He estat llegint alguns posts anteriors, i 10 anys d'escrits donen per molta lectura. Alguns són més encertats que altres, evidentment, i els posts han donat peu a debat. I no només debat. Molts cops he pensat que també han servit per canviar situacions que ens eren desfavorables. Algú des de dalt ha llegit o li han arribat algunes de les meves "cròniques" negres sobre el que passa a la casa.
No cal anar gaire lluny. Algunes són favorables, com quan es parlava del 5è torn i que gairebé es va arribar a implementar. Per sort no va ser així. Hagués estat la nostra fi. Si avui amb 4 torns ens hem quedat pràcticament sense bombers i encara menys comandaments, que faríem amb un torn més? Si avui generem més de mig milió d'hores extra que són més de 10 milions d'euros (i em quedo curt), què faríem sense bombers als torns?
En altres moments, els posts han estat aprofitats per la mateixa DG per conèixer que pensàvem els de baix, amb quines coses no volíem creuar línies vermelles i aprofitar-ho al seu favor per anar-nos eliminant dels diferents acords i negociacions aquestes "cartes" amb les que podíem anar salvant algunes situacions compromeses. Evidentment quan t'adones d'aquesta circumstància deixes d'escriure segons què. Diguem que talles la informació que dones també a l'enemic.
Doncs això, que escriure un bloc com aquest, comporta anar canviant les coses poc a poc. Com l'aleteig de la papallona, que pel fet de moure una mica d'aire, que algú la vegi o simplement existir, fa que poc a poc el món vagi tenint-la en compte. No sé si realment cap papallona ha provocat un huracà, però segur que algun depredador l'ha intentat caçar, o s'ha aparellat amb una altra papallona, ha alimentat algun ocell o simplement ha fet que un camp de roselles pol·linitzés.
I si, hi ha coses que canvien tot just després de escriure un post, de comentar-les al torn, o simplement de parlar amb algun tècnic de ment oberta. Les últimes setmanes hem tingut dues batalles. Una ha estat el Punt de Trànsit, les comunicacions i el funcionament d'aplicacions mòbils que ens ajuden a funcionar operativament molt millor. En definitiva, a ser eficients en els serveis. No és només tenir gent, és tenir-los organitzats i fer que la informació flueixi en ambdós sentits per tal que aquesta sigui processada en el menor temps possible i es creï el miracle, que no és altre que la bona resolució d'una recerca, una fuita, un incendi o accident.
Altres crees el neguit i l'estudi intern a la casa com poden ser les compartimentacions dels nous vehicles de transport de persones del que, des de fa molt poques setmanes, disposem a la casa. Vehicles de 9 places amb gps i amplis per viatjar còmodes i portant tot l'equipament personal que hem de dur als serveis i relleus. En aquest cas la separació de càrrega no existia. I de moment s'ha començat l'estudi de com fer una compartimentació no només física per a que en una frenada no et piqui un casc o una emissora que voli des del darrera, sinó que cal també evitar que els vapors, les olors i també la brutícia del que pots estar transportant pugui afectar a nivell respiratori. Per una vegada he de reconèixer que la possible solució que li vol donar la casa em sorprèn favorablement. Ara només ens quedarà millorar el material de rescat per a persones de gran volum i pes. Ja veurem si ens quedem només amb l'adquisició d'una llitera niu o alguna encara més complerta.
Altres cops, però, el fet d'escriure posts, articles i ser algú amb criteri propi ha provocat que altres es creguin que el que escriu és el dolent de la pel·lícula. I sense anar gaire lluny, fa pocs dies, al voltant de l'edifici de Regió, mentre feia esport un tècnic em va fer acostar per comentar-me una tema relatiu al servei, i curiosament això va provocar la reacció contrària d'algú que era a prop. Uix, és l'Alfons, marxo... com si jo anés pel món insultant a la gent o creant conflictes. Bé, van tornar al seu parc, aferrats al seu pensament, sense compartir ni escoltar altres posicionaments. Sembla com si el diàleg només pogués ser en un sentit, el seu. Perquè per la meva part mai he negat una conversa a ningú, sigui tècnic, professional o voluntari. I molt orgullós de tenir bons amics en el món dels bombers voluntaris. Tothom pot tenir opinions ben diferents, les hem de respectar, compartir i també valorar. Tot sovint tenen raó, en altres ni ells ni nosaltres en sabíem de la missa la meitat.
Però el que no puc acceptar de cap manera és que se'm vulgui discriminar pel fet d'escriure aquest blog. En una ocasió se'm va vetar l'entrada a una reunió amb representants d'altres cossos d'emergència. Jo estava d'ajudant d'algú que hi havia de ser, en la que hi assistien fins i tot laborals d'estiu. El primer sorprès era qui m'ho va haver de dir. Qualsevol "mindundi" podia estar en aquella taula menys jo. Com si algun cop hagués escrit algun secret. Que de ser així ja m'haurien tallat les ales. Pel que sembla allò que escric al bloc es va complint poc a poc, Les coses bones i les dolentes, i quan arribi una de les més esperades, que arribarà, la penso celebrar amb tots vosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada