Portem dies conscienciant-nos, preparant-nos, anant als primers incendis dels quals un parell ja han estat bastant més que bons, s'ha fet el primer relleu i poc a poc ens hem posat de ple a la Campanya Forestal. Potser hi haviem entrat sense adonar-nos, però els petits incendis de maig i començament de juny ja eren l'avís que tot seguia el curs anual d'incendis a l'estiu. Per sort una petita treva amb un aminsa pluja ho va aturar tot un parell de dies.
Poc a poc hem anant veient com els helicopters també venien als incendis de sembrat i primers focs al bosc. I dia rera altra hem anat sabent que estem ja en campanya forestal. Durant l'hivern, en parcs grans sobretot, el casc lleuger i la jaqueta forestal es queda a la guixeta d'EPIs, i només tenim al penjador de la cotxera el casc F1, la jaqueta, pantalons d'intervenció i botes industrials. Si havia algun servei que requeria el casc lleuger o altra equipació doncs t'arribaves on el tenies guardat i ja està. Ara però és diferent. A més de tenir les botes forestals enllustrades (crec que jo no ho he fet mai), les tenim a mà, al costat de la jaqueta forestal, el casc lleuger, la motxila lleugera i sobretot l'aigua de la cantimplora canviada des de primera hora del matí quan entres de guàrdia. Tot allí, als penjadors.
Evidentment ja no en tens prou amb un penjador, ara en necessitem 2 ò 3, i poc a poc la peret on deixem els equips es va fent cada cop més petita, o el que és el mateix, està mes tupida en quant a material. Entrar pel matí és fer-nos nosa. Sempre hi ha qui es queda una estona més descansant i no deixa el lloc lliure fins 2/4 de 8 o les 8. I és que qui no aprofita la fresca del matí per fer l'últim tomb al llit, o simplement llevar-se sense pressa, fer un cafè al banc mentre expliques les anècdotes de la guàrdia del dia abans?
Aquest any però, els mosquits del parc de Lleida ens impedeixen fer les tertulies del capvespre, a la fresca del banc del "sinofos" (si no fos pel genoll, la vista, els anys...). Els mosquits ens blaeixen i acabem tots al menjador, mirant qualsevol pel·lícula més o menys heroica. Però sinó allí estariem explicant aventures i desventures, i mil i una històries que havien fet aquells bombers veterans de l'època en que varem arribar nosaltres al parc o ja més lluny, quan varem entrar a bombers fa més de 20 anys.
I any rere any tot es repeteix. En qualsevol moment sona el teléfon. Estiguis dinant, berenant o al banc del "sinofos". I apa, un nou servei. Un dia és una obertura de pis, una fuita d'aigua, un aparcament, una explossió en un pis, o un cotxe estampat en una botiga del carrer major. I és que per molt en que insistim en que és Campanya Forestal (que ho és) els bombers no deixem d'anar a tota una gran verietat de serveis MOLT importants. Fa cinc anys, un mes d'agost l'explosió en un pis, l'any passat l'incendi d'un vehicle (que eren 2) en una segona planta soterrani, i en fa 6 del d'un cotxe encastat dins una botiga al lloc més cèntric i conegut del centre de Lleida.
Però això si, les guàrdies passen d'incendi de vegetació en incendi de vegetció. Quan arribes al vespre, els pantalons en que havies iniciat la guàrdia caminen sols, i abans del tradicional partit de futbol a l'hora de la calor, ja portes la samarreta molla de la suor. Tenir "forestalillos" al parc vol dir a més de que el grup s'amplia, poder repartir, distribuir i donar una mca més a l'abast amb les feines de neteja i posada a punt dels vehicles. No només perquè siguem més, sinó perquè el ritme de sortides i serveis fa que els camions necessitin cuidar-se més. Cal netejar la cabina cada dia, netejar i plegar les manegues tants cops com faci falta, de tant en tant buidar la cisterna del camió perquè en alguna de les basses que hi hem oplert ha entrat una mica de fanc o areneta... revisar les llances perquè alguna sembla embussada, provar el ruixadors,... i alguns direu, i això perquè no es fa cada dia? Doncs si, es fa cada dia, sobretot a l'estiu que és quan és necessari. Però la resta de l'any la cuba, el Punt de Transit, el furgó, el BUL, el BUP, l'Autoescala, l'altra vehicle forestal i tot allò que tenim als parcs grans també es revisa. Però quan arriba l'estiu augmenta la necessitat de posar ordre, de netejar i de tenir-ho tot més a punt en aquells vehicles que ara si surten més.
Doncs res, que arriba l'onada de calor entre Sant Joan i Sant Pere, així que aprofitarem per anar de festa en festa i quan estiguem de guàrdia farem el mateix que la resta de dies. Entrarem, ens canviarem, deixarem les coses a punt i a esperar que soni el teléfon (que sonarà com ho està fent ja fa algunes setmanes). I així farem mentre els boscos, els prats i el camp estigui ple de vegetació. Com deia algun geni... els incendis s'acabanan el dia en que s'acabin els boscos. Mentretant el 70% de superfície a Catalunya té bosc. No nem bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada