dilluns, 23 de maig del 2016

Si passa a Canadà ens passarà a Catalunya?

Esteu llegint notícies de l'incendi de Canadà? només cal demanar informació al Sr Google. Hi ha un grapat de diaris i webs governamentals que expliquen des de l'evacuació fins l'evolució del foc i el seu comportament. Com aquí, vaja.

Em crida l'atenció que després de l'evacuació massiva dels habitants de la zona comenci un pla pel retorn de les persones a les seves llars i les activitats laborals. Mireu!: -->Wildfire re-Entry Plan<-- No només sorprèn la reintroducció dels habitants a casa seva, sinó que el més curiós és que no començaran tornar fins l'1 de juny! Possiblement cal reparar un bon grapat d'infraestructures bàsiques com son la llum i l'aigua. Al nostre nivell, aquí estem acostumats a veure línies elèctriques per tot arreu, així que muntar una connexió és relativament senzill. En tot cas tenim l'experiència del Bages i Berguedà al 1998, amb tot un grapat de masies aïllades, que necessitaven aigua i llum per reconstruir les granges i coberts d'animals. Se suposa que els de Protecció Civil ho deuen tenir tot organitzat i preparat... perquè els sobra temps i diners per altres coses que son més nostres que seves.

Analitzem què passa per Canadà i després m'apropo per intentar explicar (amb les meves limitacions tècniques) què s'espera per les nostres contrades...
El règim d'incendis a Canadà té certa similitud amb la d'aquí, és estacional. Evidentment els factors condicionants son diferents. Ells tenen els boscos nevats durant l'hivern. Però aquest any (i diuen que és pel canvi climàtic) el desgel s'ha avançat més d'un mes. Així que hi ha hagut més temps per a que la vegetació proliferés, permetent que a les primeres calors aquesta s'eixugui (deshidratar, en diuen en termes més tècnics) i en conseqüència hi hagi una major quantitat de combustible disponible. I què ha provocat? Doncs que la quantitat i virulència dels incendis de maig sigui molt superior a les d'anys anteriors. Que d'incendis n'hi havia, però no de la intensitat d'aquest any. Diuen les seves recents estadístiques que està dins dels 6 incendis més grans de Canadà, i com he explicat abans, ara només és el començament... i com son molt amants de les xifres i tenen consciència ambiental, ja han comptat que aquest incendi ha superat el 10% de les emissions totals de Carboni que es van emetre en aquell país al 2014. Per sort, també tenen calculada la reabsorció d'aquest carboni, sembla que entre 10 i 20 anys amb la recuperació del mateix bosc es compensa d'una forma totalment natural. Així que el més lògic  (i això ho dic jo) sembla deixar fer a la mateixa natura.
Del post de la setmana passada, varem poder veure que el que feiem els humans en referència a la política forestal acabava tenint conseqüències en la proliferació de nous incendis, degut al reordenament de nou mosaic paisatgístic. Així que conegut quin és el carboni emès i conegut quin és el temps en reabsorbir-lo, un pensament molt bàsic seria, no tocar res en 20 anys per a que el mateix bosc es recuperi de forma natural... bé, això seria possible si el nostre paisatge no estigués tant alterat.
A diferència dels canadencs, amb boscos pràcticament verges, nosaltres podríem dir que vivim al bosc, no de forma literal, però si que les nostres carreteres i camins envolten el bosc. Vaja, que podríem dir de forma no gaire literal que el nostre bosc està habitat. Hi anem a buscar bolets, d'excursió, hi ha ermites i cases de colònies..., que ens diferencia molt del bosc boreal canadenc, allí ni camins ni cases ni res. Tot i que tenim algunes coses en comú: el règim d'incendis és estacional i intrínsec.
I ara tocant de peus a terra. El nostre hivern ha estat sec, poca pluja i poca neu. Posteriorment la primavera tot i ser humida i amb neu d'última hora també ha estat de les més ventoses, eixugant sovint tot allò plogut. Lo caloret ha fet créixer molta herba i matoll i hores d'ara ja tenim els primers incendis de vegetació de marges i camps erms. Les xoperes de les riberes dels nostres rius novament tiren la seva "neu", la qual crema com si fos pólvora, i ens fa estar més que alerta. I en quatre dies novament la campanya del cereal... així que agafeu-vos que venen corbes!
De moment els mapes ens diuen que ha plogut, que el perill d'incendis encara és més que baix, però nosaltres portem algunes jornades en que la jaqueta forestal s'embruta cada guàrdia. Si mireu al mapa de la previsió de risc (a l'esquerra) aquest de moment (21/5/16) ja es concentra al Pirineu, Priorat i Baix Camp, ui quina por que em fa això. En dues setmanes crec que ja podrem fer alguna estimació una mica més real del que ens espera aquest estiu. Però com ja he dit, herba i matèria per cremar n'hi ha i molta. Ja veurem com acaba tot.

1 comentari:

Adrià ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.