dilluns, 3 de desembre del 2012

la poda de tardor

Quan arriba aquesta època de l'any, em complico la vida i intento podar els arbres del parc. Senzillament és un intent que quedin una mica decents, quan brotin a la primavera.

No sé, el primer any a Lleida em va agafar la venada i m'hi vaig posar.  Vaig agafar unes tisores de podar, unes cisalles i apa.He de reconèixer que molta experiència no tenia. Be, de petit havia vist al meu pare tallar branques en un petit tros que teníem a la zona de Castellvell del Camp i ja un grapat d'anys més tard al meu sogre, que es passa tota una setmana podant les moreres i d'altres arbres de la torre.

De fet el primer any, al veure com estaven de mal tallats i mal crescuts, em va agafar ganes de posar-hi remei i aplicant una mica de vista i de sentit comú poc a poc he anat traient branques que s'enfilaven massa amunt, o que estaven malmeses.
De les obres de remodelació del parc se'n van fer malbé tres o quatre. Que van ser plantats de nou, però no sé perquè van arribar fets un cromo, amb branques mig trencades o moribundes. El primer any les vaig deixar per a que fes la selecció de forma natural i que l'any següent pogués triar entre les branques que millor s'adaptaven al que jo volia. Sembla que no ha anat massa malament, han crescut, s'han obert i en un parell d'anys ja tindran uns envergadura semblant als altres... be, seguiran sent més prims, però això és qüestió d'anys.

També fa un parell d'anys es van plantar moreres i també he preferit esperar a aquesta tardor a passar-hi el ribot. Ja veurem, la morera creix ràpid, però aquest estiu ha estat molt dur pels arbres del parc. Molta calor i poca aigua no ha ajudat a que s'estiressin... i fins i tot l'avet, el super avet del parc ha patit fongs i patíem per salvar-lo. I el desmai, pobre ha quedat mig sec. Se l'ha hagut de fer una neteja de branques seques, com mai, això ho va fer un altre torn. A veure si la primavera ens ve plujosa, que un altre estiu com aquest el desmai no el supera.
El primer any vaig necessitar a més de les tisores i cisalla, d'una motossera per treure aquelles més gruixudes que sols feien que pujar verticalment o no tenien cap sentit. Cada any hi ha algun company que em deixa la seva cisalla. I normalment em recullen les branques. L'any passat però el cap de parc i els companys de segona activitat van posar un ràcord a una tisora pneumàtica per connectar-la a sortida de mitja d'un ERA. Perfecte! ja fa dos anys que no em surten ampolles a les mans!!!
Ara caldrà veure l'any que ve com evolucionen les moreres. La resta més o menys ja ho tinc per la ma. Be espero la propera setmana fer alguna cosa als plataners, que estan al costat de la pista d'helicopters i si no els hi fem res acabaran massa alts i algú els acabarà tallant... millor començo a posar-hi remei. Però això si que serà feina de motoserra!