Un any més que acaba

Quan arriben aquests dies tinc per costum mirar enrere i també endavant. Repassar el que m'ha representat l'any i el que em prepara aquesta casa de bojos... així que farem un repàs, no us sembla?

No considero que a nivell bomberil hagi estat un mal per mi. Hem recuperat una festa, també tingut el dia addicional de vacances... que poc a poc sembla que això de les retallades horàries vagi tornant a la normalitat. Però encara falta, no ens confiem. De fet, la mesura temporal d'incrementar l'horari més de 100 hores (per un mòdic preu) encara segueix en vigor, i espera't!!!

Si, durant el 2016 hem tingut oposició de nous bombers, però tot just han acabat l'opo. Així que ara toca començar l'escola, el periode de pràctiques... i al parc? Ni idea. Aquests dies corre un video boníssim dels companys de Mataró en que exposen que cada cop hi ha menys bombers al parc...

Espereu fins al final del video. (després dels crèdits)

Doncs a Lleida entre jubilacions, baixes i malalties estem en quadre. Al nostre torn enlloc de 14 estan 10 per a cobrir els mínims de 9. Així que és un anar i venir de gent d'altres torns i altres parcs per tapar les vacants.

Per altra banda la formació obligatòria aquest any ha consistit en la millora del nostre prefil forestal... personalment em va agradar, no sé si a totes les regions poden dir el mateix, però va ser molt entenedor, segurament més pràctic que l'anterior d'electricitat i gas, però que també era molt necessària.

El proper any ja veurem com m'ho manego per fer la formació... possiblement l'hauré de fer després de l'estiu, això si ja he pogut tornar... de moment no en tinc ni idea.

Tenim pendent l'oposició a caporal i sergent i la de tècnics... Però em sembla que tal i com està tot el que cal omplir primer és el parcs de gent, no sigui que aviat no quedi cap casc groc i tothom vulgui manar. Així que sóc del parer de dedicar tots els recursos possibles a convocar un parell d'opos per al 2017 i que entrin de cop 300 bombers (ja al 2018) que bona falta ens fa a tots plegats.

De moment no puc esperar gaire cosa més... a si. Tornem a tenir parcs amb Legionel·la, altres amb obres de reparació i remodelació molt necessàries pendents, camins que poc a poc es fan vells... Per cert el 3.19.30 comença a ranquejar i potser aniria sent hora de fer algun intercanvi cultural amb un altre parc i portar un vehicle amb menys quilòmetres. (moment per rellegir: "coses de camions" de 2013).

I a nivell de bloc, doncs estic molt orgullós d'haver arribat a les 200.000 lectures i 322 posts publicats (amb aquest). De tota manera des de fa un mes l'estadística s'ha desnaturalitzat. Sembla que els robots americans i russos entren diariàment a indexar entrades o no sé a què i ha passat del centenar de lectures diàries a triplicar-ho, publiqui o no.

Bé, aquest any passaré el Nadal a casa, cap d'any i Reis també, serà una experiència nova. Així que no crec que us pugui explicar gaires anècdotes bomberils d'aquestes festes.

Apa, fins l'any que bé. Espero que a nivell individual sigui millor (a nivell físic s'entén).

Setmanes complicades pel pobre bomber

Després del post "friendly team" no m'esperava haver de tornar a parlar del torn en molt temps. Ni de la nostra fragilitat ni de la unió que en realitat tenim entre nosaltres. Som companys (amics o no) però acabem sent un grup de persones que compartim moltes experiències, algunes agradables i d'altres que no ho son gens, això sí, en general (i crec que parlo per la majora de la gent del meu torn) son gratificants.

Dijous passat vaig anar al dinar de "Nadal" del torn. Empès perquè tenia ganes de compartir una estona amb els companys que treballen, els que estan jubilats, algun que està en segona activitat i també amb els que porten (i estaran) dies de baixa. Doncs jo que creia que estava en el sector d'"operatius" em trobo d'un dia per l'altra que estic de baixa. Si, l'anterior cap de setmana havia pres mal i malauradament hauré d'estar algunes setmanes de baixa.

