dilluns, 10 d’agost del 2020

SEM vs Bombers

No tot és or el que llueix ni tot és dolent allò que no ens agrada. Així podrien començar una conversa sobre el SEM i Bombers. De fet des que va acabar el primer confinament el SEM va guanyant per uns 44-0. Cosa que no és certa i està molt lluny de la realitat.

Una cosa és parlar de Sanitat, la gestió que ha fet als hospitals i la seva absorció de la gestió de les residències de persones grans (que abans depenia d'afers socials). També la Intervenció d'algunes residències privades que no estaven fent bé els deures en contra del COVID i per tant hi havia deficiències serioses amb la cura de les persones més dèbils. Així és com Salut (que no el SEM) ha agafat les regnes d'aquesta crisi sanitària, que com el seu nom indica depèn dels metges, els epidemiòlegs i un gran nombre d'especialitats mèdiques.
Per altra banda, el SEM ha començat a sortir a la foto com actor convidat. Posant carpes grogues al costat d'hospitals i centres sanitaris. Així s'ha fet molt visible el seu nom i logo arreu. També han comprat material (no només les carpes), també vestits de protecció EPIs que pel que diuen alguns ignorants de la resta d'especialitats (excepte la mèdica) serveixen per a tot. També hi ha detectors de "tot", vehicles per "tot" i material per "tot". I quan vull dir "tot" em refereixo a radiacions nuclears, contaminacions nuclears, químics i biològics. El problema està en que "tot" no pot servir mai per a tot, per la senzilla raó que hi algunes coses que per molt que vulguis no tenen cap mena de protecció, detecció o simplement son temes impossibles de controlar amb equips senzills, portàtils i d'us simple i generalista.

Bombers, per la seva banda s'ha equipat amb materials que ja tenia, ha completat dotacions de furgons, ha augmentat el seu material emmagatzemat, i per tant ha assegurat les properes intervencions de forma bastant coherent. A partir de les estadístiques reals de consum d'EPIs, mascaretes, botes, cinta de protecció, caputxes, guants, i un llarg etc ha fet la previsió de tot allò que necessitarem els propers mesos i que a un preu raonable, unes condicions normals i als proveïdors habituals ha acabat comprant.
Això, ja es va fer durant els mesos durs de la pandèmia i el confinament més dur. Així que poca gent va poder veure als Bombers en acció. Fins a un centenar de personal de bombers es mobilitzava diàriament a fer possible que les residències que tenien més problemes tinguessin una eina més per a vèncer l'avanç de la COVID als centres. I així poc a poc aquestes, també amb l'ajuda dels Bombers, van anar millorant les condicions. Durant aquestes setmanes infermeres i metges i metgesses dels CAPs comptaven amb els Bombers per a fer la reorganització dels residents, els malalts, els assimptomàtics i alhora fer una reorganització general de la logística interna dels centres.

Aquest punt per mi va ser clau per a que molta gent del sector sanitari se n'adonés de la capacitat que tenim Bombers a fer actuacions de gran volum. Potser, i només és el meu parer, alguna va ser un pèl massa lenta, però també calia assegurar que les coses es fessin ben fetes, sense riscos per al personal intervinent, sense riscos pels residents de les llars de persones grans i també assegurant que tant els productes utilitzats com les aplicacions fossin el més efectives. I de fet, gairebé dos mesos després podem assegurar que CAP bomber va resultat infectat durant les actuacions de desinfecció de les residències. I pel seguiment que hi hem pogut fer, les residències han anat millorant (bàsicament per la gestió sanitària, però també per l'actuació de bombers).
Llàstima que aquesta empresa anomenada SEM el que faci, a més de transportar malalts d'un lloc a un altra, amb ambulàncies, helicòpters (que ja pràcticament no volen de nit) i ara fent hospitals de campanya i carpes, que acabem muntant també Bombers i altra personal amb formació i titulació tècnica (electricitat, gas, i altres) sigui fotos, moltes fotos. Perquè si una cosa fa millor el SEM que Bombers son les fotos i el màrqueting. I aquí potser ens hi hauriem de començar a posar serios, perquè quan la gent escolta una sirena normalment el que passa és una ambulància, i sovint el que la gent necessita és un camió de bombers, per a treure'l d'un cotxe, per apagar un incendi, per trencar una porta, entrar pel balcó o simplement treure persones d'una explosió. Que creieu que es necessitava a Beirut? Ambulàncies o Bombers especialistes en evitar altres riscos? Quants cops després d'un accident no n'hi ha hagut un altra? Quants cops ha calgut rescatar al rescatador?
De la mateixa manera que tenim un Grup de Rescat (GRAE) de Muntanya molt i molt potent, també tenim personal preparat, entrenat i sobretot experimentat en situacions radiològiques, nuclears, químics i també en biològics.
I el problema no està en la foto, en qui surt abans, en qui surt més gran o més guapo. El problema està en que el dia que Bombers hem de ser rescatats seguim sense tenir ningú que ens solucioni el nostre problema. Potser el GRAE ens farà una part molt important de la feina als serveis forestals (per ser a la muntanya) però altres cops el rescat el necessitarem a peu pla, a l'interior d'una ciutat, un polígon o una nau industrial. Si tinguéssim un Beirut, qui ens trauria d'allí dins? A dia d'avui, o ho fem nosaltres mateixos o no ho farà ningú.

1 comentari:

Unknown ha dit...

Alfons crec q barreixes cols amb naps i compares cossos q son complementaris no substituts.