Perills amagats

Aquest cap de setmana passat tots els cossos d'emergència hem acabat consternats. La mort de dos companys del Cos d'agents rurals ens ha deixat tocats a tots.

Segurament la majoria de nosaltres som conscients que tenim un perill intrínsec a la nostra feina. A ningú se li escapa que un Mossos pot rebre un tret en una batuda, un bomber pot patir situacions de risc dins un habitatge o un bosc cremant, també els agents rurals quan estan amb animals perillosos... però situacions com les de dissabte, de rebre trets intencionats és algo que se'ns escapa a tots.

Perill "animals" sueltos

 

 

Però si reflexionem una mica sobre altres situacions ja viscudes, veurem que el perill hi és. Estem parlant del perill provocat per les persones. Recordo accidents de trànsit on havies de "reduir" algun dels passatgers o dels familiars, perquè impedien fer la nostra feina (rescatar la persona que realment estava greu i/o atrapada al vehicle, altres cops hem viscut situacions de perill en rescatar algú d'un ascensor (no seria el primer "client" que perd els nervis al sentir-se tancat i trencar el vidre) i en sortir començar a donar cops sense solta ni volta)... i recordo especialment una, en que un company de torn va entrar a obrir un pis des de la finestra, el client (malalt mental) "aparentment" dormia al sofà, i als pocs segons el tenia darrera seu, i qui sap què hagués pogut passar. Son situacions que et donen a pensar.

La mort d'una persona sempre és dolorosa, quan et passa defensant allò pel que treballes segueix sent dolorós, però forma part de "l'estadística" o el perill de la teva professió, però que la mort esdevingui perquè una persona no ha entès que nosaltres només fem la nostra feina, la fa especialment dolorosa i greu.

Situacions especials en tenim més sovint de les que externament un podria imaginar. Tot i que fins ara era un tipus de servei que no es "publicava" una de les nostres feines és anar a treure persones que volen treure's la vida. Uns es tiren de dalt (i tu pots estar a sota), altres ja els trobes que han fet la "feina" (per exemple un incendi o una explosió), però altres poden haver deixat alguna sorpresa pendent. Davant una persona que vol treure's la vida, quan ho fa no hi ha qui l'aturi, i sovint policies, sanitaris i bombers estem per allí.

Potser des de les institucions se'ns hauria de valorar més per la nostra feina que per les demandes (justificades o no) sobre la nostra situació laboral. I aquesta és una qüestió que mai ha estat tractada amb seriositat. El conseller sempre (o gairebé) defensa en public les actuacions dels seus cossos d'emergència, però realment la gent és conscient de la nostra feina? Som conscients dels nostres perills? Com hem d'actuar davant una persona violenta? No tot és el foc ni les explosions, les persones també causen situacions d'estrès i de risc per la nostra integritat.

El que va passar dissabte és molt greu, molt. I tots el personal dels cossos d'emergències hi estem exposats. N'hem de prendre consciència, hem d'aprendre a identificar la situació de perill, protegir-nos i saber com actuar-hi.

Descanseu en pau companys.