No són privilegis són necessitats

Fa pocs dies vaig entrar a l'ATRI a mirar el meu expedient. Recentment he presentat una sol·licitud oficial i la resposta me la deixaran a la carpeta de documents d'aquesta aplicació. Curiós, els Bombers semblava que teníem minimitzat l'ATRI  i ara resulta que ja t'hi pengen les resolucions oficials. Que per cert, en 15 dies m'han contestat. Tot Ok.

Doncs mirant el meu expedient, me n'he adonat que ja porto 30 anys (i uns dies) a l'administració pública. Entre "forestalillo" uns mesos a l'ajuntament de Reus (també de bomber) i després a la Gene, sóc un "veteranaco" d'aquells que quan entres a la casa mires amb cara de sembla impossible que algú porti tant temps aquí, que quan va entrar, jo encara no havia nascut. Com no, tot això provoca que cada cop més sovint, els companys que fa mesos no em veuen, em preguntin quan temps em queda. Reconec que al començament em sorprenia. Últimament ja m'espero la pregunta, però segueixo estant fora de joc. Encara em falta i molt. Ni ho sé ni ho intueixo. De moment estic molt bé com estic.

Realment, per mi, és un moment molt dolç. Sempre tinc coses per les que queixar-me, per les que buscar millorar per a mi i pels meus companys. Els últims anys he anat a l'ISPC a rebre formació com mai abans ho havia fet. Els primers 10 anys de bomber no hi vaig anar. Posteriorment, per motius de conciliació familiar vaig estar molt temps sense anar ni a rebre formació ni a donar-ne. De fet, sempre he estat molt curós en la selecció de cursos. Ja més recentment, i a conseqüència d'una baixa per lesió i posterior operació, vaig anar a fer l'obligatòria d'accidents de trànsit a l'ISPC. I a partir d'aquí s'han encadenat diferents esdeveniments.

I el principal ha estat el GRIT. Fer el primer curs GRIT m'ha canviat la vida bomberil. El primer curs d'alt nivell que he pogut fer des que estic a la casa. Un bon repàs de química, una mica d'explosions, de fuites de gas i vessaments de productes químics, seguit de formació radiològica i incendis en hidrocarburs, transvasament de cisternes i simuladors. Vaja, que vaig xalar com mai. Després ho hem anat repetint periòdicament. Així que l'ISPC ja no és un desconegut per a mi. Tot això ha comportat que m'hagi tornat a animar a donar algunes classes per al bàsic de bombers o la formació obligatòria. Algunes. I és que començar a donar classe a les 8 del matí a l'ISPC no és gens avantatjós per algú que viu a Lleida.

Inicialment sortia a les 6 del matí i més d'un dia havia arribat tocant les 8 a l'aparcament del tir (el més llunyà), així que surto a 3/4 de 6 del matí. Com fins ara agafava vehicle del servei, havia d'anar al parc a recollir-lo. El despertador sonava a les 5 del matí. Això si no havia de recollir, durant el trajecte, a algun altre formador. Plegar a les 3 del migdia vol dir dinar allí i marxar a les 4, o buscar de dinar a casa passades les 6. Això si, mai ets a casa abans de les 6. El vehicle cal tornar-lo amb el dipòsit de combustible ple. El més habitual és ser a casa a les 7 de la tarda. En conseqüència, més de 14h per a donar 6h de formació. A això cal sumar-li que el pati de l'ISPC és una casa de barrets. L'hidrant no treu aigua (si ho fas deixes mig institut sense pressió o buides el dipòsit), t'has de barallar amb el magatzem per un material de pràctiques que sovint no tenen o no poden atendre't. Per tant o trobes el que necessites al contenidor de l'NRBQ o acomiada't de fer la classe de forma reglada. Per sort, sovint em tocava donar la primera hora i mitja de teoria i m'estalviava part del marró de muntar escenaris. I un cop al pati, el terra ple de vidres, soroll de l'autovia i dels motors dels companys que fan excarceració al teu costat. Vaja, que acabes amb un mal de cap de la suma de tots els sorolls. De fet, a l'últim bàsic no vaig fer cap classe a l'ISPC. Millor anar al parc de Zona Franca de Barcelona, a fer les últimes jornades. Com a mínim tens el material preparat i no hi ha xivarri. Amb sort, a 2/4 de 8 del matí encara no hi ha problemes a la Ronda Litoral.

Però tot té un final. Ja no podem agafar vehicle del servei per anar a donar classe a l'ISPC. Comptant les hores que hi dedico, em surt més a compte fer una hora de bomber que una de formador. La de formador l'he de dividir per 2,3, a mi em surt més barata que la de bomber. I ara hi he d'afegir la despesa del cotxe 2 x 160km (ò 175km d'autopista que és millor). Això son 80€ (0,25€/km). Per tant, les dues primeres hores ja les regalo en combustible i manteniment del cotxe. així que 4 hores per a estar 14h fora de casa. En conseqüència el preu real (x 0,28) és gairebé la meitat que la de preu normal de bomber. Només anant a una sola activació M0 al mes ja cobraré més. Amb aquesta resolució, l'ISPC i Bombers perdren bons professionals per a transmetre els seus coneixements a altres bombers. L'ISPC tornarà a ser aquell reducte de bombers que viuen prop de l'escola per a donar classe. No seran els millors, seran només els que tinguin necessitat de diners o els que simplement ho tinguin molt a prop.

Addicionalment tinc la guàrdia de suport GRIT, que alguns la veuen com un privilegi i algo que els molesta. M'encanta fer la guàrdia de suport. El que deixo de guanyar econòmicament (no té cap plus especial) ho guanyo en felicitat i aplicació dels meus coneixements. 9 dies que són incompatibles amb fer hores, guàrdies o qualsevol altra activitat al parc. Però anar a serveis de qualitat no té preu. Però sempre hi ha qui hi veu problemes. Uns es pensen que és un xiringuito i quan demanes algú per a que t'acompanyi com a conductor, per un servei, et posen totes les traves del món. Fa uns dies vaig anar a l'aeroport, a un paquet RAD. Mentre conduïa, anava sol, vaig tenir trucades de com a mínim 10 persones diferents (mans lliures), escoltar l'emissora per com es desenvolupava el servei i en alguna ocasió havia de respondre. Vaig acabar la setmana devent hores del meu horari. Perquè anar a un servei et descompta de la jornada normal. Evidentment el servei el cobres a banda. Únicament cotitza des que surt el cotxe fins que torna, t'hagi agafat on sigui. Trucades, correus i alguna que altra consulta de dades que vaig fer, des de la trucada a la sortida del cotxe, són més de 30 minuts de feina que regales. I encara has d'escoltar segons què.

He acabat la setmana força emprenyat amb moltes coses de la casa. Per sort, tinc uns companys de torn que són una joia, que fan que la vida de torn sigui molt bona. I a això li he de sumar els grans companys d'aventura GRIT que tinc al meu costat. Tot això provoca que podent anar a treballar a peu com faig, tenir un gran torn i uns millors companys d'aventura GRIT amb tota la formació que això em comporta, pugui dir amb orgull que després de 30 anys estic on vull estar i millor que mai.