Quan vaig arribar al dinar encara ningú sabia que havia pres mal. Només els dos que m'havien acompanyat amb el cotxe. I he de reconèixer que va ser molt gratificant estar acompanyat per 19 companys en un dia en que el dolor i la tensió al genoll en donava força problemes. Va ser un bon migdia i una gran tarda, recordant anècdotes i situacions viscudes.

Evidentment aquests dies amb la mobilitat reduïda m'ha estat complicat escriure i possiblement hi haurà alguna setmana en que tampoc serà possible. I hi ha dues coses que em dolen especialment, una és no poder anar als serveis, seguir aprenent i gaudir d'aquesta professió que fa més de vint anys visc amb intensitat. L'altra és que possiblement no pugui tenir suficient informació ni opinió per comentar tot allò que passa a can bombers (evidentment estaré alguns mesos apartat).

Encara no sé si us escriuré cada setmana, serà més complicat tenir base. De tota manera és possible que algun cop us parli de la meva recuperació, de la qual encara no tinc diagnòstic definitiu, però gairebé segur que tinc un lligament creuat del genoll trencat. Ja vaig passar per això fa vint-i-un anys, sé el que m'espera i per tant estic tranquil.

La setmana passada vaig començar un curs on-line a protecció civil sobre emergències nuclears. Sort que és on-line! I us podré anar fent quatre cèntims del que hi aniré aprenent. De moment així estic. Estaré lligat a bombers a través d'alguns grups de whatsapp i telegram. I faré el possible per no "desconnectar" ni un mil·límetre. De tota manera si les previsions son les que em temo, no tornaré a estar actiu fins després del proper estiu, així que em tocarà fer "reciclatge"... llavors serà moment de saber si realment hauré perdut coneixements  o no. Em sembla que demanaré un examen i m'estalviaré el patiment d'aprendre coses que ja sé.

Apa, fins d'aquí uns dies.
-per cert, he inhabilitat les respostes a aquest post. Sé que em doneu ànims (o no).-

Fins la setmana vinent

Fins la setmana vinent no hi haurà nou post.

els amables servidors públics

Sempre he pensat que els bombers som simpàtics de cara a la gent, i de fet algun cop m'ho han comentat. Si a més mirem l'Emergències de la Tele3, hi tenim la imatge d'un grup de gent super organitzat que estem a les situacions més difícils i anem super compenetrats. Avui no és el dia d'analitzar la nostra organització, ho deixo per un altra post. Però si que vull parlar de la imatge que donem, no com a cos sinó cadascun de nosaltres, quan estem davant de les persones.

Primerament hem d'entendre que per la persona que té un problema gran, nosaltres som els seus "salvadors". Nosaltres som els que li apaguem el "terrible" foc que té a casa, al soterrani o el rescatem d'un ascensor aturat o de situacions molt més complicades com treure'l en condicions de l'interior d'un cotxe accidentat.

No tothom t'accepta igual, ni tots els serveis son iguals. Alguna vegada he tingut la sensació que la persona a qui ajudes l'estàs fent un servei "de pagament" i per tant ell espera el màxim i t'exigeix sense tenir en compte que allò que et demana/exigeix és perillós. Un cop, fa alguns anys no diré el lloc, en un incendi a l'interior d'una nau on cremava una màquina quan ja tenim la situació controlada, entre nosaltres varem fer alguna broma (de paraula, simplement comentaris com que mira ara la màquina és gris o que amb una mica de pintura estarà nova...) Per nosaltres aquell servei era un més, no tenia cap altre perill que l'inicial. Un cop apagat, entre nosaltres ens semblava que podíem treure "ferro" a l'assumpte. De tota manera ja es veia que l'ambient no era el que havia de ser. Pocs dies després es va publicar una queixa al diari.

Quan tractem amb persones hem d'entendre que estan sensibles, tant per les coses bones com per les dolentes. Recordo, i ho he sentit més d'un cop, que quan aixeques a algú fent-li "un pont" (o sigui fent una llitera amb les mans de tots), que ens diu "oh que guai", per la sensació d'estar "volant" i alhora atesa. Evidentment hi ha gent que li fa mal la cama o alguna altra part del cos i el que fan és queixar-se, amb raó. La mateixa sensació que uns tenen d'estar ben atesos altres la poden tenir de desesperació o de nerviosisme i fa que el caràcter se'ls aguditzi.

Molts cops en treure gent d'un ascensor t'expressen amb un somriure el seu alleugeriment, altres en canvi s'han posat molt nerviosos i només criden i gesticulen airosament. Tant en un cas com en l'altra, ni som els més millors del món, ni els més tardaners ni els més descuidats ni els més antipàtics.

I parlant d'antipatia. Nosaltres els bombers, en general estem molt ben vistos per la gent, som els que ajudem i solucionem problemes. En canvi amb la policia la visió és diferent. I els de transit encara tenen menys feeling. Quan nosaltres estem en un accident, en un servei o qualsevol altra situació, mentre tenim el gruix de feina no estem per la gent, però sempre hi ha el que té una posició més relaxada i que pot tenir una mica de contacte amb la gent (digues-li públic, implicats o gent afectada indirectament perquè no pot entrar a casa, o porten molta estona parats a la carretera). Aquestos son casos especials.

En general no tenim massa problema en explicar-los que estem treballant en una situació o una altra... (de vegades algun nen m'ha preguntat que què passa, i li contesto en broma, si t'ho dic t'hauré de matar... i es posen a riure). La gent acostuma a agrair-te que els informis mínimament que els problemes tenen solució (bona o dolenta, però que hi ets per fer-te'n càrrec).

Aquesta setmana em vaig trobar en una cua derivada d'un accident de transit. Portava molta estona parat, avançant molt poc a poc. Fins i tot van passar dos vehicles de parcs de fora la zona. Això em va fer pensar que l'accident era important i que en tindríem per estona, mentre passaven vehicles de Mossos amunt i avall. Poc a poc anàvem avançant fins que érem quasi davant de tot. Vaig pensar, potser passarem per una vora, a veure els nens (els meus) com porten això de veure un marron gros. I en arribar a davant, un a un, els cotxes donaven la volta. D'acord, entenc que 4 vehicles pesants de bombers tenen un bon sidral i n'hi ha per estona. Com vaig haver d'esperar que el cotxe de davant fes maniobra per girar, vaig obrir la finestra, i al mosso, que només mirava com giràvem, li pregunto, un cotxe o un camió? i m'ignora mentre mira la matricula per darrera... i li dic, sóc bomber, no és tafaneria (porto un adhesiu del casc, suposant que el veia). Uns segons més tard sento que diu, "demà ho mires al diari". Jo m'esperava que m'ignorés o que em fes fer via. Però la reacció de la meva filla és per reflexionar,  "aquest tio és tonto" va dir. I en varem estar parlant una estona.

Bé, aquesta és l'amabilitat que un espera d'algú que està per ajudar a la resta de gent?. I és quan em vaig plantejar escriure sobre això. Evidentment no pots anar explicant a tots els cotxes què passa. No pots. Simplement has de regular el transit, donar atenció als ferits o apagar un foc. Però i la gent que porta 30 o 40 minuts esperant? Jo portava els nens a classe, varem fer tard. Què costa (perquè ho he fet) anar pels cotxes dient que millor que girin perquè n'hi ha per estona?. La gent t'ho agraeix, estàs fent la teva feina també. Evites que tots els cotxes estiguin fent cua, alliberes el col·lapse de la cruïlla anterior, i t'evites preguntes d'algú que simplement vol saber la causa per la qual aquell dia farà tard o no arribarà.

Segurament jo he estat el primer a dir-li a algú que giri cua i ens deixi treballar, perquè en aquell moment hi ha feina, però hi ha molts moments en que (sense entrar en la tafaneria) has d'explicar als que esperen per tornar a casa o que tenen a un familiar o company ferit "que estàs fent tot el que pots per a minimitzar la situació". I a la carretera? El "tafaner" sovint apareix, però no és el mateix al que quan passa prop teu vol entendre què passa i què és el que li ha pertorbat el seu camí a la feina.

Tots som humans, de nit, amb boira i fred a cap de nosaltres ens agrada estar palplantats en una carretera, però és la nostra feina, i allí ens toca estar. Si fem de "dolents", per la gent serem els dolents, però si intentem ajudar, la recompensa d'una mirada d'agraïment ens farà passar el fred, la pluja i serem aquell amable servidor públic. I si som els espectadors pensarem: "pobre quina putada estar allí amb la boira i el fred".

friendly team

As you have seen in this blog I enjoy with my job, and I write about it. This year has been special for me. I always think that my job mates are not my friends... they are a great group of people, and with the most of them we create feeling and confiance and it is good for the difficult services. I have worked with them for ten years and I think this is my team, this is my people and I don't want to change of job group. No all of us have arrived the same day or the same year, some firefighters have arrived and others have go on during this time. It is a dinanic group but the philosophy of the group has been maintained.

Recent years I decided not to assist to the Christmas meeting dinner, as I have seid they are not my friends. This year many things have happened... injuries are common in firefighters. We are active people and sports, trainings, misfortunes, illness and others have meant that no all of us have arrived able to work at the end of this year.

This year I will go to my team Christmas meeting. I want to celebrate with them that we are a good team, and I want to stay with them many years more. I want to recover my convalescent mates and next year I want to celebrate that all of them are working again.

If I see back I can remember some people that now probably are singing Gregorian chant in Heaven (or extinguishing fire in the hell). In a few years other mates will go with them, others will retire due to injuries... It is the sad part of this job. As my linkage with them is higher, increases my pain. I do not want to be friend of my mates. I want to have good mates, not more. This blog allows me to know many people and not all of them see firefighters' world as I feel it, and all of them are my mates.

Some days, not all of us wants to meeting to take the afternoon tea, or to spend time talking with other about a disagreement, same days we are individualists (there are no problem, all people needs his own time), but I think it is very important to mainaint the force as a team. This year is arriving to its end I want to enjoy with people that makes up my group that we are together.

Since summer there is a challenge to promote caporal and sergeant, and some colleagues maybe achieve it. Probably some people will get injured during next year and is is easy that some of us will be in other fire station. I am feeling different this year. I want to celebrate we are a team, with differences, of course, but a team.

Ricardo i els calendaris

És curiós com ara que s'acosta Nadal (falta més d'un mes) és un no parar d'accions solidàries, que si la Marató, que si les ONGs, que si la pobresa energètica...

Aquesta setmana hem enterrat un bomber, al Ricardo. Era un tio especial, com molts dels bombers amb qui he treballat, però aquest és dels que deixen empremta, Tot i que tots tenim coses un costat bo i un altre que no ho és tant. Ell era dels pocs que tenia plaça a Bombers de la Generalitat i també a Bombers de Barcelona on havia tornat recentment.

En Ricardo era un apassionat de bombers. Sempre que en tenia l'ocasió en feia bandera. Era un paio esportista (de gimnàs) i sempre el podies veure participant al Campionat de Policies i Bombers (World Police and Fire Games), era dels que no hi fallava mai.

No recordo haver-hi fet gaires guàrdies, estàvem en torns diferents, i després va anar a l'aeroport. En tornar a Lleida vaig començar a conèixe'l una mica (a nivell bomberil) i per això dic que era un orgullós de bombers. Aquesta part m'encantava. Era capàs de posar-se un casc antic (dels negres de fa 30 o 40 anys) i deixar-se fer fotos amb ell, a sobre una bicicleta tipus vintage d'algun bomber "modernet". Aquell dia vaig descobrir que en Ricardo tenia ànima de bomber. 

I si per alguna cosa se l'ha de recordar és per aquesta ànima. Et podia caure bo o no, però li hem de reconèixer que era un apassionat. Ell va inventar el calendari de bombers! I tant!!!! Els primers calendaris de bombers, si feu memòria, eren de tios catxes amb poca roba i molt oli a la pell. Doncs els primers calendaris, i parlo de fa un grapat d'anys, eren amb el Ricardo.

Avui els calendaris han canviat molt. Primer es van "professionalitzar" i també "legalitzar" de manera que la mateixa casa en fa una mena de filtre o simplement s'assegura el bon nom institucional. Actualment el calendari té el seu objecte solidari. Ja no treu rendiment de la imatge del bomber "sexi" sinó que vol fer ressò dels problemes de la gent vulnerable. Els últims calendaris son sobretot una ajuda a tota aquesta gent que amb bombers o no es mereixen tenir una vida una mica més fàcil.

Aquesta setmana la tanco pensant en que el Ricardo va obrir la porta al calendari de bombers. És la meva memòria i com a tal així el vull recordar. 

Grande Ricardo!

El futur dels vehicles de bombers

Feia dies que no treia el tema de vehicles... veieu els camions i 4x4 que tenim en aquest moment als parcs? com els veieu d'aquí a 10 anys? i d'aquí a 20? Us heu plantejat que un camió que es pugui licitar durant l'any que ve i que arribi cap al 2019 potser serà un vehicle desfasat tecnològicament parlant?

Només cal mirar al nostre voltant. Quin tipus de vehicle està començant a mirar la gent en el moment que es planteja canviar el que té? De moment la majoria es planteja un vehicle hibrid, la opció més fàcil. L'opció vehicle 100% elèctric de moment no acaba d'arrelar. Però a nivell vehicle lleuger ja son opcions que poc a poc agafen empenta. Per tant, perquè els vehicles lleugers destinats a mobilització de persones no els podem començar a demanar aquesta opció? No podrien ser el substitut dels models "Ibiza"?

A nivell 4x4 la situació és més complicada. El mercat encara no demanda aquestes prestacions en un elèctric ni un híbrid. Se suposa que per anar muntanya amunt l'augment de consum elèctric li resta temps de treball. Però segur que alguna cosa hi deu haver en un futur poc llunyà. De fet, tampoc és tant ciència ficció, el Toyota Rav4 Hybrid ja existeix (de fa poc i encara és un desconegut).

Això del vehicle elèctric em fa plantejar un punt a tenir en compte. Si som capaços de tenir vehicles per repostar combustible (n'havíem tingut, quan érem rics) perquè a nivell de la USLO no podem tenir un vehicle amb generador elèctric per a fer recàrrega de vehicles als incendis? No tenim Punts de Trànsit, CCBs i altres vehicles "exclusius" per grans serveis? Doncs no és tant descabellat tenir un vehicle (o un contenidor mòbil) amb un generador per recarregar els vehicles als incendis forestals.

I a nivell de camions i vehicles pesats? Com seran els camions bomberils del futur? Si mireu al vostre voltant a nivell de transport de mercaderies no hi ha revolució elèctrica, i la veritat, és difícil que hi sigui. Massa pes. Però què passa amb els autocars? Seran els primers a fer el canvi? No, parlem en present, ja l'estan fent.

Els que sigueu més urbanites, va, els de Barcelona (avui parlaré bé dels de Barcelona) ho teniu clar. Només cal mirar la flota del servei d'autobusos municipal de Barcelona. Hi ha un miler de vehicles, i hi ha totes les possibilitats en combustible. Gasoil, GLP, GNL, elèctrics purs i híbrids. En realitat la meitat de la flota ja és de gas natural. No negaré els interessos comercials de la companyia de gas en fer bandera d'aquest fet, però com a substitut al gasoil sembla una bona opció (parlant a nivell de contaminació per NOx, partícules i altres).

Així que cal esperar que a nivell de camions? Doncs el mateix. Camions duals amb motor gasoil i GNL. És un món totalment en fase de desenvolupament i implantació, però per la vostra informació, ja hi ha un camió de transport de mercaderies que enllaça l'estat espanyol amb Alemanya que funciona amb GNL... així que fixeu-vos els habituals de la A2 que hi circula cada dia.

En resum, els lleugers haurien d'acabar sent elèctrics o híbrids (electrics o de GNL) i els camions híbrids de GNL. Així que en un futur podem afegir a la llista de vehicles "raros" el de Punt de Càrrega Elèctrica (PCE) i el de Càrrega de Gas (PCG). Ànim, que als de la Subdirecció General Tècnica se'ls gira feina... o no, perquè per comprar "monstrus" i "aberracions" sense solta ni volta ja estem be com estem... Les característiques específiques del camió, carrossat i distribució és una feina que no s'ha fet MAI com calia en 35 anys de Bombers.

