Fa dies que estic indignat. Si mirem l'històric del temps d'aquesta primavera i hivern podrem comprovar com va ploure, va nevar i a més que els pantans estan plens (cosa que ens corrobora que les quantitats plogudes/nevades han estat bones). La previsió per tant era d'una Campanya Forestal 2018 suau. Evidentment cal esperar a l'arribada de juliol i agost per comprovar si segueixen algunes pluges o dies de poca calor per tal d'estar segurs i dir que aquest any la CF18 ha estat... bé, no ha estat. La Campanya Forestal 2018 no ha existit.
Aquest any no ha cremat res. No se'ns han cremat boscos, tampoc hem patit gaires ensurts amb el personal (que sempre n'hi ha), ni se'ns han cremat mànegues. Si algú em vol demostrar que la CF2018 ha estat dura que em porti les mànegues que s'han cremat. Estic segur que aquest any no n'han cremat ni 10 (i jo diria que cap). Els estius s'haurien de mesurar pel nombre de mànegues cremades. I aquest any ni això podem comptar.
Per tant podem fer dues coses, primer felicitar-nos perquè seguim augmentant el nombre d'hectàrees forestals, arbres, potencial vegetal i com no, el risc d'incendi i evidentment lamentar que la base per al proper gran incendi ha augmentat. Ho sento, però algú ho havia de dir.
I lluny de ser coherents i reconèixer que la bondat climàtica ha permès un estiu relaxat a nivell d'extinció, el que passarà les properes setmanes és que malauradament vindran les medalles, felicitacions i el treure pit dels polítics i també de Can Bombers. Això és un error. La feina no s'ha fet. La feina no és només evitar que els incendis es facin grans, es descontrolin i afectin a les urbanitzacions (que moltes haurien de cremar -si, ho penso-) sinó que la feina nostra d'extinció (i la no extinció) s'hauria d'encaminar en que el proper incendi sigui més petit i no més gran.
A dia d'avui, i amb aquesta CF18 (que era una oportunitat) l'únic que hem fet és alimentar l'incendi que ens ve demà. Aquesta CF18 ens ha ensenyat que els incendis de 6ª generació ja son aquí. Portem parlant de Generacions des de fa 15 anys i després de la 4ª hem arribat a la 5ª i ara a la 6ª. La 4ª i la 5ª tampoc és que es diferenciïn gaire (és com el Windows 95 amb el 98 o l'XP), però ara la 6ª generació ens dona un canvi molt important en la seguretat i l'abast dels incendis. El Windows 10 ha trencat esquemes, és un salt en el temps, doncs la 6ª generació és això.
Fins ara el perill en un incendi era que un canvi en el vent ens encerclés, que degut a un canvi de vessant la velocitat de propagació o la longitud de flama ens fessin inabastable l'extinció (tant per terra com per aire). I per tant estàvem parlant de "finestres d'actuació". Les nostres intervencions eren vàlides mentre hi havia possibilitat d'èxit, sinó doncs havies de pensar una nova estratègia. Però la 6ª generació ens aporta un plus molt gran de perillositat, d'increment de la voracitat de l'incendi i també amplia les distàncies i l'abast de tot el que acaba afectant i molt. Però això és així perquè la velocitat en que això succeeix és molt i molt exagerada. La 6ª generació permet cremar milers d'hectàrees en una sola hora, i això vol dir que tot allò que està al seu voltant crema i és devorat gairebé com si fos una bola de foc.
Doncs això és el que provoquem cada dia a cada incendi en que apaguem i apaguem. I com que som més xulos que ningú i ningú ens pot superar en lo bons que som, doncs ens dediquem a apagar-ho tot. I recursos i més recursos per a qualsevol dels centenars d'incendis d'aquest estiu i tots han estat de menys de 10ha. Només han superat les 10ha els de rostoll i de sembrat. La resta no han estat res.
Ara em vindrà el listillo de turno i dirà que això és gracies a que s'hi ha anat i s'ha apagat. Xato, torna a llegir el principi. Aquest estiu els incendis s'apagaven sols. Un cop havia cremat la petita part de combustible més fi i sec, a la que hi havia herba verda el foc s'aturava. No havia gairebé ni flama.
I com que som així de xulos, hem apagat incendis que s'apagaven sols, que majoritàriament eren fàcils de monitoritzar i deixar que acabessin de cremar el bancal, la finca o la zona delimitada per marges i camins. Però no, hem hagut d'utilitzar hores i hores d'helicòpter i fer descàrregues en incendis on realment tenir un helicòpter era una despesa estalviable. També s'han mobilitzat vehicles de Punt de Transit i CCBs quan els incendis ja estaven estabilitzats (o no s'han desactivat). Personalment vaig viure l'incendi de Roses de mitjans d'agost, la radio (que sempre va tard) ja donava l'incendi per estabilitzat i per la carretera només veia passar camions i camions en direcció a l'incendi.
El problema no és tant en si per un petit incendi m'asseguro les espatlles i per si la casualitat em fes descontrolar l'incendi tinc els mitjans allí ja preparats, sinó que som doblement incoherents.
Ho som perquè com he dit al principi seguim (nosaltres mateixos) alimentant el primer i ben proper incendi de 6ª generació de Catalunya i per tant també serà culpa de Bombers. La segona incoherència és que mentre enviem i destinem molts recursos als petits incendis de vegetació, no donem la mateixa resposta a altres serveis en que si hi ha persones involucrades. Malauradament no hi ha vehicles d'intervenció ràpida per accidents de transit, tampoc hi ha vehicles destinats a aportar recursos a les recerques de persones (transport de gossos, personal de recerca, etc), tenim veritables problemes per a tenir personal (conductor i infermer o metge) per a tenir l'ambulància del GEM operativa les 24h dels 365 dies de l'any. En els serveis on a qui cal protegir és a les persones anem amb la gestió de les misèries, en canvi per apagar herbes, sembrats i boscos (que haurien de cremar la meitat) destinem tot el que tenim i més.
Apa, aquí ha acabat la Campanya Forestal de 2018. La resta de vegetació que cremarà aquest any és perdre el temps i els diners, que hauriem de dedicar al que toca realment: Prevenir, preparar-nos i equipar-nos per a tota la resta de serveis on si hi ha afectació directa de persones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada