Gràcies Ramon, David, Jordi, Pau i Jaume

Avui és un dia especial per a molts bombers,
a mi particularment se'm fa un nus a la gola cada cop que arribem a 21 de juliol.
Sempre tindré un racó del meu cor reservat per vosaltres.

Gràcies Ramon, David, Jordi, Pau i Jaume

Qui té la culpa dels actuals incendis?

Bé, arribats a aquest punt, i previ a la dissertació entre deixar cremar o no els boscos catalans, potser que ens plantegem perquè tenim el que està passant.

Més o menys els lectors habituals d'aquest bloc, i també els que s'apuntin aquests dies per aquesta temàtica més concreta, sabreu que el problema és que els incendis forestals a Catalunya amb més dificultat de ser extingits son els de 4ª i 5ª generació. I com tot en aquesta vida, l'única manera de donar-li la volta i remetre aquest fet és coneixent la causa real del problema.

Aquesta és la base per solbentar qualsevol situació: Tinc un problema --> l'arreglo
però que passa si torno a tenir el problema i ara encara és més gran? --> el torno a arreglar i la reparació és més costosa --> i segueixo indefinidament.
D'aquesta manera cada cop que tinc el problema aquest em costa més esforç reparar-lo. Una mica això seria la paradoxa de l'extinció. Hi ha foc, l'apago, el bosc cada cop és més vell, es torna a encendre (aquest cop més virulent) i etc, etc, etc. La forma correcta de corregir l'error és anant a buscar la causa real d'aquesta situació. Si conec la causa (que no l'efecte) llavors puc fer el canvi d'allò que provoca l'error i evitar els següents incidents.

Urbanitzacions i poblacions integrades al bosc:

Vallirana

La Floresta/St Cugat

Can Massuet del Far

Vallvidrera

Si ho posem en paraules d'incendis forestals, tenim els incendis "de sempre" (1ª generació) i anem empitjorant (per molts factors) fins a la 4ª. Aquesta es caracteritza bàsicament per la suma dels 3 factors anteriors i li hem d'afegir el factor humà directe, que no és res més que les cases al costat del bosc. Urbanitzacions en zones boscoses, poblacions a tocar del bosc, i tota aquella activitat que aglutina un grapat de persones i bens en zona vulnerable.

Si apagar incendis de 3ª generació és molt complex perquè fàcilment surten de la capacitat d'extinció de bombers (i la resta d'intervinents), imagineu què passa a nivell organitzatiu si poses persones espantades que marxen o que es posen histèriques durant l'incendi? Doncs que la feina de bombers deixa de ser (en gran mesura) la d'apagar el foc per passar a protegir la gent (sovint d'ella mateixa). Doncs això és el que defineix els incendis de 4ª generació.

Recapitulem: Quina és la causa dels incendis de 4ª generació? Les persones. Ens sobren les persones. I quines son les persones que sobren? Totes? No, totes no, només les que han sortit de la concentració urbana per anar a viure en urbanitzacions al mig del bosc. I aquests qui son? Doncs els de Barcelona.

Doncs si, la causa principal per la qual tenim incendis de 4ª generació és per culpa dels de Barcelona, perquè son ells els que van a viure al camp, rodejats d'arbres, que quan hi ha foc cremen.

Arribats a aquest punt també podríem anar a buscar el perquè tenim incendis de 2ª i 3ª generació, i en aquest cas he de dir que la culpa la tenen els pagesos i els ramaders. Ells son els que un dia van abandonar els cultius i les explotacions del mateix bosc, i en conseqüència aquest s'ha fet més gran i també més frondós.

Ara que ja coneixem les causes, els antics pagesos i els de Barcelona, hem de trobar la solució. Ni podem obligar a la gent a tornar a treballar el camp (a curt termini no és factible) ni podem retornar als de Barcelona a can fanga.

Només podem fer que els de Barcelona que ara viuen al camp facin allò que feien els antics habitants rurals: treballar el camp. No farem lleis per a que agafin el xapo ni la mula i comencin a llaurar i plantar no se sap què, però si que cal que aquests facin les neteges dels perímetres a les urbanitzacions, esclarides dels boscos colindants i altres accions per tal de minvar la força del foc al volant de les urbanitacions.

El problema de la 5ª generació és que la SIMULTANIETAT sobrepassa no només la capacitat d'extinció, sinó que a més sobrepassa la quantitat de recursos que hem de destinar a apagar els incendis i a protegir a la gent. Per tant si no donem a l'abast és que no podem apagar els incendis. I aquí recau la dificultat en el següent pas.

De la mateixa manera que quan estem en un accident i ens desborda (trens, avions, etc) cal fer un triatge, en incendis forestals simultanis també haurem d'arribar a fer-ho. Caldrà decidir a quin de tots els incendis forestals que hi ha en aquest moment se li dona prioritat. I de la mateixa manera que tenim protocols de tria de malalts/ferits, hauríem de crear protocols per triar, amb certa coherència i criteri, quins incendis s'han de deixar cremar.

La inversió en extinció perd eficiència a mesura que creix.
Un augment del 50% més no es tradueix en una millora del 50% en eficàcia.

En aquest moment ho estem apagant tot. Dediquem esforços humans i materials (que costen molts i molts diners) en apagar tots els incendis. Potser hauria de ser el moment en plantejar-nos apagar menys... i tradueixo:

• Tenim incendis com el de Rocallaura (2/6/16), el de Vallirana (14/7/16), Marganell (22/6) o d'altres dins aquesta mateixa campanya en que veiem que el foc corre però no corre prou, que fa mal a la vista però que només crema el sotabosc... i no demanàveu de posar cabres, ases i altres bèsties al camp? doncs l'efecte d'aquests últims incendis és el mateix. Els arbres en la seva gran majoria s'han salvat, o han deixat anar la seva llavor. Haver apagat aquests incendis equival a ajudar a aquests boscos a créixer d'una manera desmesurada. Haver-los deixat cremar hauria estat la manera en que s'haguessin sanejat, espaiat i alhora fer la tria, de forma natural, de les espècies més fortes.

En resum, que la culpa com gairebé de tot la tenen els de Barcelona i els pagesos. I que els bombers ens hem de dedicar a apagar alguns incendis, no tots, no sempre. Només quan les condicions acompanyen. Per cert, els mapes en la gran majoria de territori son taronges, i com deia abans, l'incendi crema però no suficientment. Aprofitem els mapes i el domini que tenim dels indicadors meteo per trobar oportunitats, no d'atacar el foc, sinó de deixar-lo fer.

Espero que no us hagueu estirat gaire dels cabells, però algú ho havia de dir.

Hem de deixar cremar els boscos?

Què hi veieu en aquesta imatge? Us dono diferents opcions...

• a) RES!! Ni arbres, ni plantes, ni animals...
• Així és com el gran públic veu els incendis. Hi veu desolació, mort, gris, pèrdua de natura i de paisatge. Ens quedem sense boscos perquè cada dia en cremen més (estadísticament aquesta afirmació és falsa).

• b) És una bona autogestió, dues setmanes i el verd torna a sortir.
• De fet això és així si la humitat acompanya, si aviat arriba una petita pluja i no hi ha repetició d'incendis en un període relativament curt de temps.

La llavor amb "ales" per anar més lluny i aprofitar l'aire del propi incendi

• c) Un ecosistema viu i la força de la natura...
• les pinyes s'obren per deixar anar la llavor, la cendra dipositada fa una lleugera pel·lícula que protegeix inicialment el terra de les primeres erosions (abans no s'assentin les llavors), les plantes rebrotadores esperen la seva oportunitat a partir de la primera gota de pluja alhora que les germinadores un cop assentada la llavor comencen la seva labor de repoblació natural.
• I aquí és quan tots ens comencem a perdre una mica, perquè entenem que el bosc mediterrani està perfectament adaptat a la situació. Baixa humitat, sequera, calor i vent són condicionants naturals als que el bosc mediterrani s'ha anat adaptant amb el desenvolupament d'espècies piròfites les quals aprofiten el foc per la seva reproducció. 

Imagino que després d'elegir a us heu passat a b i finalment trieu c, o us heu quedat pel camí?

Així que comencem a debatre sobre què hi ha darrera un incendi forestal...

Preciosa imatge cedida pel Gerard Reyes

Si darrera hi ha una oportunitat de reproducció natural del propi bosc, perquè tenim la sensació com a comunitat i l'herència de que el bosc no ha de cremar? Sembla que ja no recordem que antigament als boscos s'hi vivia, s'hi treballava i se li treia un rendiment molt important. D'acord que també hi ha hagut períodes de sobreexplotació i per aquesta raó algunes imatges de cases aïllades sense vegetació al voltant sense conèixer el context social de l'època tenen poc valor, però la realitat és que des del propi GoogleMaps ho podem veure com en poc més de 100 anys el paisatge del nostre país ha canviat en favor de l'extensió del bosc.

Evidentment a tots ens venen al cap imatges d'incendis del Berguedà, del Montseny o de l'Empordà amb grans extensions de bosc cremat. També podem recordar imatges de l'Ordal o altres indrets que han patit incendis recurrents. Però com us he dit el Google no enganya i dia rere dia tenim més bosc.

I no només això, sinó que cada cop vivim més endins del bosc.!

I què passava fa 100 i 200 anys quan la gent vivia dins el bosc? Que no cremava llavors? i camions de bombers? au no, llavors no n'hi havia. Per tant la tàctica devia ser substancialment diferent. No anaven al bosc a apagar-lo... en tot cas el bosc estava diferent. Si vivien del bosc i del camp, aquestos podien formar mosaics diferenciats que ajudava a aturar les flames, evitava continuïtats i minimitzava la formació de grans extensions de terreny al costat de les grans concentracions urbanes. I ara, de qui és la culpa? Perquè no ho fem? (La solució us la donaré al proper post, que per cert serà el 300! Prepareu-vos).

