dilluns, 27 de gener de 2020

I a Girona més

Sempre havia pensat que a Girona, la REG, eren diferents. La seva història així ho ha indicat durant molts anys i del poc que en sabia i he sentit m'ho reafirmava i indicava. De tota manera no pots parlar malament ni bé de ningú fins que no ho has vist pels teus propis ulls. I hores d'ara encara no ho he pogut comprovar, però si que mirant enrere començo a tenir la llibreta plena d'apunts...

No, avui no és un post per parlar malament de la gent de la REG, ni toca ni s'ho mereixen després de la currada que s'han fet a raó de la tempesta d'aquesta darrera setmana. Però si que avui parlaré de la REG la meva experiència. Però anem a pams.
Ni canvi climàtic ni res. Tot està controlat. El Delta de l'Ebre que ha desaparegut és un FAKE, les pluges de Montblanc ja havien passat alguns anys enrere, els mapa d'incendis d''Austràlia és fals (és la suma de tots els incendis), els incendis de Brasil han commocionat a tota la comunitat del Facebook, però hi ha més pa que tall i així un grapat de coses més. El problema és que tot això ha passat de debò i com algú s'ha dedicat a exagerar-ho ara costa que ens creguem que el Delta és un lloc delicat (tot i que quan l'aigua torni al mar i el riu torni a endolcir els camps poc a poc tornarà a la normalitat), però que és necessari cuidar-lo i fins ara entre tots no hi hem fet prou. Tenim el gran repte de continuar fent visible el problema del Delta de l'Ebre i la seva gent. A Austràlia el que ha tingut és un greu problema de calor i alta densitat dels boscos. Un problema semblant al dels nostres boscos, que també ens arribarà. I a l'Amazones, tot i el regim anual de cremes a la zona de cultiu (i també al centre de l'Àfrica) segueix havent la mà de l'home estirant més del que deu. I a més a tota la zona boreal amb l'augment de les temperatures ha escurçat l'hivern, i en conseqüència tenen un estiu més llarg, que passa d'unes poques setmanes a un parell de mesos, tornant-lo un bosc amb major possibilitat de cremar simplement per la disponibilitat del combustible, fet inusual fa només un parell de dècades...
Esperem tornar-lo a gaudir ben aviat en tota la seva esplendor
I tot això us ho explico perquè entengueu que només escoltant i mirant les coses a les xarxes, la realitat, que potser si va ben encaminada no deixa de ser explicada des d'un punt de vista fals. I per tant tota la raó que es pugui tenir acaba perduda pel simple fet de haver estar explicada i difosa mitjançat exageracions i notícies fake. I això és el que ens pot passar quan ens parlen de la Regió de Tarragona, de la de Terres de l'Ebre o de la de Girona.

De fet una de les coses que m'ha sorprès aquesta última setmana és un Twit dels nostres companys de comunicació de bombers (ei, hola, se us saluda, que segur m'esteu llegint com cada dilluns). Aquest deia exactament això: 

Jo he viscut el temporal des del parc de Lleida, on hem viscut guàrdies plenes de serveis (gairebé 50 el dimarts 21), el dijous 23 a les 7 en punt ja pujàvem als camions per anar a dos serveis diferents... esmorzàvem fora d'hora (no és una queixa, és un indicador), i després seguíem tenim més serveis... ja prevèiem una guàrdia com la dels dies anteriors, i just tornar al parc, on podríem tenir un lleuger respir, trobem un vehicle lleuger preparat per a portar-nos a 4 de nosaltres cap a Girona.

I aquí és quan et desquadra tot. Què fem els de la RELL si no ens acabem la feina, que tenim els vehicles de la meitat dels parcs amunt i avall i algú ha decidit enviar-nos a Girona? I als de Borges Blanques i als de Balaguer... si que ens estimem poc? Si faig números hi ha coses que no em fan sortir els comptes. La REG té el triple de parcs que la RELL, així que hauria/podria assumir el triple de serveis que nosaltres... i els números son més o menys aquests. 1-3 de parcs i 1-3 de serveis en l'episodi. Però la realitat, i així us ho he exposat a la introducció del post és que fins que no ho veus no ho entens.
Montblanc, octubre 2019
A l'octubre vaig estar als aiguats de la Zona de Montblanc. Allí hi havia la tenda del GROS, el conseller Bruc i també el President Torra, i l'helicòpter, i els gossos i els subaquàtics i un grapat de gent més que per logística i operativa son necessaris en un servei d'aquelles característiques. Ara fa un parell de setmanes també vaig estar a Tarragona/La Canonja, al servei de l'explosió. Allí també hi havia el president Torra, el conseller Buch (que varem coincidir a peu del CCB) i varem intercanviar algunes paraules, també hi havia la canina, l'ambulància de bombers, un immens desplegament del GROS (3 carpes, taules, cadires, ordinadors, pantalles, projectors.... a la nit van posar unes tumbones per a poder descansar en condicions humanes)... per tal de facilitat molta de la feina operativa que calia dur a terme en aquell servei tant bèstia.
I clar, jo després d'això creia que ja no els tornaria a veure en mesos, ni a ells ni tot aquell muntatge. I em vaig equivocar. Només arribar al parc de Girona, hi havia tot un bon "tinglado" muntat. El camió del CCB aparcat, una furgoneta de transport, un camió amb la plataforma de material i segur que més coses que desconec. I tot de personal activat de molts parcs d'arreu. També hi havia companys i coneguts de l'Hospitalet de l'Infant, Reus i d'Ascó. Tots allí sense saber què passava exactament però tots allí mobilitzats i esperant no sabíem què. Finalment, ens expliquen que els rius de Girona (el Ter i l'Onyar) estan gairebé al límit, no tant per la pluja a Girona, sinó pel desaiguat dels pantans, que necessiten buidar. Ens ensenyen mapes, possibles llocs on pot inundar-se, entre ells el Trueta. I allí estem, esperant. Alguns vehicles els envien a treure aigua, altre a mirar alguna cosa, i als del parc de Lleida ens deixen amb els companys del parc de Lleida, formant part de la seva dotació.
Foto extreta del compte Twitter del propi conseller
I així és com per unes hores vaig ser bomber del parc de Girona. Una autoescala igual que la de Lleida, un BUL idèntic, un Furgó una mica inferior al de Lleida, però tot molt semblant. Per això l'associació Lleida-Girona. I apa, que surt el primer (i únic) servei del pobrebomber a Girona). Una paret de pedra, al costat d'una casa que havia cedit i cali revisar. I en tornar, que passem per la zona propera a la unió del Ter i l'Onyar. Allí hi trobo un Delta, que conec de fa algun temps, ens saludem, i em porta a veure al conseller. 😱. El pitjor de tot això és que la meva impressió a Tarragona es va confirmar. Aquest conseller d'aprop té empatia amb la gent. Et saluda, i et parla de tu a tu. Li vaig indicar que amb nosaltres hi havia dos nois de pràctiques, de l'última promoció... i com podeu veure a la foto que ens van fer i publicar al seu tuiter, doncs la impressió és la que es veu. Després et caurà bé o malament per altres coses...
Això us ho explico perquè va ser l'esdeveniment que em va fer canviar de xip. Allí ja hi havia un grapat d'edificacions amb els baixos inundats, potser el riu no havia de créixer gaires centímetres més, però ja estava fora de mare i quantificar el mal que hauria fer aquella crescuda dels rius no era possible. Així que tot allò que es va poder es va enviar a la REG, a Girona. El perill no era el que hi havia fins aquell moment, era el que hi podia haver passat o que podria passar encara (que començava a anar a la baixa). Així que tot aquell operatiu, que podia semblar exagerat, era en realitat la preparació necessària per a donar la resposta per si el desbordament hagués anat a més, i que de ben segur que hagués estat necessari. 
De vegades des del nostre parc, ens sembla que allò que tenim és el més gran que hi ha. 50 serveis no passen cada dia, i sovint passen anys a tornar-los a tenir. Però una possible inundació del 25% del sòl de la ciutat de Girona és un servei (un sol) que necessita de molts i molts efectius. I una de les coses que s'està treballant actualment des de la casa és aquesta. Poder estar dimensionats i preparats per l'emergència que ens ve. Un cop hi ha el problema a sobre l'activació de mitjans és més lenta, per això és imprescindible preparar-los amb temps. Desplaçar-los i distribuir-los és la feina que ha de fer un bon gestor de les emergències.
De la REG us he de dir que hi ha molts parcs petits i poc dotats de personal. No hi ha BUPs, ells tenen una mentalitat més de xarxa que altres regions i amb vehicles més polivalents funcionen. L'especialització de parcs (que ells no tenen) millora algunes situacions, però la seva homogenització també té els seus avantatges. I aquí no hi ha ni bons ni dolents, simplement som diferents. I quan ens unim som més grans.

Espero no tenir més serveis com els dels últims mesos durant força temps. Però anar a qualsevol d'aquests serveis et fa sentir més útil i et fa sentit petit. Pujar a un vehicle en direcció a Girona, Tarragona o qualsevol altra lloc allunyat del teu parc es fa en principi costa amunt, però quan són serveis de grans dimensions, el xip canvia. Som part d'un gran engranatge, i que poc a poc l'hem de fer funcionar. Això és feina de tots.

1 comentari:

Enric Cano ha dit...

Ets molt gran. Espero que la gent entengui que potser no cal mirar-nos el melic, com molts ho fan . Que si voltem ens enriquirà la nostra mentalitat del que pensem dels altres i que aquí no hi ha ni bons ni dolents. Ni bombers de primera ni de segona, senzillament que a cada lloc hi ha les seves particularitats.

Una abraçada

Vols rebre els articles per correu? apunta't!