dilluns, 17 de desembre del 2018

Els bombers entrem d'on la gent fuig

Que difícil és fer de bomber quan no tens gent ni mitjans. Així és com em sento cada cop que estic de
guàrdia. No és demagògia. És realment el que sento cada cop que he de pujar al Nissan Patrol que té 25 anys i he d'anar a fer un rescat. També ho sento quan veig que un dels camions per fer els serveis a
Lleida ciutat té porta un dels cinturons de seguretat espatllats des d'abans de l'estiu (i així segueix). També em fa patir que el vehicle forestal (el model de vehicle) tingui la possibilitat de tenir alguns desajusts greus, ja que fa poques setmanes en un altra parc va caure una roda mentre anava en marxa (i en un altra varen detectar l'error abans de que hagués l'accident), els nostres camions comencen a tenir una edat i això no seria problema si es fessin revisions més profundes i més sovint, però com la licitació de manteniment és la que és, limitada en pressupost i funcions, al final el que succeeix és que un manteniment per vehicles de 5 anys s'aplica a vehicles de 15 o més, quedant-se curta. Canvis d'oli i greixatges. La resta va a banda... i com no hi ha pressupost.Per tant en aquest sentit estar de guàrdia és un neguit en quant a seguretat amb els vehicles.

Però també ho és en quant a la feina pròpiament dita. A Lleida hauriem de ser 9 bombers de torn cada
dia, i des de fa una setmana som 7 (si no s'incorpora cap especialista, perdent-se aquest servei).
A priori si hi ha 7 fent la feina de 9 voldria dir que tots hem de fer una mica més, oi? Doncs no és així. Ser 7 vol dir treballar menys segurs. Nosaltres entrem d'allí on la gent fuig. Nosaltres entrem on hi ha fum i foc. Rescatem gent del foc, el fum, dels ferros dels cotxes i de molts més llocs. Nosaltres podríem dir que som bussejadors dins el fum.
Els bussejadors necessiten les ampolles d'aire per respirar sota l'aigua, sense elles moririen ofegats. Nosaltres dins el fum també. Així de senzill i de cru. Per tant a l'igual que els bussejadors necessitem complir uns protocols de seguretat. En el nostre cas necessitem entrar de dos en dos, i per cada bomber que entra és precís que hi hagi un altra bomber rescatador (per qualsevol cosa que fes falta), i de tant en tant fa falta. A mi m'han tret d'un incendi en un aparcament, i us garanteixo que no estaria aquí si no hagués tingut un equip SOS preparat.

En un incendi d'habitatge necessitem el conductor del camió d'aigua i el del camió escala, els dos bombers que entren, els dos SOS i el comandament. Això son 7, però també hi va un tercer vehicle que també porta aigua i material. Per tant 8 bombers. Al parc de Lleida intentem sortir els 9 de guàrdia, ja que si podem tenim un 3r SOS per si el comandament ha d'entrar o tenir un complement dins i un fora. Vaja, per anar bé hem de ser 9. Doncs portem tota la setmana amb 7 bombers de guàrdia. Enteneu ara
el neguit?
I no només això. Que passa si hi ha un segon servei (simultanietat)? Doncs si no hi pot anar un altra parc (a Lleida ens acostuma a ajudar Mollerussa i Balaguer), ens hem de repartir. I aquí és on comencen els problemes. Dos incendis d'habitatge alhora son gairebé impossibles de complir, un cop has mig enllestit el primer has d'anar a l'altre amb part dels recursos, amb tot el que això comporta. Potser no tens el vehicle escala disponible, i si el tens vas curt de personal. Així que sense espantar a ningú, si us ha de passar alguna cosa, intenteu ser els primers, perquè si sou segons us haureu d'esperar i la resolució serà més lenta, ja que l'incendi serà més gran i per tant més dificultós d'apagar.

Per tant, paciència, feu bondat, no correu, no conduïu amb el mòbil la mà, reviseu els endolls, no deixeu res proper a l'estufa elèctrica o la planxa. Sobretot no tingueu accidents ni incidents, que a dia d'avui els bombers disposem de recursos molt més que limitats. Penseu-hi.