Quan el risc és estacional

Poc a poc m'aniré posant a lloc. Els primers dies han estat de coneixement i d'adaptació al fet que a partir d'ara faré menys guàrdies. Per sort mantindré el meu torn a Lleida cosa que em permetrà mantenir les rutines de torn. Són 18 anys al mateix interval horari, encara que poc a poc la gent hagi anat canviant. Des d'aquella primera guàrdia només en queda un (i jo). Tot i això el torn "original" també hi és integrada més gent. Varen venir una mica més tard, però són part de l'essència del torn D. Amb la certesa que en acabar l'estiu canviava l'horari, he gastat totes les festes i compensacions que tenia acumulades fins ara. La veritat és que entre agost, setembre i el que portem d'octubre, amb el nombre de guàrdies fetes, no omplo els dits d'una ma.

Així no és fàcil parlar dels problemes del dia a dia en un parc de bombers. Cert. Però faré l'esforç, perquè anar al parc ho he fet un grapat de cops, gairebé cada dia l'última setmana. Ah, i també vaig fer un canvi de guàrdia al torn anterior. A l'igual que ens va passar a nosaltres, al començament de l'any va canviar mig torn, també amb gent més experta. A Lleida tots els torns hem augmentat la mitjana d'edat. Això significa menys "frescor" però també més experiència. Una cosa va per l'altra. Els darrers anys els torns eren un neguit continu per a veure qui feia la pràctica més complexa, més espectacular i també per practicar com a bojos coses que poques vegades ens calen (i parlo d'obertura de panys). Al final, a Lleida, amb autoescala i entrant pel balcó o una finestra accedim a gairebé tot arreu. Que no vol dir que un dia calgui desmuntar un pany.

Les últimes setmanes ens ha arribat el nou furgó de rescat. A altres parcs els hi ha arribat el BUL, el BUP o el BNP. Fa uns dies vaig estar a l'Hospitalet de Llobregat. Tenen el BUL i el BUP nous. Que amb l'autoescala i el BRP els queda una cotxera que fa molt goig. Ja només els queda canviar el Furgó, que és el Mercedes típic. Un model que quan ens el van vendre ja es veia antiquat. Aquestes coses que feia el Servei Tècnic. Feia licitacions tant mal fetes que podia arribar fins i tot un Ssangyong com si fos un bon 4x4. I és segurament el pitjor dels vehicles que s'han comprat a Bombers. Aquest i els BRP Renault de fa una quinzena d'anys. Em sembla que ben pocs en queden.

Tornant al tema dels torns "envellits". El nou furgó ha promogut que tothom estigui a la cotxera o al camp de maniobres utilitzant les noves eines. Els puntals són un bon repte per a tots per tal d'ajustar les nostres idees als capricis de la física. I abans de posar un puntal cal fer un bon anàlisis de totes les variables. No és només un tema de pujar i que no baixi. També hi ha els moviments laterals i un cul de camió pot acabar basculant... Quan vaig ser a l'Hospitalet, el torn estava "jugant" amb l'autoescala. A més d'unes sessions extra per la resta de personal amb maniobres per actuacions en serveis radiològics. I és que aviat han de fer un simulacre a un hospital oncològic.

A Lleida també tenim instal·lacions radiològiques. A més dels hospitals i centres sanitaris, amb els aparells de raig X i i de ressonància, hi ha un grapat de fonts radioactives. L´oncologia sovint utilitza aquest tipus de fonts per curar malalties. I en tenim més a prop del que puguem pensar. També en ús industrial. Els antics parallamps (pràcticament s'han substituït tots) o aparells de mesura del gruix i densitat del paper, en nivells de dipòsits o en identificació de metalls en deixalleries de ferro. I segurament els aparells que fan més quilòmetres, la radiografia industrial i la determinació de la compactació i humitat del sòl.

Així que feina per estar al dia i preparats per a tota mena de serveis en tenim. I en això estem. Quan no obrim i rebentem la porta d'un cotxe, apuntalem una paret o intentem que no bolqui un camió. A més d'apagar incendis, fer maniobres "transicionals" i controlar els fums d'un incendi. Tirar aigua amb els nous monitors dels nous camins nodrissa o controlar la temperatura amb la càmera tèrmica de la cistella de les autoescales.

Des de fa algunes setmanes, ja estem en mode tardor/hivern. Hem deixat les maniobres de tirar aigua en marxa i de moto-serra per la primavera que ve. Ara toca incendis d'interior i rescats. Imagino que de la mateixa manera que a l'estiu està tot activat i preparat per a que al mínim avís de fum s'activi tot el sistema. Ara amb el bum estacional de boletaires, excursionistes i escaladors, devem tenir de dijous a diumenge tota l'operativa dels Punts de Transit ajustada per sortir, els parcs de muntanya activats i sobredimensionats, els helicòpters a peu de bosc i totes les càmeres de vigilància mirant els bosc. Si a l'estiu som capaços de tenir tot activat per un grapat d'arbres, ara que parlem de persones, també, oi?