I apaguem incendis a més de 2000m

Aquest matí repassant estadístiques m'he donat compte que hi ha un parell de posts que van funcionar força bé. I me'ls he tornat a llegir detingudament. De vegades em sorprenc a mi mateix de les coses que escric i com les escric. Sóc de ciències i segur que algú de la vesant literària em deu posar a parir cada cop que em llegeix. Però un cop els he rellegit crec que estan prou encertats. Hi feia algunes dissertacions respecte a si calia o no apagar els incendis forestals, i la veritat és que val la pena de tornar-los a llegir (principalment a nivell divulgatiu).
http://unpobrebomber.blogspot.com/2016/07/hem-de-deixar-cremar-els-boscos.html

http://unpobrebomber.blogspot.com/2016/07/qui-te-la-culpa-dels-actuals-incendis.html

Un cop llegits i després de passar algunes hores a Esterri d'Àneu (no vaig picar ni apagar cap flama) em ve de gust dedicar algunes línies a aquest incendi, sobretot perquè des de fora s'ha entès poc el que s'hi ha fet allí (i des de dins la majoria de gent tampoc ho sap).

Però perquè s'ha anat a apagar un incendi de "pastures" allà dalt? S'ha de tenir en compte que allò està al costat d'un parc Nacional i per tant hi ha una sèrie d'espais protegits no només per l'acció humana sinó que en realitat es vol preservar algun tipus de fauna o flora determinada (no només un espai que és molt bonic, sinó tot el valor que aporta a l'ecosistema). I aquí és on hi ha una de les prioritats que es van marcar a l'inici de l'actuació de bombers...

Algú coneix la sargantana pallaresa? no? Doncs sou uns ignorants de barretina i espardenya. Aquesta espècie és autòctona del Pirineu català. Només hi ha dos llocs al món on es pot trobar, a pocs centenars de metres d'on hi havia l'incendi i també a la zona propera a la Pica d'Estats.

La sargantana pallaresa (Iberolacerta aurelioi) és de la família Lacertidae, Endèmica del Pirineu centro-oriental. I per això és important, pel seu gran valor biològic. I què feien els bombers? doncs prioritzar la supervivència d'aquesta espècie... la resta? doncs podia tenir un valor més estratègic, ja que en un incendi d'alta muntanya, en que podia durar varis dies, aquest es podia obrir (ara ho explico) i afectar a una zona més gran que la originària.

foto espectacularment preciosa de Joan M (del Pallars)

Un foc quan va cap avall va poc a poc. Tenim moltes coses al nostre favor, però en aquest cas la nit en aquesta orografia impedia el treball nocturn (per seguretat). Però com que seguia cremant per la nit, aquest el que feia era anar eixamplant-se a mesura que avançava muntanya avall. De 5 de la tarda a 8-9 del matí hi ha moltes hores per a que aquest es pugui moure. A 10m per hora son 130m en que el foc ha anat lliurement. Aquí pot haver fet un canvi de pendent (per una aresta, un vèrtex, etc.) o que simplement en obrir-se (fer-se més ample) troba zona no cremada per sobre seu. I apa, ja tens l'incendi corrent muntanya amunt. Buscant nous espais per cremar. Així que cada matí era una sorpresa el que s'hi podia trobar.

I perquè no es va poder treballar per a encaixonar-lo durant el dia i evitar l'avanç nocturn? Doncs això, les prioritats. Un incendi d'aquestes característiques és molt diferent als que trobem a l'estiu al bosc. Al bosc situem diferents punts de vehicles i bombers i el vas encerclant. Aquí aquesta estratègia no funciona. Tens un temps molt limitat, no hi ha aigua, i els mitjans aeris no penetren en alguns dels espais esquerps i rocosos en que la vegetació queda amagada.

