fer reflexionar. Som presa de les xarxes, d'allò mediàtic i també de per on algunes "entitats" i organitzacions ens volen fer anar. I tot al final, es redueix en la senzilla raó de la publicitat. Segur que tots seguim un grapat de perfils de "bromes", d'humor i vídeos divertits, i de tant en tant ens aporten publicitat o simplement amb els nostres "likes" reben el perfil de gent activa a les xarxes... i ja hi hem caigut. A partir de llavors rebrem tot de publicitat dirigida especialment a nosaltres.
Una mica de realitat. Perquè si ens hem de dedicar a preocupar-nos per l'Amazones, és que ens hem de preocupar per la comunitat d'incendis, que és molta i diversa.
Primer us recomano que llegiu aquesta entrevista al Marc Castellnou:
En aquest bloc, i durant maig i juny de 2016 ja us parlava del problema dels incendis a nivell global. Un resum. Com fa més calor en indrets on sempre hi havia fet més fred i humitat, amb l'actual canvi de règim climàtic ens podem trobar estius molt més llargs (de 15 dies a dos mesos a zones boreals), fent que la sequera arribi a boscos fins ara impensable. Que boscos i sotaboscos que teníem una bona capa de gel ara comencin el desgel abans i que amb la temperatura (superior) s'eixuguin abans. I aquesta és la causa de molts incendis de Rússia, nord de Canadà, i també de zones per sobre el Cercle Polar Àrtic. Per tant ni Finlàndia, ni Noruega ni Suècia es salven de la calor, la sequera (simplement més sol i temperatura que abans) de tenir boscos disponibles al foc, quan abans això era gairebé impossible. Això és el que li passa a la zona de "La Taigà", que és un bioma caracteritzat principalment per boscos de coníferes en un clima fred. S'estén generalment per sobre dels 60º de latitud nord fins a arribar a la zona de la tundra. Pel sud, limita amb el bosc caducifoli temperat.
Si mirem mapes aplicats del Planeta Terra, podem veure entre altres nivells de CO i també els llocs on hi ha hagut incendis. I el més important, mapes de coberta vegetal! Mireu i sorpreneu-vos. Us poso imatges de fa alguns anys i també més recents en diferents èpoques de l'any.
Règim d'incendis 2000-2019:
Mapes de CO:
 |
| octubre 2007 |
 |
| febrer 2016 |
avui és l'Amazones i ahir era el centre d'Africa i la Xina
 |
| març 2019 |
 |
| maig 2019 |
Com heu vist, avui crema l'Amazones, ahir va ser el centre d'Àfrica, demà serà Rússia, passat serà la Xina i un altra dia el centre d'Europa... El cicle d'incendis és cíclic, primer per una raó de cicle natural, després per una de cicle econòmic (que aprofita la primavera i estiu per cultivar i preparar els camps), el règim de pluges, de sequera... i un llarg etc. I la mà de l'home també, això no ho vull ni amagar ni discutir. Alguna cosa hem fet i fem malament.
Finalment dir-vos que l'Amazones no és l'única zona boscosa/vegetal important del planeta, n'hi ha més.
Selva amazònica: 5.500.000 km², longitud de 6.400 km
Conca del Nil: 3.400.000 km² de conca hidrogràfica, longitud de 6.650 km
Riu Congo: 3.680.000 km² de conca, longitud de 4.700 km
Iang-Tsé (Xina): 1.808.000 km² de conca, longitud de 6.300 km
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada