Sembla que va ser ahir. Encara recordo el moment en que casualment vaig trobar-me pel carrer un company. Vaig aturar el cotxe i em va dir el que semblava una cosa impossible. L'incendi d'Horta havia atrapat a un grapat de companys nostres del GRAF Lleida, i per tant alguns amics possiblement haurien mort. No eren ni les 6 de la tarda, per tant encara s'estava en mig de la gestió de tot aquell succés.
Dies com aquell no s'obliden. No els podem oblidar, no s'han d'oblidar.
10 anys després segueixo recordant el somriure del David, l'esperit del Ramon i totes les històries que ens expliquen del Pau, el Jordi i en Jaume.
Son 10 anys en que cada dia, cada guàrdia i cada servei no son el mateix sense vosaltres.
Allí on estigueu, us recordem.
No hem d'oblidar ni en Pepe ni l'Andreu, que també hi eren. Van patir-ho de diferent manera. Per vosaltres també va aquest record, els passats i els futurs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
deixeu el vostre comentari, respectant a tothom.
Em reservo el dret a esborrar i/o denunciar qualsevol comentari poc adient, susceptible de promoure alguna il·legalitat o que insulti o falti el respecte a alguna persona o entitat.
És possible que algun comentari nou a articles antics quedin pendents de supervisió. Quan els vegi els aprovo.
Si son molt extensos també pot passar.