la continuïtat d'unpobrebomber

Arribats fins aquí hauré de fer alguns ajustos. Després de més de 14 anys sent el "pobrebomber" sempre he tingut clar com seria el final d'aquest bloc. Tranquils, encara no ha arribat. Però si que algunes dinàmiques possiblement canviïn. El treball a torn i les gairebé 70 guàrdies són l'estat natural per un "pobrebomber" però això ha canviat. Des de fa pocs dies he canviat a horari mixt. Segueixo amb el meu casc de color groc, sent l'últim de la fila en la gran majoria de serveis, només per davant dels, cada cop més nombrosos, bombers de les últimes promocions. I tot i així hi comença a haver molts caporals i sergents de promocions més recents a la meva. En aquest sentit hi ha molt bona gent que m'ha avançat per l'esquerra i per la dreta.

Passar a horari mixt significa menys guàrdies, menys parc i segurament veure les coses d'una altra manera. En aquest sentit em tocarà estirar i acompanyar la guàrdia de suport del GRIT i millorar la relació entre aquest suport i els parcs amb el furgó de riscos tecnològics. Aquest punt no és part del concepte del pobrebomber, però la resta de guàrdies si que ho son. Per això, després d'un parell de nits donant voltes a la qüestió, el pobrebomber ha de seguir.

Com canviarà el bloc? No ho sé. Tampoc és el mateix quan vaig començar que ara. Al començament necessitava dos o tres dies per publicar. Esperava sense cap mena de criteri a penjar els posts amb l'esperança que hagués passat prou temps entre una publicació i una altra. De forma natural la publicació es va estabilitzar a un cop per setmana, i el dilluns és el dia que ha acabat sent el de les publicacions d'unpobrebomber. No només això, sinó que a les 6 del matí estava tot preparat i programat per a donar llum verda al nou post. Sempre he estat persona d'ordinador, amb el temps he millorat la manera d'escriure i també he escoltat quan em dèieu que deia frases massa llargues (escrites directament des del meu cap). Els últims anys, tot aquest procés s'ha optimitzat. La teoria de les 10.000 hores serveix millor que mai per explicar la meva evolució.

Per tant, poc a poc anirà canviant, no en l'esperit crític. Però possiblement en que ara tingui accés a molta més informació i que d'algunes coses no en pugui parlar. Com tampoc ningú treu a la llum molts detalls de la seva feina, jo tampoc podré explicar la meva d'oficina. Simplement perquè no toca. Possiblement pugui explicar millor que mai perquè funcionen les guàrdies de suport, com funciona un centre de comandament de bombers i seguir aplicant el meu sentit crític (que no criticar ni posar pals a les rodes) aquells serveis i situacions que segurament a mi i a molts us grinyolen. Sempre vistes des del punt de vista del bomber de casc groc, perquè a les guàrdies és el que porto fent des de fa 30 anys i així seguirà sent.

No em canvio el casc groc per cap altre, ni l'hi incorporo cap mena de marca, simplement ho combinaré amb feina de gestió (oficina). He donat classes a l'ISPC, he explicat prevenció als instituts de Lleida i he acollit estudiants en pràctiques al meu parc. Des d'ara m'implicaré encara més dins el GRIT.

Prenc el relleu de gent molt bona. Començant pel Sanromà i el Nonó, que em van introduir en aquesta especialitat per allà el 1995 (al meu bàsic), seguits per gent com el Jordi Sancho i el Sebas (i el contenidor d'amoníac), després va venir en Salve i en Perona. Sense oblidar als diferents tècnics que han passat per 'especialitat. L'Ernest Cuartielles un dels primers tècnics a tornar a bomber, posteriorment l'Albert Ventosa, en Sebastià Massagué, l'Enric Pous son noms que a tots ens han fer aprendre un grapat de coses. El Miquel de Valls i el Xesco com a grans referents. Ja més recentment, en Toni Gómez, l'Àlex Tortras i el gran Xavi Sabaté han estat el trident que ha portat aquesta especialitat a les portes de la Champions bomberil.

Seguint amb el símil futbolístic, surto al terreny de joc per donar continuïtat i joc a un gran equip que, des del 2019 quan es va fer el primer curs GRIT, ens acompanyem mútuament. Estic segur que en un futur no massa llunyà en sentireu a parlar. Gent molt potent en detecció, en recerca d'informació d'empreses, especialitzada en productes químics, expertíssims en cisternes, en biologia, en radiacions en organitzar i actualitzar temaris i cursos... Els que ho han deixat, els que continuen i els que s'incorporen. Tot un honor formar part d'aquest potent equip.