Imatge del 2016, repetida anualment, també les últimes setmanes |
Seguim amb el compte enrere. Aprofiteu per a llegir que això s'acaba en unes poques setmanes. Estic segur que els propers mesos la casa ens delectarà amb noves sorpreses, que permetrien al bloc continuar durant almenys catorze anys més, però com que no és tant una qüestió del què escriure sinó del com, doncs l'aventura considero que ha d'acabar aquí. Un exemple ha estat la enèsima vegada que hem tingut els pixadors del parc de Lleida espatllats. És que em temo que mai han deixat d'estar-ne. Han estat tot l'any amb una tapa provisional per si es tornaven a embussar... i evidentment va tornar a passat. Potser en 15 anys (2009 es va inaugurar la reforma del parc) s'han embussat quinze o més cops. No és broma. Tinc posts sencers parlant del tema. Aquest cop (igual com tots els anteriors) algú ha cregut que la seva solució era la definitiva, han tret les canonades i n'han posat de noves, els colzes també els han canviat... fins que d'aquí a mig any que tornaran a anar lents en desembussar... Em sembla que quan passi faré un post. El retorn d'unpobrebomber.
I tornant a temes recurrents, del parc de Lleida (ja us vaig dir que fer aquesta reforma va ser un gran, gran, gran error, del qual se n'havia d'aprendre) també per enèsima vegada es va espatllar l'aigua calenta i la calefacció a portes del fred hivernal. Sort de les bombes de calor que han ajudat els últims dos mesos, que sinó teníem bombers congelats. Doncs el problema ja es va detectar a inicis d'estiu. L'aigua calenta donava problemes. La caldera, el sistema de distribució, no sé, un altre estiu amb aigua cremant i que quan arriba l'hivern l'aigua és freda. Sort dels "termo" elèctric que ajuda a mitigar-ho, però no per la calefacció. L'estiu amb les plaques vas fent, però en baixar la irradiació solar se'n va tot a norris. Doncs això, la mateixa merda de sempre i que mai ningú ha tingut la valentia d'afrontar amb el talonari a la mà. Ja se sap, si hi ha una solució molt més barata, aquesta és la bona. Que és provisional? Cap problema, és la més barata (ni que cada any haguem de repetir-ho). Demanar que surti aigua calenta sense haver d'esperar 15 minuts, i no tirar centenars de litres d'aigua freda, ja deu ser demanar massa, oi?
Així que així estem, 14 anys després de l'aparició d'unpobrebomber, la situació al parc de bombers de Lleida és exactament la mateixa. La calefacció és un xurro i els pixadors de jutjat de guàrdia. Em sembla que en algun lloc hi ha un tap, on? Potser és que no estan ni connectats a la claveguera.
S'ha de dir que la imatge de la casa, a nivell d'infraestructures, mai ha estat gaire bona. Només cal veure Cerdanyola com l'hem tingut fins ara fa quatre dies. Doncs, com han d'estar la resta de parcs i instal·lacions? Per sort Cerdanyola comença a fer una mica de goig. S'ha asfaltat tot l'exterior, s'han rehabilitat edificis, s'han posat pèrgoles per als vehicles, aviat hi haurà carregadors elèctrics, l'enjardinament exterior sembla que també comença a fer bona cara. Esperem que tot això segueixi cap a parcs més perifèrics. Reus i Tarragona estan a les portes de remodelacions i parcs nous.
On si que dona goig anar (com a mínim la imatge la tenen molt bona) són molts dels parcs de la REMS. Tant el d'Hospitalet de Llobregat com el de Gavà son grans, amples i lluminosos. No com el zulo de Montblanc que vaig conèixer fa poques setmanes. Manté encara la mateixa taula rodona i el mateix mantell de plàstic que quan hi vaig estar fa 25 anys. Això si, el dissenyador del parc va rebre un premi, devia ser al parc més lleig de Catalunya. Oju els arquitectes frikis que han passat pels concursos de parcs de bombers. Semblava una competició a quin la feia més grossa. Parets metàl·liques, parets de formigó que queien (com a Cambrils) o qualsevol altra cosa per a inflar preus i guanyar premis. Sembla que la practicitat no era un valor a puntuar.
Pont de Suert és un parc on a l'estiu hi ha mitja Catalunya (l'altra mig està a la Costa Brava) i a l'hivern hi ha l'altra meitat que li agraden els esports d'hivern (Recordeu que els de Vielha ja no són de la Gene), per tant la possibilitat de tenir-hi un grapat de serveis és un fet real. L'estadística l'únic que diu és que no van a gaires serveis, que no vol dir que no hi passin coses. Això és com el Furgó de Salvament de Lleida, que portem 14 anys amb ell. Mai ha sortit de la nostra zona, quan ens van vendre que al ser un camió 4x4 aniria pels accidents de mitja Catalunya, i res de res. Ara ha arribat el seu substitut (igual que l'anterior però amb 14 anys menys), segueix igual de mal dissenyat, però aquest cop el van enviar a un accident que hi va haver al Pallars Sobirà. No hi va arribar, però va sortir. L'estadística ja ha justificat el tenir un camió 4x4 per anar a accidents.
Això és com els risc químic i el GRIT. Aix, que d'això sembla que encara n'entenc una mica. Sempre s'ha dit que no hi ha gaires serveis d'això. Fa uns dies parlava amb un bomber de Madrid, explicant-li que aquí teníem una guàrdia específica, amb gent concreta per aquesta especialitat i al·lucinava. Li vaig donar 4 xifres. No cal anar als serveis, només cal que t'avisin. Només cal anotar cada cop que hi ha un producte perillós involucrat en un incendi o una fuita i ràpidament l'estadística va pujant. Sovint creiem que com no sabem que hi ha un problema, aquest no existeix. I res més lluny de la realitat. Estic segur que quan a Pont de Suert se l'avisi de tot allò que passa a la Vall de Boí els serveis es duplicaran. Igual com en moltes altres especialitats. Si tu avises, segur que hi ha tema. O és que no es surt perquè qualsevol conductor despistat li ha semblat veure fum mentre conduïa per l'autopista? Si es surt per un possible fum, s'ha de sortir per moltes i moltes coses més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada