Aprofitant que l'últim cap de setmana era Sant Jordi aprofitaré per a fer un símil d'aquests que a mi tant m'agraden... El Caballer Sant Jordi som els bombers i bomberes que anem cada guàrdia amb el nostre vestit de guerrer i el casc del color que ens pertoqui a lluitar contra l'enemic drac, que aquest cop serà l'incendi forestal. La població en aquest cas és la societat, que com en el conte alimenten al drac, però que en lloc de donar-li un ciutadà a la realitat és tota aquella no gestió dels boscos, urbanitzacions i resta d'accions incorrectes.
Perquè aquí el problema no està en la sequera ni en el canvi climàtic. Sequera fa molts anys que en patim. Recordo quan era petit que un any a Reus no hi havia aigua a l'aixeta. Més endavant es va construir el mini-transvasament de l'Ebre cap a les comarques properes al camp de Tarragona. Però allí no va començar la solució a res.
Fa molts anys que els bombers ens queixem de l'estat dels boscos, el veritable problema de la majoria de comarques de Catalunya, de l'estat espanyol i de l'eix mediterrani. Ningú en tots aquests anys ha impedit que el drac s'anés fent més gran. I als bombers d'arreu, cada any tenim per davant un drac més gran amb qui batallar. Batallar és un bon terme. No és tenir un camió amb aigua, un parell de mànegues ben llargues i alguns bombers pringats que aguantin bé la calor. No. És tot un art guerrer, amb tàctiques, tècniques i mitjans, molts mitjans diversos. Per tant cal tota una infraestructura ben coordinada i organitzada per tal que funcioni com un rellotge suís (he dit rellotge, no banc tot i que a vegades també ho sembla). Cada any s'incorporen noves mesures organitzatives i operatives per a fer front als incendis. Cada cop més grans, més calòrics, més potents, més ràpids, més difícils, més grans, més inapagables.
Perquè arriba un moment, que la societat i principalment els polítics, han alimentat tant aquest drac que s'ha fet tant gran que quan apareix arrasa amb tot. Aquest any, a més de boscos immensos i inacabables no ha plogut. Els camps de cereal no han crescut, els arbres fruiters se'ns moriran, aviat no sabrem on hi ha el bosc i on el conreu. Perquè sense conreu el bosc segueix la seva progressió.
Algú pot sortir per la tele i dir d'una vegada que els boscos de Catalunya s'han doblat durant l'últim segle? Quants cop hem escoltat (o potser dit) que amb tants incendis ens quedarem sense boscos? Doncs tot i això, s'ha doblat la superfície boscosa a Catalunya. I això és DOLENT. El verd no és el problema de Catalunya. El problema és que hi ha massa fusta a cremar. Com deia el Donald Trump fa no massa anys dels incendis de Califòrnia, quan s'acabin els boscos s'acabaran els incendis. Doncs potser aquesta serà la solució.
Perquè seguim alimentant aquest monstre (drac) cada dia amb la no neteja dels boscos, el no treball forestal, les no franges de seguretat a les urbanitzacions, la no promoció de la vida rural, la no promoció de les feines agrícoles, la no regulació dels boscos... Després ens queixem que les elèctriques fan energia tirant aigua avall. I l'aigua dels rius cap on va? Avall. Als rius i pantans hi ha peixos i plantes aquàtiques que necessiten aigua. No podem aturar l'aigua dels rius a la nostra conveniència perquè no volem que se'ns buidi un pantà. Si no plou hem de seguir tirant aigua riu avall. És així, no s'hi pot fer res. I l'aigua on va? Al següent pantà i al següent i finalment al Delta de l'Ebre per a que també es mantingui aquesta estructura natural tant bonica. O és que també ens volem carregar el Delta de l'Ebre?
El problema no són ni els pantans ni les elèctriques. El problema és que no ha plogut i ni els homes, ni les dones i molt menys la classe política d'aquest país ha fet la feina que havia de fer. Regular la gestió del bosc (no deixar que el monstre es fes gran). Aquí s'ha promocionat que tothom aconsegueixi un casc per anar a lluitar contra el foc amb l'excusa que per anar contra el drac tothom ho podia fer, mentre es descuidaven els camins, les basses i sobretot s'abandonaven els treballs de manteniment forestal. Aquest darrer any, recordareu que fins i tot s'ha arribat a prohibir la crema de la poda per part dels pagesos. I si no l'eliminen, on queda? A terra esperant que al proper incendi li donin més vitamines al drac, per a potenciar els incendis als nostres boscos?
Potser haurem de començar a sortir al carrer, no a lluitar pels drets dels bombers (que també), sinó per a que els polítics d'aquest refotut país comencin a treballar per a que els boscos no siguin el GRAN MONSTRE del segle XXI.
Aquest estiu, ja us ho avanço, cremaran moltes més hectàrees que l'any passat. I mira que se'n van cremar. La Campanya Forestal primaveral ja ha començat. Potser plou alguns litres al maig, però passada una setmana d'aquesta pluja, la Campanya forestal de 2023 començarà amb força. Recordaré per molts anys el començament de la del 2022. El primer dia ja ens vàrem posar de 0 a 100 i així moltes setmanes. Aquest any el 15 de maig pot ser una nova data històrica. Al conte guanya Sant Jordi, a la realitat el drac potser ens guanyarà a nosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada