Hem de deixar cremar els boscos?

Què hi veieu en aquesta imatge? Us dono diferents opcions...

• a) RES!! Ni arbres, ni plantes, ni animals...
• Així és com el gran públic veu els incendis. Hi veu desolació, mort, gris, pèrdua de natura i de paisatge. Ens quedem sense boscos perquè cada dia en cremen més (estadísticament aquesta afirmació és falsa).

• b) És una bona autogestió, dues setmanes i el verd torna a sortir.
• De fet això és així si la humitat acompanya, si aviat arriba una petita pluja i no hi ha repetició d'incendis en un període relativament curt de temps.

La llavor amb "ales" per anar més lluny i aprofitar l'aire del propi incendi

• c) Un ecosistema viu i la força de la natura...
• les pinyes s'obren per deixar anar la llavor, la cendra dipositada fa una lleugera pel·lícula que protegeix inicialment el terra de les primeres erosions (abans no s'assentin les llavors), les plantes rebrotadores esperen la seva oportunitat a partir de la primera gota de pluja alhora que les germinadores un cop assentada la llavor comencen la seva labor de repoblació natural.
• I aquí és quan tots ens comencem a perdre una mica, perquè entenem que el bosc mediterrani està perfectament adaptat a la situació. Baixa humitat, sequera, calor i vent són condicionants naturals als que el bosc mediterrani s'ha anat adaptant amb el desenvolupament d'espècies piròfites les quals aprofiten el foc per la seva reproducció. 

Imagino que després d'elegir a us heu passat a b i finalment trieu c, o us heu quedat pel camí?

Així que comencem a debatre sobre què hi ha darrera un incendi forestal...

Preciosa imatge cedida pel Gerard Reyes

Si darrera hi ha una oportunitat de reproducció natural del propi bosc, perquè tenim la sensació com a comunitat i l'herència de que el bosc no ha de cremar? Sembla que ja no recordem que antigament als boscos s'hi vivia, s'hi treballava i se li treia un rendiment molt important. D'acord que també hi ha hagut períodes de sobreexplotació i per aquesta raó algunes imatges de cases aïllades sense vegetació al voltant sense conèixer el context social de l'època tenen poc valor, però la realitat és que des del propi GoogleMaps ho podem veure com en poc més de 100 anys el paisatge del nostre país ha canviat en favor de l'extensió del bosc.

Evidentment a tots ens venen al cap imatges d'incendis del Berguedà, del Montseny o de l'Empordà amb grans extensions de bosc cremat. També podem recordar imatges de l'Ordal o altres indrets que han patit incendis recurrents. Però com us he dit el Google no enganya i dia rere dia tenim més bosc.

I no només això, sinó que cada cop vivim més endins del bosc.!

I què passava fa 100 i 200 anys quan la gent vivia dins el bosc? Que no cremava llavors? i camions de bombers? au no, llavors no n'hi havia. Per tant la tàctica devia ser substancialment diferent. No anaven al bosc a apagar-lo... en tot cas el bosc estava diferent. Si vivien del bosc i del camp, aquestos podien formar mosaics diferenciats que ajudava a aturar les flames, evitava continuïtats i minimitzava la formació de grans extensions de terreny al costat de les grans concentracions urbanes. I ara, de qui és la culpa? Perquè no ho fem? (La solució us la donaré al proper post, que per cert serà el 300! Prepareu-vos).

Doncs tenim diferents possibilitats. Una seria tornar a treballar els boscos com explotacions a les que podem treure rendiment. Però això imagino que no interessa ni a les venedores de gas ni a les d'electricitat ni a les petrolieres La majoria teniu (tenim) calefacció a base de gas, gasoil o electricitat). Però aquí ho tenim complicat, sinó pregunteu als de les plaques solars.

La Segarra

També tenim la possibilitat de cultivar altre cop el camp. I llavors fer competència a la gent de Lleida, el Maresme o el Baix Llobregat. De fet tampoc tindríeu aigua ja que el regadiu ja està compromès i no n'hi ha pel Berguedà, Solsonès o les Gavarres. En tot cas tenim l'exemple del Priorat i d'altres racons que fan vins increïbles a base de molt esforç i treballar la muntanya, però per desgràcia vivim en una societat que el més fàcil és treballar en una oficina o de venedor en una botiga de roba, així que el futur no el tenim promovent nous cultius (de secà o de regadiu) sinó a les grans concentracions de gent.

8 març 2012

I llavors, què hem de fer? L'administració porta anys sense fer cap campanya realment efectiva sobre la prevenció al voltant dels boscos. S'ha demostrat que els tallafocs poc poden fer davant grans incendis convectius com els del Berguedà, que tiren foc a centenars de metres per davant. Els mitjans d'extinció tenim un límit! Tot i que els polítics ja se n'encarreguen d'amagar-lo i es pensen que amb 4500 bombers (publicitats, que no reals) es pot arribar a tot. Aquests dies estem recordant els incendis del 94. La gran paraula és SIMULTANIETAT. I aquest és el gran perill.

Incendi d'Òdena de juliol de 2016

Fa un any a l'incendi d'Òdena el Cos de Bombers va demostrar que (tot i un grapat d'errors i descoordinacions vàries) començava a treballar de forma ordenada i coherent. Un incendi que tot i cremar molt ràpid vàrem ser capassos de perseguir-lo pels laterals i alhora rematar-lo pel front. Això que dit és molt fàcil, sobre el terreny i en unes poques hores, és molt complex.

Doncs ara imagineu si en lloc d'un Òdena n'hi haguessin hagut dos, o tres, o quatre!

Amb tots aquests antecedents, i si el bosc realment crema perquè la seva adaptació natural a les condicions mediterrànies son aquestes, Foc = supervivència, quí s'atreveix a dir que hem d'apagar tots els focs? Aquí podríem escriure una tesi doctoral, fer un Màster i escriure una serie sencera de llibres discutint i parlant de quan, com i quins son els incendis que hem de deixar cremar.

Però avui això no toca,

Us deixo amb la intriga per la setmana que ve, o no.

seran 300 ja, collons!