un cos del segle XIX

Aquesta setmana he tingut una sensació estranya, creia que l'últim post promouria alguna mena de reacció. Després del que ens van explicar dels vehicles nous, la càmera de combustió de les partícules contaminants, pensava que algú faria algun comentari dient que ell ja ho sabia o de sorpresa. I és que per a mi i per tots els qui vàrem fer la formació a Lleida va ser tot un descobriment. I també un toc d'alerta sobre un element que ens podia crear alguna situació no desitjada. Res de tot això. Calma absoluta.

Ara tenim un nou rebombori amb els equips d'intervenció. Que si els personals, els de recanvi i els de substitució (o qualsevol dels nous noms que se li vulguin donar). Per una vegada que sembla que ho volen portar bé (fins ara era un desgavell) sembla que els problemes ens venen de les empreses que donen el servei de neteja. Que si logística per aquí, logística per allà, equips bruts que prenen però no et porten cap de recanvi i et passes un més canviant d'equip cada guàrdia, o el que et porten està brut o rebentat d'un camall...

Ja sé que des dels parcs tot es veu molt més fàcil. Si l'empresa no funciona la canviem per una altra, passant-nos pel folre tot el tema de contractació pública. També és facil dir, coincidint amb els col·lapses habituals amb els ERA pretendre, que els EPI es controlin de manera milimètrica, quan fins ara ningú (nosaltres tampoc) érem curosos a l'hora de fer registre dels vestits d'intervenció que preníem del magatzem dels recanvis. De fet, penso que ni la casa mateixa tenia clar quin circuit havien de fer els equips. I molt menys, des dels diferents magatzems, saben quina roba i en quina quantitat tenim. Perquè potser en algunes regions et demanen els pantalons vells i estripats, les botes velles i trencades, però a quantes tenen el teu codi del casc, dels vestits d'intervenció, dels polos, de les samarretes ... I encara molt menys quan fa que els vas canviar per últim cop.

De fet, fa dies que vull canviar els llençols. Porto 29 anys a la casa (el 15/5/95 signava al vestíbul de l'ISPC) i només els vaig canviar el 2009 quan van haver obres al parc i em van perdre els anteriors. O sigui que espero no tenir problemes per canviar-los 15 anys després.

Però tot això ja hauria d'estar pautat i controlat per la casa. Pel magatzem. Per la sots-direcció general tècnica, que és qui porta les compres, reposicions i estoc. Però som un Cos tant infra-dotat que no només no sabem què tenim (ni als parcs, ni a les taquilles, ni als camions, ni tampoc als magatzems) sinó que seguim fent tota la feina de meritació del personal que concursa a les diferents promocions internes, que cada vegada cal publicar per segona i per tercera vegada els llistats amb les puntuacions. Aquest cop, pel que sembla hi ha més candidats que places a caporal. No perquè n'hagin acceptat de més, sinó que al ser concurs intern, hi ha parcs que perden places de caporal. I queden torns sense cap comandament. Parcs amb 4 comandaments, marxen 3 i en ve només 1.

Estem al segle XXI, però el nostre funcionament és d'abans de la revolució industrial. Quan jo era petit havia ajudat al pare amb els comptes del taller mecànic on ell treballava. Cada passa que es fabricava tenia una fitxa amb el temps de cada operari. Amb el preu de cadascun sabien el que havia costat i per tant coneixien perfectament si el preu que hi posaven era correcte o no. Allí vaig aprendre la importància dels registres en detall. Avui això al Cos de Bombers i amb ordinadors, mòbils i tauletes a tots els parcs i ordinadors tots els despatxos de les regions, aquest control és impossible de fer. Perquè? Doncs perquè mai ningú s'ha preocupat per portar les coses bé. I després ens trobem amb casos com el dels ERA, del manteniment dels camions, dels helicòpters (que ara ja funciona), el dels vestits d'intervenció tancats en armaris que ja no són de ningú o els llistats equivocats dels concursos interns de promoció. Esperem no provocar cap nou incendi amb la regeneració del filtre de contaminants.