dilluns, 3 de juny del 2019

A tope amb la Campanya 2019

Això ja ho tenim. Els helicòpters ja estan a les seves bases (imagino que dilluns -avui- els convocaran a Cerdanyola per la foto de rigor), els vehicles ja els tenim plens d'aigua (com sempre), la gent ja té les botes forestals ben enllustrades i encerades (per repel·lir l'aigua), les camises amb tots els botons recosits, els guants nous, sense escletxes ni talls, el casc net (desfumat)... i poc a poc es va sentint a la guàrdia el cuquet de la sortida a incendi de vegetació en la que menjaràs fum i et picaran els ulls. Una mica exagerat, però en el fons és el que una bona majoria de bombers sent.

En realitat ja hem tingut el primer cap de setmana amb calor i temperatures superant els 30º, la humitat al centre del dia tampoc ajuda, el bosc cada cop més espès es va posant en condicions de cremar de forma més severa i de fet ja ho ha començat a fer. Portem alguns serveis remarcables les últimes setmanes. Primer per la quantitat i poc a poc per la "qualitat". No és el mateix un incendi on crema a una velocitat moderada i que li costa agafar les capçades, als dels últims dies on el comportament ja ha canviat.
No, no, això no és encara un incendi de 6a generació, ni tampoc són cap GIF. Però es comença a semblar a tot allò que ja hem vist en altres estius "calents". El vent fins ara ha estat moderat i per tant ha estat un factor menys a sumar a tota la situació. Però tot arribarà. Portem 4 mesos de sequera, i la tardor tampoc va ser especialment plujosa.

Els 125 opositors que estan a l'escola es miraran aquest estiu des de la barrera, aprenent a utilitzar els equips d'aire, les maniobres d'escarceració i a llegir mapes de cartografia. I la resta estarem als parcs, sortint i caminant per les serres dels nostres boscos resseguint flancs i perseguint flames i focus secundaris.
Aviat ens trobarem sense camions als parcs, perquè només n'hi ha un per parc, no n'hi ha més. En un parell de setmanes hauríem de començar a fer guàrdies d'estiu, reforçant els torns fins les 9 del vespre, però ja veurem si hi ha gent suficient per cobrir des del dia 16 de juny o des del 1 de juliol. I els petards començaran a posar-nos les coses més complicades.
Cada any, l'última setmana dels coles ja ens anima les guàrdies (de fet, des de principis de mes, perquè molts coles no fan classe a la tarda). Petards i bretolades fan que racons urbans i alguns solars plens d'herba creïn els primers ensurts al veïns que veuen com les flames i el fum estan a pocs metres de casa seva. Però llavors és quan arribem nosaltres, rebem tot d'indicacions dels veïns més agosarats (com si jo li digués al paleta com ha de posar els totxos) i controlem la situació en poca estona.

La veritat és que aquests petits incendis en interfície urbana ens donen força feina i estrés. Rodejats de gent que et mira i et grava des del mòbil, el fum, el foc que corre i els matolls secs i força alts et dificulten la tasca d'anar avançant a trobar aquell petit focus que queda més allunyat. De vegades t'enxampa tornat d'un servei i vas amb mitja cisterna i esperes en candeletes l'ajut d'un segon vehicle del teu parc (que és el que arriba ràpid), perquè si esperes el d'un altra parc, el més segur és que et quedis primer sense aigua.
Així que res, poc a poc ens anirem posant en situació. Camises, pantalons i samarretes cap a casa plenes de fum, mitjons sovint de color gairebé negre i els mocadors de paper que ens indiquen que la propera vegada ens hem de posar la mascareta forestal abans. Els mitjans aeris ja els tenim a les seves bases a pocs minuts del parc, en pocs dies els "forestalillos" per aquí, i els vehicles de transport de personal (furgonetes de lloguer, de 9 places) a peu de torre de pràctiques esperant portar-nos al primer relleu d'incendi. Aquest any serà abans d'acabar juny, ja us aviso ara. Bona Campanya Forestal, el tret de sortida ja ha estat disparat.