Doncs tenim diferents possibilitats. Una seria tornar a treballar els boscos com explotacions a les que podem treure rendiment. Però això imagino que no interessa ni a les venedores de gas ni a les d'electricitat ni a les petrolieres La majoria teniu (tenim) calefacció a base de gas, gasoil o electricitat). Però aquí ho tenim complicat, sinó pregunteu als de les plaques solars.

La Segarra

També tenim la possibilitat de cultivar altre cop el camp. I llavors fer competència a la gent de Lleida, el Maresme o el Baix Llobregat. De fet tampoc tindríeu aigua ja que el regadiu ja està compromès i no n'hi ha pel Berguedà, Solsonès o les Gavarres. En tot cas tenim l'exemple del Priorat i d'altres racons que fan vins increïbles a base de molt esforç i treballar la muntanya, però per desgràcia vivim en una societat que el més fàcil és treballar en una oficina o de venedor en una botiga de roba, així que el futur no el tenim promovent nous cultius (de secà o de regadiu) sinó a les grans concentracions de gent.

8 març 2012

I llavors, què hem de fer? L'administració porta anys sense fer cap campanya realment efectiva sobre la prevenció al voltant dels boscos. S'ha demostrat que els tallafocs poc poden fer davant grans incendis convectius com els del Berguedà, que tiren foc a centenars de metres per davant. Els mitjans d'extinció tenim un límit! Tot i que els polítics ja se n'encarreguen d'amagar-lo i es pensen que amb 4500 bombers (publicitats, que no reals) es pot arribar a tot. Aquests dies estem recordant els incendis del 94. La gran paraula és SIMULTANIETAT. I aquest és el gran perill.

Incendi d'Òdena de juliol de 2016

Fa un any a l'incendi d'Òdena el Cos de Bombers va demostrar que (tot i un grapat d'errors i descoordinacions vàries) començava a treballar de forma ordenada i coherent. Un incendi que tot i cremar molt ràpid vàrem ser capassos de perseguir-lo pels laterals i alhora rematar-lo pel front. Això que dit és molt fàcil, sobre el terreny i en unes poques hores, és molt complex.

Doncs ara imagineu si en lloc d'un Òdena n'hi haguessin hagut dos, o tres, o quatre!

Amb tots aquests antecedents, i si el bosc realment crema perquè la seva adaptació natural a les condicions mediterrànies son aquestes, Foc = supervivència, quí s'atreveix a dir que hem d'apagar tots els focs? Aquí podríem escriure una tesi doctoral, fer un Màster i escriure una serie sencera de llibres discutint i parlant de quan, com i quins son els incendis que hem de deixar cremar.

Però avui això no toca,

Us deixo amb la intriga per la setmana que ve, o no.

seran 300 ja, collons!

Aquest noi se'ns ha fet gran

Finalment ha arribat el dia en que una gran persona ha vist reconeguda la seva vàlua. Des del passat dia 1 de juliol la Regió d'Emergències de Terres de l'Ebre té un nou cap de Regió. Entra per substituir al Fèlix, de qui guardo un bon record de fa molts anys. Possiblement ha deixat un nivell molt alt, però estic segur que l'Edu Martínez sabrà trobar-li algun punt nou a la seva nova Regió.

A Lleida, ens deixa un gran buit. Recordem tots aquells serveis en que l'Edu venia no a manar-nos sinó a acompanyar-nos i guiar-nos en tot allò en que fos necessari. Tots l'hem vist plegar material al finalitzar un servei o unes pràctiques, organitzant desenes de simulacres i exercicis en l'època de la MD (perquè la MD a Lleida si funcionava era en gran part per l'Edu).

I ben lluny de'ser arrogant sempre s'ha mostrat com una persona normal. I això és el que el defineix com a bomber, encara que com diu ell mateix és d'aquells tècnics "raros" que mai ha fet de bomber. Doncs no, l'Edu és un gran bomber que sap ser company, col·lega i alhora algú que comparteix les seves decisions amb la resta de gent que l'envolta. A ningú se li feia estrany tenir-lo a la vora comentant-nos l'actuació i les diferents etapes que seguirien al desenvolupament del servei.

Qui no té un bon hobby?

A la gran majoria dels bombers de la regió ens alegra que una persona vàlida com l'Edu trobi el reconeixement merescut a la seva feina i de la mateixa manera ens dol en major o menor mesura deixar de treballar amb algú com ell. I des d'aquest punt de vista el trobarem a faltar.

La RELL difícilment trobarà un substitut al seu nivell, amb això no vull desmerèixer a ningú, però les coses no seran el mateix sense el nostre company. Els darrers dies alguns, i no sóc l'únic, hem parlat de Mordor... és una exageració? el temps ho dirà, però del que estic segur és que la Regió d'Emergència de Terres de l'Ebre els ha sortit el sol i a nosaltres se'ns ha post.