6/11/2016. Incendi nevat

Per tant si el que cal és protegir la sargantana, es prioritza la sargantana, després veus que hi ha possibilitat de que s'acosti a una zona boscosa que li donaria combustible i alhora continuïtat (segona prioritat) i així anar sumant zones que l'anàlisis tècnic ens diu que poden donar problemes. I quan s'apaga l'incendi? De dues maneres, una quan es poden tancar tots els punts conflictius i l'altra quan plou i neva. I aquí en realitat s'han fet les dues coses. Primerament s'ha anat evitant que s'obrís i accedís a zones que li haguessin donat revolada i quan ja només quedava la vessant d'Isabarre, ha vingut la pluja i l'ha acabat de rematar. De fet quan ja només quedava aquest últim front, estava totalment encaixonat i l'únic que quedava esperar era si hi havia algun punt on es pogués obrir lateralment.

No us explico anècdotes, que en qualsevol incendi n'hi ha moltes. He tingut la sort de poder anar-hi i entendre com es gestionen aquesta tipologia d'incendis. Ah, recordeu el canvi climàtic. Recordeu els boscos boreals? Cada cop més disponibles. Doncs els incendis d'alta muntanya hi tenen gran similitud. Aneu acostumant-vos a pujar a un helicòpter per accedir a la zona de foc. Ara que tenim per la mà l'estratègia dels incendis de bosc ens arriba un nou tipus d'incendi... Encara ningú l'ha batejat, però serà aquesta la 6ª generació?

ja falta poc pel caos

Ja tenim la boira instal·lada a Lleida, crec que alguna nit ha arribat a la costa i tot. Això ens complica la vida. Els revols es fan eterns o simplement apareixen de sobte. Algun accident de més tindrem aquests dies. També i recordant el tema de neumàtics de l'últim post, amb el terra mullat tot es fa més complicat.

Però que hi hagi boira a la Plana de Lleida no vol dir que a la resta de Catalunya sigui igual. La dita que Catalunya comença a la Panadella també ve perquè és on acaba la boira i comences a veure el sol i tota aquesta terra que tenim. I com que a la resta fa sol i bona temperatura doncs la gent surt a buscar bolets, que és el que toca aquests dies.

A més dels boletaires també tenim els pagesos, alguns ja estan esporgant, i en acabar fan la crema corresponent. Jo no tinc cap problema amb això. Però els anuncis del 112 ens queden gravats a la memòria, i la gent quan veu fum avisa de foc al bosc. Bosc? Quin bosc? No hi ha un camp d'oliveres, ametllers o no sé què al voltant d'aquest fum blanc i concentrat? llavors perquè avises d'un incendi? Potser el problema el tenim al 112 o a casa nostra mateix.

És curiós, en l'última sortida a "no res" (així ho diem al parc), com havia un incendi "de debò" i allí s'hi havia desplaçat el cap de guàrdia, doncs tot depenia d'un altre cap de guàrdia que estava en una altra regió (i evidentment ni idea de com les gasten a Lleida), així que ha sortit la trucada de rigor, a l'hora de quasi fer-se fosc. Una columna de fum vista des de l'autopista. Una multa li haurien de fotre, per no mirar a la carretera! I apa, fes sortir un camió a mirar què era (no res, ja ho hem dit tots 9 això), i mentre anàvem s'ha fet de nit, amb boira, no es veia a 10m... i en sec ens trobem un camió de bombers de cara!!!!! Au, han fet sortir 2 camions de bombers per una columna de fum que havia fet un pagès al mig de la seva finca. Doncs així anem. 2 camions!!! tan locos aquesta gent!!!!

I després diuen que necessiten tenir una xarxa de caps de guàrdia... nooooo, el que fa falta és que els que hi hagi facin la feina bé.

D'aquí a 10 dies comencen els incendis de xemeneia i les calderes que "exploten", com ha de gestionar això algú que es pensa que a tot arreu estan a 10º, quan a Lleida estem a -5º? Aquí les xemeneies se'ls posa llenya, però molta, i es netegen cada 10 anys (sempre et diuen que ho van fer l'any passat) i les calderes... doncs van a tope, i fan pum. Quan ens gestioni algú que mira els serveis des d'un ordinador a 150km anirem segons marca una INT feta des d'un despatx de Cerdanyola i sí, a Cerdanyola hi ha moltes calderes i xemeneies... ja falta poc pel caos.

Comencem bé els primers dies de fred (Lleida 12º i humitat de 96%) ... ai no, que avui a Barcelona tenien 19º (Raval) i van amb màniga curta.